Cartas de los lectores

Vull començar aquesta carta fent una sèrie d'aclariments als comentaris i comunicats que respecte a la meva persona han sortit als mitjans de comunicació, i que d'alguna manera poden qüestionar la meva trajectòria professional.. Em sap greu haver estat objecte de comentaris per part dels dos grans partits polítics des dels mitjans de comunicació. De cop i volta, sense que ningú em demanés el meu parer, m'he vist immersa en una controvèrsia totalment aliena als meus desitjos, i que des d'aquesta tribuna aprofito per aclarir:

Sobre el meu règim laboral a PUM, SL i a POIMA IV FASE, SA: els treballadors d'una societat mercantil municipal es regeixen per l'Estatut dels Treballadors. Així, la plantilla d'una societat mercantil no té el mateix tractament que el personal funcionari i, per tant, no és un requisit d'ingrés aprovar un examen-oposició. En el meu cas, la meva formació acadèmica (en el moment de la meva incorporació a l'any 1999, era llicenciada en Dret, amb un Màster d'Urbanisme i ja havia iniciat el meu Doctorat en aquest camp) s'ajustava al perfil professional que la societat municipal necessitava cobrir en aquell moment. Per la mateixa raó, anys després, concretament a l'any 2004, vaig acceptar el càrrec de Coordinadora i Assessora jurídica de POIMA IV FASE, SA. Faig constar que des de l'any 1999, ja portava a terme moltes de les tasques de planejament urbanístic que són necessàries per a la posta en marxa de POIMA IV FASE i, per tant, coneixia perfectament aquest projecte.Sobre la meva retribució a PUM,SL: La meva retribució bruta anual com assessora jurídica de PUM, SL és de 29.334,96 euros. En el comunicat emès als mitjans de comunicació, consta la xifra de 38.151 euros, quantitat que no respon a la meva retribució sinó que està donada en termes de costos empresarials. Aquest criteri es pot haver confós amb la retribució bruta d'un treballador i, per tant, ho vull expressament clarificar.

Sobre el dret d'excedència forçosa: Durant dos anys he ocupat un càrrec eventual de perfil tècnic a l'Administració autonòmica, i en tot moment m'emparava el dret a l'excedència forçosa que preveu l'art. 46.1 de l'Estatut de Treballadors, que dóna dret a conservar el lloc de feina i al còmput de l'antiguitat. Així, en qualsevol cas, la meva incorporació a PUM, SL el passat octubre és totalment ajustada a Dret, i no es pot fer valer com a argument per justificar cap criteri que s'hagi pogut seguir al fer-se el reajustament de plantilla.

Sobre la publicació als mitjans de l'ERE i el meu acomiadament: En cap moment he acudit als mitjans locals per fer públic aquest procediment laboral, el meu acomiadament, i encara menys, la meva opinió. Tampoc cap membre dels partits polítics presents al consell d'administració de PUM SL s'ha posat en contacte amb mi a les darreres setmanes. Desconec totalment l'origen d'aquestes informacions. Aquest aspecte em vaig veure obligada a aclarir-lo davant la mateixa gerent de la societat, perquè així ho traslladés a la presidenta del Consell d'Administració i a l'Equip de Govern Local.

L'endemà del meu acomiadament, vaig agafar un avió. Asseguda, des de la finestra, vaig observar com volàvem, quasi planejant, sobre el sector de POIMA IV FASE. En aquell moment, em vaig emocionar. Aquesta imatge em recordà el que realment he d'extreure de tota aquesta etapa i que són, entre altres coses, les següents:
L'experiència professional, sens dubte, obtinguda pel fet d'haver participat activament en el projecte urbanístic POIMA IV FASE.

Les persones que he tingut la gran sort de conèixer durant tots aquests anys, especialment, els 137 empresaris que van formar part de la societat POIMA IV FASE, SA, i que des d'aquí els hi desitjo tota la sort del món.

