David Fishel i els folkis

Avui, David Fishel ens convida a cantar els seus temes al centre de cultura de Sant Diego. Per poc que pugui hi aniré. Tenim molta feina a sa Costa des Pou (qüestió d'enramada festiva), però em fa ganes d'anar-lo a escoltar. Quan el veig, els estius a Alaior, sempre record el primer cop que el vaig escoltar. És un record molt boirós, i amb tota seguretat que ja no guarda molta similitud amb el què va ser realment. Podria ser que fos l'any 1977 ó 1978 quan David Fishel va actuar al festival des Pla, a Ciutadella. Aquell festival, que es va fer tres o quatre anys, era el punt de reunió dels folkis menorquins en l'època de major lluita contra el franquisme i les institucions franquistes. Ens hi trobàvem un miler llarg de joves i passàvem les hores amb cançons que desgranaven solistes i grups menorquins. Naturalment, entre els autors de referència trobàvem Bob Dylan, Donovan, Peter Seeger, etcètera. Per això, aquell any, la presència d'un cantautor nord-americà, autènticament nord-americà, era el punt exòtic del festival. La imatge que teníem llavors, dels nord-americans, era dilemàtica: per un costat, la gent de l'imperi que fa guerres pel món per a imposar la radical desigualtat sobre el que es basava el seu poder; per altra, la terra del pacifisme i de les lluites pels drets civils. No cal dir que la presència de Fishel exercia una certa atracció. Van passar aquells anys i vaig deixar de veure'l. El vaig retrobar quan vaig venir a viure a Alaior. Ell no havia deixat de venir cada estiu a Menorca, a Alaior, on hi té casa i amics.