FONS MENORQUÍ DE COOPERACIÓ16/05/10 0:00
TW
0

Les mesures anunciades aquesta setmana pel president del Govern espanyol per minvar el dèficit del país ens han fet prendre consciència que la crisi i la precarietat ens colpegen molt directament. Ens havíem acostumat a escoltar que hi ha més de 1.100 milions de persones que pateixen fam al món. Però açò ens quedava lluny. Ara, però, descobrim que la pobresa esdevé un problema global. Perquè aquí, a casa nostra, es retallen les prestacions socials, es baixen els salaris, les empreses tanquen, milers de persones passen a engreixar les llistes de l'atur i l'estabilitat de la classe mitjana es sacseja. El nostre Estat de benestar trontolla.

Les retallades previstes pel Govern han aixecat un allau de malestar i protestes dels sectors més directament afectats. Però gairebé ningú no fa esment de la reducció de les ajudes pels països empobrits. No se'n parla gaire perquè, senzillament, aquesta retallada no ens afecta directament. I quan aquí patim la crisi, la solidaritat passa a un segon plànol, o a un tercer...

La nostra realitat és complicada. I s'anuncia encara més difícil. Però malgrat les greus dificultats que patim, no ens morim de fam (cada dia moren 75.000 persones per manca d'aliments) i la nostra situació no és comparable a la dels 2,5 milions de persones d'arreu del món que viuen amb manco de dos euros al dia.

Ja sigui perquè el nostre món de benestar està en crisi o perquè no ho està, l'oblit és la condemna dels pobles que viuen crisis eternes. Oblidats pels polítics, pels mitjans de comunicació i per les ajudes. Actualment, 43 països són escenari de greus desastres humanitaris que romanen ignorats. Somàlia, Zimbaue, Sri Lanka, República Democràtica del Congo, Colòmbia, República Centreafricana, Darfur, Palestina, Tibet, Burundi, Libèria o Haití en són alguns. Allà s'hi viuen les crisis que més patiment i morts causen en el planeta. A més, a tots ells s'estén la xacra de la fam.

Els països que sofreixen aquests desastres humanitaris crònics solen ser zones castigades per la pobresa extrema o els conflictes bèl·lics i, per tant, resulten molt més vulnerables a les catàstrofes. Així mateix, afecten majoritàriament la població local de les capes més pobres de la societat.

Tanmateix, hores d'ara resulta ben evident que la manca de compromís internacional envers aquestes crisis és una qüestió de voluntat i de prioritats, sobretot si es té en compte que pel rescat dels bancs els països rics varen donar 300 vegades la quantitat anual addicional necessària per assolir els Objectius del Mil·lenni, entre els quals s'hi troba eradicar la fam abans de 2015. Les raons de la passivitat internacional es troben en la manca d'interès per actuar en aquelles zones que no ofereixen rendes mediàtiques, polítiques o econòmiques, o senzillament perquè, per la seva complexitat, ja es donen per perduts.

En aquests moments de dificultat per a tothom, rescatar les crisis silencioses de l'oblit serà un dels eixos estratègics del Fons Menorquí per a 2010, tot mantenint el compromís de treballar amb coherència i de manera rigorosa amb l'objectiu de construir un món més just. En qualsevol cas, el nostre repte principal haurà de ser que la crisi financera del Nord no es transformi en un increment de les crisis humanitàries al Sud.