El grapat de bons professionals amb qui he col·laborat tots aquests anys, especialment, amb els qui em van ensenyar la meva professió i també com s'ha de treballar: amb il·lusió, rigor, responsabilitat, i entusiasme.
Les bones amistats fetes al llarg d'aquests anys a l'Ajuntament de Maó, que penso conservar com alguns dels meus preuats tresors.

Així, són moltes les vivències en 13 anys d'estreta vinculació amb les dues societats i l'Ajuntament de Maó. Mai m'hauria imaginat posar-hi punt i final amb la necessitat de fer un escrit d'aclariment.

Bàrbara Vidal Jordi
Ex-coordinadora
de POIMA IV FASE, SA
Ex-assessora jurídica de PUM, SL
Maó

Ja està bé!

"Senyors, sóc mestra interina a l'escola pública de Menorca des de fa 12 anys i voldria expressar la meva indignació pels següents fets:

Sense cap mena d'informació la Conselleria d'Educació ha decidit no liquidar-nos el saldo corresponent al curs 2011-12, en el meu cas són uns 1.000 euros.Ens han anunciat que no cobrarem la paga extraordinària de Nadal que formava part del nostre sou anual, és a dir ens han reduït el sou un tant per cent elevat.

Han disminuït el número de mestres malgrat ha augmentat el d'alumnes, com a conseqüència desapareixeran una sèrie d'ajuts bàsics per a l'educació en la diversitat així com augmentarà la ràtio d'alumnes per aula.

Han apujat l'IVA de l'aigua, la llum, el gas, el material escolar, etc...

Jo em demano on són els sindicats i fins quan haurem d'aguantar aquesta situació sentint a més a més comentaris com "som afortunats ja que tenim feina, casa, menjar...?" ,drets fonamentals segons la Constitució espanyola.

Fins quan haurem de demanar perdó, els funcionaris, per haver-nos preparat, estudiat, examinat, reciclat, etc... ?, invertint-hi els nostres diners i el nostre temps.

Com ho farem per pagar les factures...?

Crec fermament que estan abocant el país al desastre més gran mai vist, però els mestres, entre els que m'incloc, mentrestant i malgrat tot continuarem fent la nostra feina tant bé com sapiguem i ens deixin.

Roser Martin Castañeda
Ferreries

Per l'avi, en Jay es saig

S'atraquen les festes de Maó i els de casa no podem evitar tenir-te present en aquestes dates tan especials . " L'avi, canta'ns una cançó!" " Qui balla amb jo" -bots i crits- "jo, jo". Després ens agafaves, alt com eres, volàvem. Tararetjaves qualque bolero o una havanera mentre uns peuets petits a la altura de la teva "panxota" cercaven terra ferma entre crits i rialles.

Tenim mil records, mil anècdotes que no acabaríem mai de contar. Només els que et coneixien es poden fer una idea de com deuria ser per als nets tenir un home com tu a casa. Sempre tan alegre, tant de la broma, amb tanta vitalitat...rere un uniforme blau que ara penja buit a l'armari.Qui ho diria l'any passat, que seria la darrera vegada que t'enfadaries perquè els teus fills no arriben a hora al dinar de les festes de Gràcia.Enfadar-una manera de dir-, remugar-perquè "remugón", també ho eres. I tu, més que ningú xalaves per enmig del "jaleo". Enrere queden ja aquells temps en que menaves la somereta, però no fa massa anys encara rodaves amb els amics enmig de la plaça. T'agradaven els cavalls, la festa i cantar, estimaves els fills, els nets, tot lo teu. I la dona, què direm de l'avia? Sembla una broma de mal gust pensar en com s'enfadava quan per les festes arribaves content; ara donaria el que fos per veure't entrar a casa per sorpresa com qualque vegada havies fet per aquestes dates.

