TW

Aquest és l’escrit d’acomiadament de Bel Taltavull Capó, redactat per la seva família, que es va llegir a la missa exequial celebrada dijous a l’església parroquial de Sant Esteve de Ciutadella:

Bel estimada, ahir vas partir però sabem que no te n’has anat enfora i que seguiràs cuidant dels qui t’estimes com sempre has fet. Alegre, amable i carinyosa amb tothom. Diuen que només mor qui és oblidat, i tu seguiràs sempre viva als nostres records. Tots els nebots et tindrem present asseguda devora sa ximeneia de ca s’avi i s’àvia, jugant amb noltros quan érem petits a la pilota i a parxís, posant aquelles cançons que tant t’agradaven al tocadisc, i prenent tots es colacao de 5kg que s’avi i s’àvia compraven perquè en Miquel pogués tenir aquell regal que hi entrava. Si una cosa et feia feliç, era saber de sa felicitat dels altres. Res et posava tan contenta com saber que qualcun de noltros tenia parella, que es casava o que havia de tenir un fillet del cel. Ens vas estimar tant que sa nostra felicitat era sa teua. I a noltros ens alegrava veure’t tan feliç amb sa teua feina a s’Auba, amb aquells companys i companyes que tant estimaves, i amb aquells monitors i monitores que tan bé han tingut cura de voltros tots aquests anys. Sempre frissaves que acabessin ses vacances per tornar-hi!

Sort han tingut també els teus renebots de poder conèixer una persona tan especial, autèntica i amb un cor tan pur com es teu. Has estat per ells un aprenentatge de respecte a la diversitat que sabem de ben segur que els acompanyarà tota sa vida. Sempre ens repeties lo polits que eren i lo molt que els estimaves. De fet, si de qualque manera t’hem de recordar, no podrà ser altra que aquesta: amb un somriure d’orella a orella, amb els braços oberts de bat a bat i amb paraules d’amor per a tots noltros. Sempre volies tenir a sa família reunida, i et preocupaves que ens arribés a tots sa teua invitació per venir a sa teua festa d’anys. Cada petit regal que et fèiem es convertia en es tresor més preciat, i t’emocionaves en obrir cadascun d’ells. l tu ens ho volies agrair sempre repartint ses teues «mandales». Gràcies, Bel, per tots aquests records que ens has regalat. Perquè diuen que el vertader temps viscut és aquell que has gaudit. l sabem que tu has gaudit sa vida de ple, i noltros tenim sa sort d’haver pogut compartir un trosset de sa nostra vida al teu costat. Sabem que has entrat al cel ben acompanyada, segueix cuidant de tots noltros des d’allà. T’estimam i t’estimarem sempre.