Cartas de los lectores

Els 15-M diuen que s'han de salvar les persones i no els bancs. Cosa que no fan els que manen. L'esmentada "Crisis" és pels que han de subsistir en una situació d'atur o tenen que pagar una hipoteca cada final de mes. El 0.5 x 100 (els rics )no tenen més problemes que invertir per guanyar el que voldrien i els bancs els fan la feina amb bons interessos. Dins aquest bullit no es fa més que enredar a la majoria perquè no arribi a tenir clar qui són els qui més estan rebent bufetades de la direcció que han prest els dits representants de la malmesa sobirania . No podem caure dins nacionalismes d'altre temps, que fan responsables com sempre als de baix. No són els treballadors alemanys, francesos, anglesos o italians els nostre enemics, és impossible que ens tornin a enganyar per tornar a una situació prebèl·lica entre nacions, malgrat hi hagi hagut una desfeta de Iugoslàvia.

Si, es vol ,si els governants volen realment donar passes envers la recuperació econòmica, es mirin que van fer Argentina per sortir de l'estacada, per exemple. Es va negar a seguir les consignes del FMI, i de tota la caterva d'especuladors que sucaven el poble argentí. En pocs anys han recuperat una situació prou bona, i són el país on més creix el PIB de l'Amèrica Llatina.(1)

L'euro no ens pots donar cap solució, sense tenir almenys un sistema fiscal igual per a tothom. Sols centralitzant els deutes que s'han de pagar d'uns països perifèrics, els anomenats PIIGN, Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia, Espanya, ens dur a un desastre evident i ple de injustícies. Per què no podem sortir del euro?

Els interessos dels bancs? Les anomenades financeres? Els mercats?. Quina sobirania és la nostra?

El professor Navarro, catedràtic d'Economia diu: "El euro no está en peligro, el bienestar de la población sí que lo está". Ho crec.

Ens diuen mentides, per justificar les mesures per desmantellar l'Estat del Benestar que ens ha costat força anys, i no hem estat mai al nivell que ens pertoca per les riqueses que s'han produït. Es diu amb molta vehemència que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. El professor Navarro ens diu: "El gasto público por habitante es en España el más bajo de la UE-15.Lo mismo en cuanto al porcentaje de la población adulta que trabaja en el Estado: es solo el 9%, uno de los más bajos de la UE-15 (la media de la UE-15 es el 15%, y Suecia es el 25%) ¿Dónde está la hipertrofia del gasto?"

Ara em ve al cap la historia de Sísifo. Llàstima de democràcia perduda quan gaire bé ens ho havíem cregut.

Miguel Masreal de la Peña
Sevilla

Agraïment i petició
L'amabilitat, la bondat, la discreció, …, són valors difícils de trobar dins la societat actual. Ans al contrari, durant aquests darrers anys he hagut d'aprendre a conviure amb comentaris injustos, amb la intolerància, amb les insídies, …

Però, per sort, aquelles qualitats humanes anomenades al principi les he retrobades entre els residents i personal del geriàtric de Ciutadella, en situacions de bonança i, el que és d'agrair, també en moments difícils que hem hagut de suportar durant aquests darrers mesos.

Ara vivim un altre d'aquests moments durs i no merescut. És públic que el personal del geriàtric només hem percebut una part del salari del mes de desembre passat, esperem que com més prest millor puguem resoldre aquest problema. Un dels motius d'aquestes retxes és donar les gràcies a tot el personal per la seva discreció i bona voluntat envers aquest tema.

L'altre motiu és intentar explicar el perquè d'aquesta situació. L'explicació és senzilla, però difícil d'acceptar.

El Patronat Municipal de l'Hospital Geriàtric de Ciutadella és un ent autònom de l'Ajuntament de Ciutadella, responsable, entre altres qüestions, de les finances del geriàtric. Els seus ingressos provenen bàsicament de les aportacions dels seus residents; de la Clínica Juaneda, pels serveis que l'hi prestam; de l'Ajuntament de Ciutadella, del Consell Insular de Menorca i del Govern de les Illes Balears.

Els tres primers, residents, clínica i Ajuntament, estan al dia en el seus pagaments, fins hi tot l'Ajuntament, en contra del que ha sortit en alguns mitjans, ens ha avançat alguna quantitat per fer front a despeses urgents. En canvi, el Consell i el Govern deuen al Patronat quantitats importants que ens han abocat a aquesta greu situació actual. Aquestes quantitats estan reconegudes mitjançant el document pertinent, però a hores d'ara encara no ens ha permès aconseguir un crèdit bancari per resoldre la situació. Esperem que sí el puguem aconseguir d'aquí pocs dies, o que ens toqui "El gordo" amb retard i els deutors paguin el que els correspon.