Vas ser un gran saig, un gran amic i un gran avi però sobretot una gran persona. Sé que dies com avui et recordarem amb un somriure, com t'hauria agradat, perquè per desgràcia no et podem tenir entre nosaltres. Sabem que des d'allà on siguis vetlles per tots els que t'estimem. La teva família i amics sempre et recordarem, estimat Jay.

Laura Florit Beltran
i Andrea Florit Goñalons.
Maó / Ciutadella

Canviar la visió

A la premsa, al carrer, a les xarxes socials i suposo que també a la bústia de queixes dels ajuntaments, existeix una ofensiva recurrent sobre la presència de cans a la nostra societat, amb l'excusa de la brutícia de les caques dels cans amollats o dels que lladren a totes hores.

La resposta de l'Administració acostuma a ser augmentar la vigilància, les prohibicions i les multes, sense que s'aconsegueixi gaire cosa més que incrementar la crispació general.D'entrada crec que les ordenances municipals sobre tinença d'animals s'interpreten massa sovint des d'una òptica criminalitzadora, amb la qual a l'animal de companyia se'l veu com una nosa per a la convivència ciutadana, mentre que, per contra, no es vigila prou tot allò que suposa patiment per a l'animal i que també està prohibit a la norma. Hem de canviar aquesta perspectiva si volem que la gent gaudeixi de la seva mascota sense sentir-se perseguit. Només llavors es podrà encetar un camí d'educació cívica.

Els propietaris de cans no són ni més bruts, ni més mal educats que la resta de ciutadans. Però a base de prohibicions existeix la tendència perillosa a que augmenti el desafecte cap a una ciutat que no els vol i que això provoqui malestar i poques ganes de col·laborar.

Òbviament els propietaris hem de recollir les caques de les nostres mascotes, però, si no ho fem, l'Ajuntament, com a responsable de la neteja, se n'ha de fer càrrec. El que no és de rebut és que parcs i voreres estiguin plens de merdes.

Què passaria si l'Ajuntament decidís que ja no recull més papers, ni plàstics, ni puntes de cigar? Què passaria si l'Ajuntament decidís no recollir els fems que no s'hagin tirat als contenidors durant les hores establertes per l'ordenança? Que passaria si no hi hagués un servei de neteja de platges? Què li passaria al Camí de Cavalls si, passat l'estiu, ningú recollís les deixalles que s'hi han anat escampant?

El que passaria és que la ciutat seria un femer insuportable. No augmentarien també les queixes contra els fumadors, contra els qui mengen un gelat pel carrer o contra el nostre veí que cada matí, puntualment, surt de casa amb la bossa de fems pudent a rebentar? Per què no es recullen doncs les caques dels cans?

Una altra tema recurrent és el dels cans amollats. Estem parlant de cans, mascotes domèstiques, no tigres salvatges. Hi ha una notable exageració social sobre aquest tema. Estic convençut que un ca amollat i educat no suposa cap problema per a ningú, com es demostra a importants ciutats on és habitual trobar cans amollats als parcs o caminant pel carrer devora el seu amo. Per què no enfoquem el tema d'una manera racional i no des d'aquesta fòbia cap als animals?

Com que això necessita temps i educació, proposo que es comenci per establir uns horaris durant els quals els cans ben educats puguin gaudir sense corretja d'un passeig pel parc o d'una bona nedada a la platja. Si veus que l'Administració, a qui pagues els teus impostos, està pensant en la teva felicitat en comptes de perseguir-te , el més probable és que augmenti la satisfacció per viure on vius i participis més activament en la cura de l'espai públic.

Si tot això no passa, el que hem de fer els propietaris de cans afectats és prendre consciència que tenim els nostres deures, però també els nostres drets. Hem d'unir les nostres veus i fer entendre als nostres representants que són allà on són per fer-nos la vida més agradable i no per convertir en un calvari el nostre desig de compartir la vida amb un ca.

Jordi Vila Armangué
Ciutadella