Emili Pons21/07/10 0:00
TW
0

Mentre en Tsapatero i en Racoi es barallen per n'Estatut Pulacu, perquè en el fons tots dos saben que és la clau d'una Espanya democràtica o no, l'espia se n'ha anat de vacances. El juliol és un mes de molta activitat, i no està ben vist abandonar la feina, però el nostre homo té les seves prioritats.

Així és que, seguint una vella tradició, s'ha reservat la setmana del tercer diumenge del mes per incorporar-se a la festa de la seva tribu, que habita davall la muntanya més alta de l'Illa de les Vaques. I ha aprofitat els dies per recórrer una vegada més aquells camins i aquelles costes que com diu en Ponç Pons mos vam arribar a pensar que eren nostres. I que en gran mesura encara ho són, gràcies als polítics en general prou sensats que hem triat fins ara.

I ha participat de la màgia del primer toc i d'aquesta explosió d'alegria que generen els bots dels cavalls i la suor i l'arena i la calor, i qualque xuma, que identifica a totes les tribus de l'Illa. Gent singular, la nostra, que durant les 24 hores que van del migdia del dissabte de la festa al migdia del diumenge es transforma dominada per la rauxa. Oberta, xerradora, cridanera, solidària. I passat aquest temps, es tanca una altra vegada per viure la seva vida de la manera més privada i discreta.

Tanta discreció va arribar a provocar un governador anglès, allà pel segle XVIII, que va ordenar la construcció de bancs als espais públics, per veure si amb aquesta comoditat aconseguia que els ciutadans de l'Illa sortissin més de ca seva i es comunicassin entre ells.

L'espia s'ha informat dels darrers esdeveniments de la tribu i ha lamentat defuncions i ha celebrat naixements. I ha comprovat que la vida continua, i que els al·lots s'estan fent joves i el joves vells. I que la crisi prem fort per aquí. I no per culpa de les polítiques turístiques, com alguns mos volen fer creure, sinó pel disbarat de tots aquests darrers anys de construir cases i apartaments amb desfici. Naturalment que ara no hi ha feina per a tothom!

Però així i tot hem ballat cada vespre i hem gaudit d'aquell instant màgic en què sembla que el temps s'ha aturat i que la felicitat serà eterna.
Un dinamitador del món que hem construït amb tant d'esforç escrivia, no fa massa, que la nostra illa estava desestructurada. Idò ha de saber que a la nostra tribu ja tenim banda, i que sona molt bé. Però segurament ell no podrà entendre la relació que hi ha entre una cosa i l'altra. Mesquinet.