TW
0

Aquests dies s'han celebrat les votacions per a elegir els representants dels pares i mares d'alumnes en els consells escolars dels respectius centres educatius. En el cas d'Alaior, aquestes votacions han tingut lloc en els cinc centres. La participació ha anat del 6% al 25%; això vol dir que l'abstenció ha girat entre el 75% i el 94%. En centres amb un cens electoral d'unes vuit-centes persones, n'han votat unes quaranta. Segons sembla, en altres pobles encara s'ha produït una abstenció major. La veritat és que costa de creure. La primera impressió és la de la decepció. Una institució com l'escola és ben vista, ben valorada, una activitat com la de participar en l'univers educatiu en el que han de formar-se els propis fills semblaria fins i tot una obligació com a pare i mare. Però, ja ho veuen, ni tan sols interès per a participar en l'elecció d'aquelles persones que ens volen presentar voluntàriament en els òrgans de consulta i decisió d'una escola. Superada la sorpresa inicial i la decepció subsegüent, s'imposa una reflexió. Està clar que aquesta falta de compromís és inherent a la societat que hem creat, extraordinàriament individualista i socialment poc activa. Està clar que es dóna a l'hora d'elegir consells escolars i a l'hora de dedicar part del nostre temps al conjunt de la societat. Però, context general a part, la baixíssima participació també ens hauria de demanar-nos si no és possible que la falta de participació de pares i mares en l'elecció del consell escolar no és també l'expressió d'una falta de confiança amb la capacitat d'aquest per a intervenir en la vida educativa del centre i, per extensió, del poble. Des de l'administració hem creat un model de participació determinat, amb diferents nivells de presa de decisió, amb diferents nivells de responsabilitat. Amb el temps s'ha creat –i ja no pens només en els conselles escolar– una participació formal, funcional, més o manco efectiva, no conflictiva, que probablement no es correspon a les necessitats actuals. Jo no sé si existeix una alternativa, o si una altra fórmula participativa implicaria majors compromisos, gosaria a dir que no. No obstant, potser aquesta deserció generalitzada dels mecanismes de participació social ens hauria d'obligar a replantejar el sistema de dalt a baix, o de baix a dalt. Tanmateix, com a pare, el més sincer suport a les persones que es van decidir a representar-nos.