En altres articles m’he referit a la poca sinceritat del sistema amb tots els mecanismes que suposen participació o acció dels ciutadans, encara que siguin eines de contrast creades per la mateixa administració. La Sindicatura de Greuges de Menorca encara no arriba a tots els municipis i ja s’ha de queixar de la consideració rebuda pels governs d’uns i d’altres.
Els fundadors de la democràcia moderna van advertir des del primer moment que, per definició, el primer abús de poder a tenir en compte emanaria dels estats mateixos. No és difícil d’entendre ni de comprovar. Per açò la necessitat dels diferents mecanismes per refer els greuges que crea el funcionament de les institucions. Ni funcionaris ni polítics se n’haurien d’espantar, ni ignorar-ho. A l’inrevés, d’acord amb «els fundadors» haurien de tenir l’esperit d’agrair les fórmules per corregir-ho. La fórmula és bona per donar-nos administracions purgades d’errors. Què és l’important, la fama o el servei?
Vivim un mal moment per a la democràcia i, per tant, per a la ciutadania: desafecció, autocràcies, democràcies inverses, perversió de la divisió de poders, decadència de la informació, foment sistemàtic de: la falsedat, les passions, l’odi... Fracàs de l’equitat econòmica i, conseqüentment, també de la justícia en drets reals. Però d’antic coneixem la manera de sortir-ne: rigor, raó, bona feina, justícia, equitat, bon funcionament de les institucions i pocs greuges.
Els síndics són un recurs per ajudar les persones a validar que tenen el tracte que es mereixen de les institucions (imprescindibles, però eficaces i justes). Em costa molt, molt, entendre que els demòcrates autèntics no facilitin la feina d’una eina com aquesta. Si han fet bé la seva part, no han de témer res. I si no l’han feta bé, no hi ha res més savi que tenir l’oportunitat de corregir-se.
Una altra actitud és més del mateix: descafeïnar els fills del sistema de llibertats i bon govern. Com ja s’han descafeïnat el Senat, els Consells Escolars, les Juntes Municipals, el Consell General del Poder Judicial i de com el politiqueig barater embruta constantment el Congrés de Diputats i els parlaments.
El contrast, la mirada d’altres, la salvaguarda dels drets individuals són l’essència del tracte igual i just. De cap manera val acusar-los de destorbs, l’equitat no és rival de la diligència. Són les decisions poc intel·ligents les que enfanguen el bon govern.
La feina d’una sindicatura de greuges no és cap problema. Ho són l’electoralisme, l’elitisme, la burocràcia, l’ànsia de controlar la informació, és a dir: les impotències de sempre vestides de modernitat que es giren contra els comuns en lloc de corregir les mancances del poder.
Hem de començar una nova època en què la bona política i les institucions diligents liderin realitats de viure en països millors.
