Cartas de los lectores

La pregunta que yo me hago es la siguiente ¿se ha hecho realmente un estudio de los medios de producción y la relación establecida entre ellos?Porque es esencial en estos momentos que nos planteemos qué hacer con lo que tenemos, no con lo que nos hace falta.

Debemos crear una microeconomía que pueda prescindir tanto como pueda del exterior. Por otro lado, en lo que se refiere al sector secundario debemos buscar el modo de empezar desde abajo dando una formación profesional apta para poder desarrollar una industria compatible y a la vez competitiva para ser exportada.

Y en cuanto al sector primario...Menorca es un pedazo de tierra de "manos muertas" la crisis ficticia o prefabricada, tanto da, afecta con realidad doliente. La solución no es una desamortización de las tierras pero sí que se vuelva a la renta de terrenos para producción agrícola de subsistencia: es fundamental, que la gente tenga algo que comer y sentir de nuevo ese esfuerzo conjunto.

En cuanto al conjunto empresarial, tiene que salir a flote sea como sea, la competitividad no es una solución, los puestos de trabajo son la prioridad, de ahí la solvencia. Y la solvencia se saca si hay una colaboración honrada entre los entes del mismo gremio, por llamarlo de alguna manera. Desde el acuerdo de precio, la compra de productos en conjunto, horarios, propagandas...todo vale. Debemos conseguir que el misérrimo sueldo del menorquín llegue para todo y no se fugue a otros lares. Ha de haber un cambio de viraje que puede pasar perfectamente por una etapa de proteccionismo puro y duro.

En cuanto al sector terciario, el planteamiento ha de cambiar radicalmente si queremos que alguien venga a nuestra isla. Ya no es barata, nunca ha sido accesible y lo que ya me parece realmente ridículo es que se haga propaganda dentro de la misma isla: pero si estamos aquí!. La única solución es crear nuestra propia agencia de viajes en los principales puntos de interés e ir a buscar a la gente; que estamos muy mal acostumbrados, "abro un restaurante y ya vendrán". La selección del turista es importante. Y ya es hora de que nos quitemos de la cabeza eso del turista de "calidad". Hay lugares en España que solo con la organización de viajes de final de curso para escolares son todo un referente de prosperidad, porque muchos, además arrastran a sus padres. Tomen nota.

Por último, las zonas de ocio nocturno, siguen siendo suburbiales y son puntos donde la gente no le importa gastarse un dinero para pasar un puente o un fin de semana. En toda la Isla hay puntos que pueden ser muy mejorados.

Mientras haya gente que alquilando barquitos un mes al año, ya tenga el sueldazo de los 12 meses, y piense que eso es economía en alza, esta isla no tendrá arreglo.

Hay que pensar en conjunto, cuando nos demos cuenta de que todos somos importantes e imprescindibles, que no se trata de empresarios y operarios, o mejor dicho de piratas y explotados en muchos casos y que es la honradez y no el oportunismo lo realmente revitalizante, esta isla dejará de ser una roca abandonada a la contemplación. Porque creedme, hasta el ser más contemplativo necesita comida y abrigo, pagar sus impuestos y de vez en cuando ir al médico. Y para ello necesitamos recursos.

Si las personas del Consell o patronales o sindicatos o de los despachos criselefantinos no están preparados para asumir no la preocupación si no la ocupación que les compete que dejen paso a otras personas.

Sole Sánchez Mohamed
Ciutadella

Any nou, formes noves?

