16/04/16 0:00
La Universitat de Menorca Illa del Rei mai no es va celebrar a l'Illa del Rei. Va començar al Llatzeret i va seguir al Claustre del Carme, on al llarg d'una setmana bullia un magnífic ambient universitari. Ara es fa a una sala de l'IME, amb cursos dispersos al calendari i les sigles UIMIR com un nexe formal. El ciutadà gairebé no ho diferencia d'altres activitats similars. Està bé, no sobra, aporta, tal vegada és més moderna i adaptada als nous temps com diuen, però ni de lluny és el mateix que aquella UIMIR, que la primera, la desapareguda, la bona.
Dijous es va fer un acte per recordar el vintè aniversari de la UIMIR. No diré celebrar, no hi ha res a celebrar. La UIMIR va rebre un tir letal el 2010 perquè les retallades no permetien assumir els 110.000 euros que costava. La baixada de la matrícula va ser un pretext boníssim per liquidar una experiència esplèndida, que es va intentar reanimar amb tan poca gràcia que va acabar per convertir-se en una altra cosa diferent, més gris, trista. De fet, la UIMIR no va ressuscitar, la van suplantar. Les sigles es mantenen perquè ningú vol figurar com l'autor de l'homicidi, però la UIMIR, tal com va néixer, ja ha estat assassinada. Va ser una aposta valenta, que va aguantar amb dignitat una dècada i mitja. Els primers relleus al capdavant van ser molt lesius. Ningú no ha estimat tant el fill com el pare i la mare. Quan la UIMIR es va convertir en rutina, en burocràcia, en costum, va caure en desgràcia. No és que les administracions la deixessin de recolzar, és que en massa ocasions el seu paper ja s'havia limitat a posar diners, espais, cares somrients a les fotos i problemes. Els va mancar il·lusió, empenta, entendre la màgia. Per això, quan qui empenyia ho va deixar de fer, va deixar de viure. La celebració del vintè aniversari va ser irònica, estranya, teatral, perquè la vertadera UIMIR ja no existeix però ningú no ha estat prou valent per reconèixer la seva mort.