Per acabar d'intentar posar els punts sobre les is. He de dir que, des del mes d'octubre de 2010, el Govern de les Illes Balears no ha aportat cap quantitat. Les persones tenim la qualitat de demanar-nos el per què de les coses. I jo, com tothom, supòs, també me deman: Per quina raó no ha pagat? Crec que una part important de culpa la té l'anterior govern que va deixar sense firmar el conveni per a l'ocupació de places de residència del 2011. Per què? Tal vegada ens ho haurien d'explicar els responsables locals, insulars i autonòmics que governaven abans del mes de juny de l'any passat, i que ara es preocupa més per problemes, crec no tant importants, com la instauració, o no, del menú ecològic, abans de, permetre als responsables actuals, resoldre problemes greus com puguin ser les nòmines del personal o el deute amb els proveïdors.

No vull deixar passar l'ocasió de sol·licitar des d'aquí al conseller d'Economia d'aquestes Illes, habiliti una partida per fer front al deute que es té amb el Patronat.

Així, tal vegada, no caurem amb la incongruència que m'ha fet veure una persona ben estimada: l'Administració es crea problemes a ella mateixa, que fan que, ella mateixa s'hagi d'endeutar.

Marianna López Oleo
Gerent de l'Hospital Geriàtric
Ciutadella

Cas Garzón: ningú ha de ser jutjat per investigar violacions
de drets humans
El Tribunal Suprem ha de tenir en compte en el procés les obligacions de dret internacional que pesen sobre l'Estat espanyol

Dimarts que ve, 24 de gener, comença al Tribunal Suprem el procés judicial contra el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, en el qual es persegueix penalment el magistrat, actualment suspès, per haver iniciat una investigació sobre violacions a drets humans comeses durant la guerra civil i el franquisme.
Amnistia Internacional considera escandalós que un magistrat sigui jutjat per buscar la justícia, la veritat i la reparació per a les víctimes i els familiars d'una violació massiva de drets humans. La investigació dels abusos contra els drets humans és una obligació de dret internacional per a l'Estat espanyol, incloent el Poder Judicial en el seu conjunt.

Al jutge de l'Audiència Nacional se l'acusa d'un presumpte delicte de prevaricació per haver obert una causa per investigar la desaparició forçada de 114.266 persones entre el 17 de juliol del 1936 i desembre de 1951. A Garzón se l'acusa, entre altres qüestions, de no aplicar conscientment la Llei d'Amnistia del 1977 en la instrucció del cas.

Els fets que es van cometre durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista ja eren reconeguts com a crims de dret internacional en el moment de la seva comissió.

Els efectes legals que es deriven de la condició de crims de dret internacional són, entre altres, la imprescriptibilitat de l'acció penal i la prohibició d'aplicar amnisties o indults a les persones responsables de tals conductes, fins que no s'hagi celebrat un procés judicial independent i imparcial on s'aclareixin plenament la veritat dels fets i es dirimeixin les responsabilitats penals corresponents.

La Llei d'Amnistia de 1977 i altres mecanismes d'impunitat han estat invocats expressament per perseguir un jutge que ha intentat donar resposta a víctimes de desaparició forçada i les seves famílies. El Comitè de Drets Humans i el Comitè contra la Tortura, de l'ONU, han assenyalat que Espanya ha de revocar la Llei d'Amnistia. Han reiterat a les autoritats espanyoles que la desaparició forçada i la tortura són crims pels quals no poden aplicar-se amnisties i que no prescriuen.
Amnistia Internacional considera irrellevant que la investigació del jutge Garzón infringís o no la legislació nacional espanyola, ja que és justament la Llei d'Amnistia de 1977 la que impedeix iniciar judicis per delictes de dret internacional, un fet que suposa un incompliment de les obligacions contretes per Espanya en virtut del dret internacional. Per a l'organització, mai no pot considerar-se com un delicte la investigació de violacions de drets humans, malgrat que per això sigui necessari deixar de banda una llei d'amnistia o altres normes relatives a la prescripció dels delictes.

A més, és profundament preocupant la dilació que ha sofert la investigació dels crims de desaparició forçada durant la guerra civil i el franquisme. Una de les investigacions d'Amnistia Internacional actualment en curs, les conclusions definitives de la qual es faran públiques enguany, sembla evidenciar que almenys quatre processos d'investigació d'aquests crims s'han vist postergats i el seu progrés ha estat condicionat a la decisió final per part del Tribunal Suprem en la causa contra Garzón.

Aquesta investigació sembla demostrar, alhora, que els criteris utilitzats per fonamentar els càrrecs contra el jutge han estat esgrimits per jutjats territorials que investigaven els crims comesos durant el franquisme per arxivar massivament els procediments. L'organització considera que aquest fet està afectant de manera greu els drets de les víctimes i les seves famílies.

D'altra banda, Amnistia Internacional demana a les autoritats espanyoles que centrin els esforços a revelar la veritat dels milers de desaparicions forçades, execucions extrajudicials i actes de tortura comesos durant el franquisme i a proporcionar reparació plena a les víctimes i a les seves famílies.

En conseqüència, Amnistia Internacional insta el Tribunal Suprem al fet que es pronunciï en línia amb les obligacions de dret internacional que pesen sobre Espanya, aplicant els tractats internacionals subscrits per aquest estat que prohibeixen l'aplicació de l'amnistia o la prescripció als delictes de dret internacional, entre els quals figura la desaparició forçada de persones.

Amnistia Internacional Menorca