Idò parlem de dialectes

Hi ha algunes coses sobre la qüestió que no cal ser gaire espavilat per saber-les. Primer, que tots els idiomes en tenen, de dialectes. Els idiomes més estesos territorialment, més dialectes, i els que tenen poc territori, no tants. El castellà, per exemple, que és un idioma molt estès, en té infinitat. Solament a Espanya, quants no n'haureu sentit? Els dialectes andalusos, els manxegos, els extremenys, etc. A cada regió n'hi ha més d'un!

I a pesar que el castellà és un idioma amb totes les escoles, tots els diaris, les televisions, les ràdios, els cines, els notaris, els metges, els policies, els funcionaris, rallant en castellà, els dialectes es continuen mantenint. Una mica disminuïts? Sí, una mica disminuïts per la influència dels grans medis de comunicació, que fan servir allò que podríem dir un castellà estàndard, però que solament ho és a Espanya, perquè a l'Argentina, per exemple, en tenen un altre de castellà estàndard.

Però a l'hora escriure, normalment les coses van d'una altra manera. Per més dialectes que pugui tenir un idioma, se sol escriure en la llengua estàndard. És una convenció generalment acceptada que s'aplica en la majoria de llengües cultes i que facilita la intercomunicació entre els seus parlants, amb independència del dialecte.

Aquestes pràctiques, tan generalment acceptades, hi ha uns quants "salvadors" dels dialectes de Menorca que mos les volen escatimar als menorquins. Mos volen salvar tant, o ho fan veure, que critiquen que a les escoles s'ensenyi a escriure el català estàndard, que els nostres autors l'emprin a l'hora de publicar i que alguna de les seves expressions s'hagi incorporat a la llengua parlada.

Pretenen fer creure que el gran enemic del dialecte és la llengua estàndard, en aquest cas el català estàndard. I ho argumenten amb una gran fal·làcia, de la qual ells mateixos han de ser conscients, per poc llestos que siguin. El parlar de Menorca està efectivament en perill, però no per la pressió de la seva llengua estàndard, sinó per la poca força que podria arribar a tenir aquesta llengua estàndard si no l'estalonam, que aquí no hi ha cap Estat que ajudi.

La pervivència d'un idioma en la societat actual, és inseparable de la seva presència en açò que avui anomenam tecnologies de la informació i la comunicació (les TIC). No ser-hi present significa, a mig termini, deixar de ser una llengua culta, deixar de ser un instrument de comunicació i cultura, i en conseqüència perdre qualsevol influència.

I aquest és en definitiva el gran esforç que avui s'ha de fer per salvar els nostres dialectes. Que es puguin continuar nodrint d'una llengua estàndard prou potent per tenir presència a la comunitat internacional. Perquè els nostres estudiants la puguin continuar emprant a internet i al google, perquè els nostres creadors puguin fer arribar la seva veu fora de l'illa sense canviar d'idioma.

El discurs dels salvapàtries, ja se sap que sol ser molt simple i aparentment molt contundent, però té l'inconvenient de la seva incongruència. A aquestes mateixes pàgines en tenim bons exemples. Si qualque vegada escriven en català, empren el dialecte menorquí més pur que poden, però quan s'expressen en castellà, res de dialectes: ho fan en castellà estandard. I així li poden dir "lengua común" i regalar-li allò mateix que li neguen al català. I costa creure que ho facin per desconeixement.