Cartas de los lectores

Passat l'ensurt del diumenge a Calós amb l'esfondrament de la coberta de l'aula de plàstica i de retruc del laboratori, i d'uns dies plens de tensió tenim unes hores de calma per repensar el cúmul d'esdeveniments, sentiments, emocions viscuts en poques hores, probablement de les més intenses de la nostra vida.

El primer sentiment experimentat és una barreja de consternació, perplexitat i neguit. Sentiment que hem compartit, n'esteim segurs, amb molta gent. Sentiment que es converteix en molt dolorós quan a través de la imaginació ens transporta als fiets i fietes que ocupen aquestes dependències, i a les imprevisibles conseqüències que un fet així pot comportar.

El segon sentiment és d'agraïment a tantíssimes persones i institucions que ens han mostrat el seu afecte, solidaritat i confiança. De moltes formes ens ha arribat aquestes mostres d'estimació i recolzament... ara seria feixuc anomenar-les, i seria un risc deixar-ne pel camí. Permeteu-nos agrupar-les d'alguna manera:

Hi ha qui ha plorat en sentir la notícia. Es plora per allò que s'estima. Gràcies!! Les vostres llàgrimes valen molt perquè són expressió dels millors sentiments i fruits de l'amor.

Hi ha qui ha resat. La pregària ens ha unit. Gràcies! Perquè per als creients l'oració és l'expressió més íntima de nosaltres mateixos, que ens fa conscients d'estar immersos en el gran misteri de Déu que ens uneix molt profundament. Això és quelcom tan gran que esdevé inenarrable.

Hi ha qui s'ha solidaritzat i ens ha fet arribar la mà amiga de l'ajuda desinteressada. Gràcies! S'ha expressat en espais alternatius, en materials, en temps, diners i tantes altres coses que ens fan rics a tots en humanitat. Que gran és l'home quan treu aquests gestos del seu cor! La solidaritat expressa millor que res la grandesa humana. Gràcies per haver-me fet sentir orgullós de viure a Ciutadella de Menorca. Està habitada per gent solidària i bona.

El tercer sentiment és el d'una confiança que ultrapassa l'experiència de caducitat. La tràgica circumstància ens ha ensenyat que la nostra vida és fràgil i que no sempre ho podem tenir tot controlat. Malgrat que ho desitgem i que hi posem tots els mitjans al nostre abasts perquè les coses es facin bé, cada dia en obrir el noticiari ens trobem amb una persistent constatació: hi ha tantes coses que succeixen escapant-se del nostre control!

La fe ens diu que la mà de la Providència està present en la nostra vida de mil maneres. És una convicció que no es pot explicar gaire i que va més enllà de la lògica humana. Un miracle? No ho sabem. Don Bosco va passar per circumstàncies semblants i ens va ensenyar a confiar en la mà protectora de Maria. Explica en el seu llibre autobiogràfic «Memòries de l'Oratori», que el dia 2 de desembre del 1852 es van esfondrar vàries aules d'un edifici que estava acabant-se de construir. Varis centenars de nois havien estat dues hores abans en aquells espais. En veure el fet els ingeniers de l'ajuntament de Turí s'exclamaven: «Ja podeu anar a donar gràcies a la Verge", era un fet inexplicable. Don Bosco va deixar escrit: «Enmig de les continues i doloroses vicissituds...sempre es troba la mà benèfica del Senyor per mitigar les nostres desgràcies» («Memòries de l'Oratori», cap. 18). Encara que aquests fets han reforçat les nostres conviccions, ens agradaria tenir més fe, i la confiança de Don Bosco.

Qui vulgui pensar en un cop de la sort també està bé. Benaurada sort! L'important és que ningú hagi pres mal i pensar, com argumentava un salesià gran de la comunitat, que tal vegada aquest ensurt farà que s'evitin accidents a altres bandes. Déu sap perquè passen les coses!

Queda només el record d'un mal son. També la feina de la reconstrucció d'un espais que ben segur comptaran amb el suport de molta gent. Hi confio plenament perquè sempre ha estat així en la nostra història. Una convicció: de tot plegat en sortirem més reforçats!

Aquest diumenge, festa de la Immaculada, aniversari de l'inici de l'Obra salesiana, volem celebrar les Eucaristies del Santuari amb el motiu d'acció de gràcies per aquests fets. Hi esteu tots convidats!

Narcís Frigola
Director de l'Obra salesiana
Ciutadella