No està malament

És evident que no se n'ha sortit, però al manco, sembla que la denúncia va per bon camí i que no acabarà a la presó. És una sort, tenint en compte que el seu delicte era dels més perillosos. Pitjor ho té el pobre Garzón, acusat de voler investigar la dictadura franquista.

Així és que l'homo ja torna a trescar, i m'ha enviat la crònica de la seva darrera investigació, dedicada a un tema tan interessant com és saber si aquest estiu vindran turistes a l'illa de les Vaques o no. Veig que ha fet una bona feina i que no s'ha distret amb opinions interessades, d'aquelles que amaguen interessos inconfessables, però és millor que ho jutgin vostès mateixos.

Primer de tot, l'homo es va plantar al centre de Londres, davall l'estàtua de Picadilly Circus, i va demanar l'opinió a tots els vianants que feien cara d'haver menjat sobrassada alguna vegada en la seva vida. Va tenir una primera decepció, perquè la majoria dels consultats confonien l'illa de les Vaques amb l'illa de la Cervesa a granel, i naturalment no és la mateixa cosa. Finalment en va trobar un que sabia de què li parlaven i la seva resposta no va ser gaire satisfactòria:
- No hi pens anar -li va dir el turista potencial- perquè no tenen segona carretera per anar a sa Caleta, i si un dia hi ha una desgràcia, no sabria per on fugir. A part, estic sense feina de fa deu mesos i la lliure esterlina va d'esquèndil, però tot açò és secundari.

A la vista del fracàs, el nostro espia se'n va anar amb un low cost a Munich, per veure si els alemanys estaven més motivats per venir de vacances. Plantat enmig del carrer, va començar a interrogar totes aquelles persones que feien cara d'haver consumit tabac de pota, si més no una vegada en la vida.

La primera que li va confessar que ho havia fet va ser una dona amb cuixes prussianes que li va rallar d'aquesta manera:
- No, no hi pens tornar, a la seva illa, perquè he comprovat que les varietats dialectals autòctones estan perdent força per culpa de l'imperialisme català. A part, és evident que la recuperació econòmica d'Alemanya no va com deien i que aquí ja pagam el 18% d'IVA, però tot açò és secundari.

Profundament preocupat per la resposta, l'espia va fugir de Munich per anar a parar a Milano. Plantat davant el Duomo va observar totes les persones amb cara d'haver menjat caldereta de llagosta, i la primera que va aturar va ser una dona que era evident que n'havia menjat més d'una.

- Sí -li va respondre mentre llepava un gelat a la carbonara-, naturalment que hi aniré. No és que m'acabi de convèncer la política de promoció que fa el Consell Insular, però així i tot hi aniré. Estic aturada i visc de l'almoina, però això és secundari.

El nostro espia es va animar i va decidir continuar la seva investigació a Barcelona. Va aconseguir arribar-hi fent escala a Madrid, com Déu mana. Plantat a la Rambla, va triar totes les persones que feien cara de haver duit avarques qualque vegada en la seva vida. I la primera que va abordar va ser un homo amb cara d'emprenyat, que devia ser un d'aquests que estan esperant que el Tribunal Constitucional resolgui.

- Sí, sí que hi pens anar -va respondre l'entrevistat-. Fa mesos que estic a l'atur i no puc pagar les quotes del 4x4, però tot açò és secundari. I aniré igualment perquè aquella arena de Cavalleria i aquelles sobrassades de can Lao...

Estava tan emocionat que no va poder continuar rallant, però el nostro espia va pensar que ja tenia una bona mostra i se'n va anar a elaborar el seu estudi. Com a mínim, dos de cada quatre enquestats pensen venir de vacances. No està malament.