Sou públic, sou privat

Els expresidents espanyols cobren uns 80.000 euros anuals dels pressupostos de l'Estat. Així ho fan, per igual, Suárez, González i Aznar; així ho farà Zapatero quan li arribi l'hora (de retirar-se). A més, es posen al seu servei dos llocs de feina de lliure designació, una quantitat per despeses d'oficina i de protocol, un vehicle de representació i xofer a càrrec de l'Estat. A més, no han de pagar res quan viatgen en avió o tren. A més, els expresidents tenen també servei de seguretat i escorta. No es pot dir que els expresidents s'ho passin malament en el seu retir. Fa uns dies, Aznar parlava que l'actual sistema és inviable, potser podria començar per renunciar a la seva assignació pública, ara que cobra milionades de l'empres privada. Perquè la pregunta és aquesta: ¿hem de seguir pagant aquestes quantitats als expresidents quan són contractats per les empreses privades amb sous de 200.000 euros anuals? Estic segur que vostè dirà que no, però la llei actual diu que sí, que no hi ha res que ho impedesqui. Aznar ha fitxat per ENDESA, l'empresa que ell va privatitzar!, per uns 200.000 euros. Felipe González ha fitxat per Gas Natural per 126.000 euros. La coincidència de les dues fitxes ha donat un major relleu al fet. En el cas d'Aznar, la d'ENDESA és un més entre els jornals de feina que té, i que li suposen unes retribucions anuals superiors al milió d'euros. En el cas d'Aznar i ENDESA i González i Gas Natural, a la qüestió econòmica s'hi afegeix la qüestió ètica, ja que ambdós, des del càrrec de President del Govern, van prendre decisions que van influir en la marxa d'aquestes empreses.