Dic vuitanta milions

Josep Portella15/03/10 0:00

Qualcú dirà: ja tenim en Portella parlant una altra vegada des dic de Ciutadella. Sí, els he de confessar que és un tema que m'inspira, que va molt més allà de la mateixa infraestructura, que parla del propi model que volem per a Menorca. Ja sé que els que trobem que la construcció del dic és una equivocació per molts de motius som pocs, ja sé que la majoria, sobretot d'ençà que el PSM i el PSOE van defensar-lo, ho veuen bé, sense donar més importància als costos econòmics, ecològics i culturals que comporti, ja que opinen que els beneficis són superiors.

En la seva visita a Menorca, Francesc Antich i el seu seguici van visitar les obres. De la visita va resultar que vam saber que la festa ens costarà, quan estigui acabada, almenys 80 milions d'euros (com 25 escoles) i que no la podrem celebrar, la festa inaugural, en el termini previst. Els mitjans deien que seria la major inversió que mai no ha conegut Menorca, per damunt del desviament de Ferreries o de l'aeroport. Supòs que si actualitzéssim a valors actuals el que ens va costar la Fortalesa d'Isabel II, veuríem que no és així. Tampoc seria així si suméssim les inversions que, a través de la història, s'han dirigit a la construcció, ampliació i millora de l'aeroport. Sigui o no sigui la major inversió de la història, 80 milions són molts de milions, 30 més del que estava previst inicialment. Ja és curiós, encara no he vist ningú que censurés, denunciés, o senzillament recordés aquest sobrecost de no res. Altres sobrecostos no han tingut tanta sort, però es veu que el consens social que, segons els mitjans és absolut, tapa qualsevol intent de crítica, de dubte.

Ja vaig dir (sembla que fa molts anys, i només en fa dos) que la decisió no s'aturaria en el projecte inicial. Que aquell projecte inicial, algú va denominar-lo infraestructura silenciosa (supòs que no podia conceptualitzar-la com a invisible), no s'aturaria de créixer. Si entrem en la lògica del creixement insostenible (que és això), no hi ha final, la demanda sempre justificarà noves agressions sobre el territori, sempre hi haurà una crisi econòmica que justifiqui noves ampliacions, sempre hi haurà una rissaga que ens faci por.