I per paga, ara que volíem fer vacances!

Així és que vam aprofitar el matí per recuperar un paisatge de la infància, les salines de Mongofre i el port d'Addaia, camí de cavalls envant, i contemplar les restes que encara queden de la batalla de s'Hort des Lleó.

El Consell hi ha fet una bona feina i ara hi ha portelles noves i senyalització adequada, però encara es conserven cartells i pintades de quan s'impedia el pas per aquest indret i també una certa atmosfera de cosa prohibida i sacrílega.

Quan travesses aquella propietat, te sents una mica delinqüent. Segurament perquè el camí s'ha desviat i ara passa per dins un parell de tanques, ben allunyat de les cases, que queden allà enfora, com si t'estiguessin observant mentre tu esquives cagarades de vaca per poder seguir avançant.

De tornada qualcú em fa el comentari, una vegada més, que les carreteres de l'Illa són molt perilloses. I una vegada més em provoca sorpresa, perquè per tot allà on he viatjat, no he sabut veure que siguin més segures o proporcionalment millors que les nostres.

El que sí és cert és que les de l'Illa resisteixen, durant un o dos mesos, molt més trànsit que la resta de l'any i que una bona part dels conductors desconeixen els itineraris i van amb cotxos que no són el seu, o fins i tot tenen per costum, a ca seva, de conduir per l'esquerra.

Per açò no entenc que no s'arbitrin solucions temporals tan pràctiques i econòmiques com limitar la velocitat a 80 o a 60 per hora, i fer-ho complir, naturalment. A molts d'indrets d'Europa solucions com aquesta no han provocat cap urticària a ningú. Amb l'avantatge addicional, en el cas de Menorca, que les distàncies són tan curtes que aquesta mesura no allargaria cap viatge més de 10 minuts. "Bueno, bonito y barato."

Un problema diferent són els camins rurals de l'Illa, que a diferència d'altres bandes n'hi ha un fotimer d'asfaltats. Si menen a la mar i és l'estiu, s'omplen de cotxos i sempre acaba apareixent el conductor inculte i prepotent de guàrdia. Hi circula com si allò fos una carretera i fa impossibles els altres usos que també han de tenir aquests camins: passejar, córrer, anar amb bicicleta o a cavall...

Aquesta casta de conductor forma part del mateix bestiar que, quan el posen al timó d'una embarcació grossa, travessa la mar sense cap respecte pels pescadors de volantí, les barquetes o qualsevol cosa que s'atrevesqui a surar davant d'ells. Són en definitiva éssers perillosos i antisocials que intenten dissimular la seva misèria íntima amb la prepotència pública.

I com que s'ha demostrat que són refractaris a les campanyes de conscienciació del bonisme regnant, per favor, multa i al psicòleg. Més Guàrdia Civil als camins i a la mar, és el que fa falta.

Aquí ho pensava deixar per avui, que toca fer vacances. Però m'arriba que un dirigent del PP, que es veu que comanda molt i que sembla que no està imputat en cap cas, acaba de dir que Menorca és a la vigília d'un canvi de govern. I primer de tot he pensat: "Quina frissera que té aquest homo!".

Però amb les coses que proclama i amb els personatges que l'acompanyen, m'ha acabat provocant un retgiró. Perquè en definitiva, he d'entendre que mos ve damunt un govern com el que van patir a Mallorca o Eivissa fins fa quatre dies, que a més a més va buidar la caixa i que encara dóna tanta feina als jutjats. Quina picor! Serà qüestió de començar a pensar com hem de votar perquè no mos arribi aquesta desgràcia. I per paga ara que volíem fer vacances!