Les polítiques que queden

La setmana passada, els mitjans de comunicació van anar plens de les declaracions de diferents dirigents del Partit Popular a Catalunya en relació a les polítiques d'immigració; en aquestes es parlava del control a través del padró d'habitants, del control de l'accés als serveis sanitaris, etcètera. No crec que siguin declaracions fora de test, sinó que: a) obeeixen al que pensa qui les fa; b) van en el sentit de radicalitzar el discurs del PP a Catalunya pensant que així es podrà beneficiar electoralment d'una part del descontent social que genera la crisi econòmica i que sempre cerca culpables. No obstant açò, alerta! No són posicions a les que únicament es va aproximant una part del Partit Popular, sinó que és una onada que creix arreu d'Europa a la que ara s'hi sumarien aquests dirigents. Primer va ser Berlusconi, fa un any, quan aprovà una llei que va convertir la immigració il·legal en delicte; després ha estat Sarkozy amb la deportació de persones de raça romaní. Durant aquests mesos, en diferents eleccions que hi ha hagut a Europa, les opcions d'extrema dreta han crescut. Ja fa temps, a Europa, la Directiva de la vergonya permet la clara violació dels drets humans amb l'argument de la sobirania interna. Enllà la mar, a Arizona s'aprovà una llei que converteix en delicte federal el fet de no tenir papers que provi l'estància legal a l'Estat en el moment de la detenció i que permeti actuar a la policia local amb una "raonable" sospita de delicte. No és estrany que el Tea Party guanyi posicions dintre de la dreta nord-americana a partir d'un discurs cada cop més agressiu contra la immigració. Ja sabem que el fenomen de la immigració és complex, sobretot quan en el debat hi posem també l'element de la responsabilitat dels països poderosos en la pobresa de les nacions exportadores d'immigrants. Quan es plantegen polítiques que es basen en la separació de les persones a partir de la catalogació de "diferents" que necessiten "normes diferents" es comencen a restringir drets fonamentals i creix la llavor del racisme. En els últims temps hem vist un enduriment d'aquests discursos, el temor és que només siguin les primeres benes que veus a la mar abans que s'aixequi el gran temporal.