Quid pro Quo

L'educació d'adults

05/10/10 0:00

Els exemples coneguts, molt diversos, d'educació d'adults a Menorca es remunten a la meitat del segle XIX, i segurament podríem recular més en el temps. A cada època hi ha hagut els seus models d'educació per a adults. L'escola d'adults sorgeix de forma paral·lela al procés de industrialització i al desenvolupament de les idees democràtiques en la segona meitat del XIX. En aquells moments, la prioritat era combatre l'analfabetisme que, segons els padrons municipals, afectava més del 50% de les persones adultes; l'objectiu: dotar les persones d'uns coneixements bàsics de lectura, escriptura i càlcul, perquè fossin més útils en els processos de producció. A Alaior, un dels primers promotors coneguts de l'educació d'adults és Gabriel Comas, son pare d'en Joan Comas. Ell havia iniciat aquestes escoles nocturnes, gratuïtes, en la seva estada a Sant Climent.

Després les va continuar a Alaior.

Després de la guerra, ja ens els anys seixanta del segle XX, l'educació d'adults pren una nova dimensió: ha de ser un element constitutiu del sistema d'ensenyament de qualsevol país, prioritzant els processos d'alfabetització, d'accés de les dones a tot tipus d'educació, de preparació per a la participació ciutadana i de revaloració de la societat civil i les seves organitzacions. Des de finals dels anys setanta, en una campanya impulsada per la UNESCO, s'incorporà a les bases de la que es coneix com a Societat de Benestar. A Menorca, les diferents experiències d'educació permanent d'adults sempre han tingut una alta valoració social i han generat positives mostres de participació ciutadana. Si no fos així no s'entendria el nombre de persones que cada any s'hi matriculen. I això no passa només en el marc dels processos d'educació compensatòria o de preparació professional (més demandada en temps de crisi com l'actual), sinó que també es veu clarament en l'educació complementària, d'accés als béns i objectes culturals i d'adquisició de nous coneixements en una societat cada cop més exigent. La vitalitat de les escoles d'adults es veu aquests dies de començament de curs. Les demandes actuals, d'espais i de recursos, no s'han de veure –per part de les institucions– com una dificultat sinó com l'expressió d'una societat viva, mobilitzada. A les illes veïnes ja voldrien tenir una xarxa socioeducativa com la que representen les escoles d'educació permanent.