Cartas de los lectores

Fa dies em vaig posar en contacte amb vostè per tal d'exposar-li el que acabava de descobrir per sorpresa meva, i és que el Consell Insular de Menorca, tot i atorgar el títol de família nombrosa, després no el fa servir per beneficiar a les famílies nombroses en gairebé cap de les activitats que realitza.

Davant de la seva nul·la resposta (per què hi posen una adreça de correu electrònic a disposició de la població si no han de donar cap resposta?) vaig decidir posar-me en contacte amb el seu departament i amb el de Injove, els quals, molt amablement i en pocs dies, em van donar la resposta que sospitava, no hi ha cap descompte per famílies nombroses a les activitats que realitza el Consell Insular de Menorca a excepció dels abonaments en transport.

No sóc usuària habitual del transport públic, però el que sí que he fet ha estat apuntar els meus fills als campaments de Biniparratx, he anat d'excursió i a visitar el poblat de la Torre d'en Galmés, m'he allotjat a l'alberg de Sa Vinyeta, i a les cases de colònies. Quina és la meva sorpresa quan descobreixo que a cap de les activitats realitzades pel Consell Insular de Menorca s'aplica cap tipus de descompte per famílies nombroses, a diferència d'altres administracions que si són sensibles, com per exemple la Generalitat de Catalunya on l'oferta és àmplia i variada i es poden trobar descomptes en l'àmbit de l'habitatge, en educació, cultura, esport, selecció de personal, transport, i lleure entre d'altres.

Ara el seu departament ja és capaç de donar un títol de família nombrosa. A partir d'aquí li demano que comenci a treballar perquè aquest serveixi per quelcom més que ser un altre document únicament acreditatiu, i tan de bo serveixi per disminuir, encara que sigui una mica, el cost que suportem les famílies nombroses.

Hi ha moltes activitats susceptibles de descompte i el promotor de les quals és el propi Consell, ni tan sols li demano que es coordini amb altres administracions; és voluntat seva que aquest títol tingui, a part de paper, substància.

Gemma Garcia Querol
Maó

L'inspector McTuf i l'illa Rotonda

Alarmat per les notícies que arribaven a la Península des d'una petita illa mediterrània, McTuf, inspector secret bregat en tèrbols assumptes, va decidir dirigir-se al port immediatament i pujar en el primer vaixell amb rumb cap a llevant.

Diverses biodramines més tard, va arribar a la pintoresca capital illenca i desembarcant veloç per les escales, va preguntar a un vilatà pel quid de la qüestió. La resposta el va deixar glaçat, l' objecte de la seva investigació es trobava molt a prop, allà mateix, només sortir del port. Lliscant amb precaució, aviat es va trobar de cara amb el cos del delicte.

Eren esplèndides, magnífiques, perfectament circulars i alineades cada quilòmetre i mig. Un espectacle impressionant. Una meravella tècnica de desnivells, carrils d'entrada i sortida, vies de desacceleració, creuaments, desviaments i vorals, exhaustivament florejada amb un munt de senyals de tots tipus. Un exquisit atemptat a l'entorn rural, generosament escampat, que s'estenia pels en altre temps, verds camps. Allà, al centre d'aquells magnes conjunts arquitectònics, s'erigien elles, les rotondes, omnipresents, una rere l'altre qual al·legòrica qualcada.

A mesura que s'acostava, el tuf transcendia. Aquella obra supèrflua fora de polleguera, solució arbitraria d'un desdoblament encobert en diferit, era de tal envergadura, que s'endevinava només plausible, gràcies a una visió política esfereïdora del futur convenient per l'illa.

No calia pensar gaire. L'inspector McTuf compadí als aborígens, mentre rumiava bocabadat, de com la poca solta d'aquells dirigents administratius, de totes, totes, acomplexats per la grandària, havien aconseguit encolomar a la pobra illa, semblant reguitzell de rotondes que fregaven en el pornogràfic. Grans, enormes, desmesurades.

Aclaparat per tan alegre us de diners públics, l'inspector, reflexionà seriosament per comprendre el motiu ocult de tal disbarat. Va ser inútil. McTuf, avesat investigador en mil i un casos, no ho aconseguia entendre per més girs que donés, sempre a la dreta.

Afligit, va decidir tornar. Elaboraria el seu informe desproveït d'una raó convincent. En arribar de nou a l'estació marítima, va comprar el seu bitllet, i en acomiadar-se d'aquella illa mortalment ferida per l'excés asfàltic, alçà la vista i de sobte... va trobar, la prova íntima cercada, el discurs polític, la justificació tècnica, la clau desconeguda. Un gran rètol a la part alta del moll, li desitjava bon viatge en nom d'Illa Rotonda, (antiga Menorca) per mèrits declarada, Reserva Natural de les Vialesferes. Va sospirar alleujat i embarcà.

Jordi Viola Giner
Alaior