Acabam de començar un nou any, moment que predisposa a fer balanç del que deixam endarrere. Balanç polític, per exemple, del primer mig any de govern del Consell Insular de Menorca. Sense ànim d'exhaustivitat –l'espai no ho permet- i, per tant, dirigint la mirada només cap a un aspecte que em sembla, però, fonamental: la capacitat de diàleg, d'arribar a acords, dels polítics que representam els menorquins i menorquines que saben que, més que mai, és important tenir un govern fort que els ajudi a sortir de la difícil situació que vivim. I, en aquest sentit, estic convençuda que la fortalesa d'un govern no rau tant en la quantitat de vots que ha rebut sinó en les formes amb què administra aquest suport. Així, resulta difícil entendre com, en aquests sis mesos, el govern del PP del Consell de Menorca hagi pogut votar en contra d'una sèrie de propostes positives i gens "ideològiques" que hem presentat des del PSM més per Menorca, contradient el seu propi programa electoral (un compromís amb la ciutadania?), pel que fa a voluntat de consens, i, sobretot, oferint una imatge de prepotència que en res no beneficia la nostra illa. Repassem aquestes propostes:

1. Impulsar un acord entre el Govern de les Illes Balears, els Ajuntaments de Menorca i el Consell Insular, amb l'objectiu de redactar, aprovar i finançar un Pla Integral de Sanejament de la Costa a l'Illa de Menorca, que permeti planificar de manera progressiva la dotació de serveis de clavegueram i depuració d'aigües residuals de totes i cadascuna de les zones turístiques de l'Illa. Es tracta d'una proposta que parteix de dos principis que, més que mai, són fonamentals: planificació i suma d'esforços de les administracions.

2. Crear d'una comissió específica que s'encarregui d'elaborar els criteris que han de regir l'elaboració dels plans de gestió per a cada lloc d'especial conservació de l'illa, Llocs d'importància comunitària (LICS) i Zones d'especial protecció per a les aus (ZEPAS), per tal de definir els usos permesos dins els seus àmbits respectius. Tot i que la competència és del Govern de les Illes Balears, qui millor coneix les problemàtiques de cada zona és qui les viu de més a prop –els menorquins-, d'aquí la proposta.

3. Incloure en el debat sobre el full de ruta turístic que el Consell està fent, els sindicats, entitats i associacions culturals, ecologistes, artesanes i agrícoles i, evidentment, els partits polítics de l'oposició, amb la voluntat de poder fer aportacions a l'hora de marcar el camí a seguir en un sector, el turístic, estratègic per a l'economia de Menorca.

4. Promoure un pacte insular, liderat pel Consell i, amb participació, entre d'altres, dels ajuntaments de l'illa, per planificar i definir el contingut i la ubicació dels diferents equipaments amb què Menorca hauria de comptar en un futur pròxim, amb arguments i vetlant sempre perquè tots els ciutadans de Menorca, siguin del municipi que siguin, se sentin escoltats, en referència al parador turístic i a l'escola d'hoteleria.

5. Finalment, cal recordar que es va aprovar el desistiment del Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials per la via d'urgència i sense que l'oposició estigués convenientment informada. O que es van reduir freqüències de transport públic terrestre i es van apujar els preus dels abonaments sense informar els usuaris i amb informes contraris. I, finalment, que han exclòs l'oposició de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni Històric i que, fins i tot, van rebutjar incloure-hi dos vocals tècnics (arquitectes, aparelladors, historiadors, etc), en la seva representació per tal de poder estar informats dels temes que s'hi tracten.

Així les coses, acaba de començar el 2012, un any que serà difícil i en què la ciutadania demanarà, més que mai, sentit de la responsabilitat als seus representants polítics. Evidentment que qui governa té la capacitat de decidir i executar, de la mateixa manera que qui està a l'oposició ha de saber fer un seguiment rigorós de l'acció de govern i no li ha de tremolar la veu quan es tracti de denunciar actuacions que creu equivocades. Aquesta és la base del nostre sistema democràtic. Tanmateix, hi ha temes, molts, que van més enllà d'ideologies i que responen, senzillament, a una voluntat de planificació, de diàleg, d'informació i de participació i que s'haurien de poder tirar endavant més enllà de les sigles del partit que les presenti. Aquest és el meu desig –polític- per al 2012.

Maite Salord Ripoll
portaveu del PSM més per Menorca al Consell Insular de Menorca