Cartas de los lectores

A la Regidoria d'Educació, el que ens hem trobat enguany ha estat que per aquest curs 2011 – 2012, hi ha hagut menys inscripcions a l'escoleta que l'any anterior. Per tant, què passa? Les educadores de l'escoletaen aquest moment són més de les que necessitem.

Just vaig entrar a l'Ajuntament, em vaig informar de tot el personal que tenc al meu càrrec en les meves tres àrees, i respecte a les educadores, vaig comparar el nombre de personal educatiu amb les inscripcions.

Tres d'elles acabaven el contracte el proper dia 31 de desembre, i una d'aquestes el va finalitzar en acabar el passat curs 2010 – 2011.

Vostès diuen que l'educadora de la classe dels seus fillets serà substituïda per una altra persona. Si, és així, a l'escoleta es va obrir una borsa de mestres, perquè es volia que aquesta tingués una mestra amb la titulació adequada i que li pertany.

La borsa es va tancar a principi d'estiu, després d'un temps des del seu inici (un mesos abans de començar l'estiu), i la persona que va quedar en primera posició, serà la pròxima mestra de l'escoleta. En un principi, ella hauria de començar a primers de gener, però pel tema de l'adaptació dels fillets, hem pogut aconseguir que comencés 10 dies abans de les vacances de Nadal. De totes formes, la directora del centre, és també una persona referent pels seus fillets, ja que ella a dia d'avui està fent algunes hores de la seva jornada de reforç a la vostra aula.

Des de l'Ajuntament, entenem que vos trobeu amb aquesta situació, però heu de tenir en compte que el que més ens preocupa són els fillets i filletes de l'escoleta.

A una reunió que vam tenir amb l'APIMA, a la qual vaig assistir juntament amb el batlle, vos vàrem manifestar el que pensàvem i pel que passàvem. Però han de saber que no només és l'educadora dels seus fillets la que acaba sinó que com ja he dit abans amb el tema dels contractes, són dues més, de les quals una ja va acabar i l'altre també acaba en finalitzar l'any. I fent complir la llei, tal com ens toca fer, s'ha de fer d'aquesta manera.

Demanen que se li renovi el contracte a l'educadora perquè acabi el curs amb els seus fillets, però això no és possible. Si s'hagués hagut de renovar algun contracte, en el cas que no hagués hagut cap borsa de mestres per enmig, s'hauria fet a l'educadora que convalida una titulació que posseeix amb la de mestra, ja que educadores és precisament el que no fa falta a l'escoleta actualment.

Crec que han de posar-se a pensar en una altra situació en algun moment respecte a l'adaptació: què hagués passat si després de les 3 primeres setmanes d'inici a l'escoleta, que és el període en què es troben amb l'adaptació, l'educadora de la classe dels seus fillets s'hagués posat de baixa? Hagués estat pitjor diria jo, ja que en la situació que ens trobem ara, hem aconseguit que la nova mestra podrà coincidir dues setmanes amb l'educadora actual que tenen i els seus fillets ja es podran adaptar a ella.

Maria Coll Cendán
regidora d'Educació
a l'Ajuntament des Castell

Carteles
Vísperas de elecciones, propaganda de los partidos, carteles llenos de caras sonrientes y eslóganes con bien intencionadas promesas que quizá nunca se cumplirán; una vez más se repiten las escenas de "pegada de carteles" por los afiliados más fieles, risas y jolgorio, con mirada de reojo a la publicidad del partido vecino.

Antes los carteles se pegaban en las fachadas y muros donde permanecían afeando los edificios hasta mucho después de haberse celebrado la consulta popular que los había motivado, pero, nos vamos civilizando, y hoy en día los Ayuntamientos proveen de unos espacios para contenerlos y no permiten que se coloquen en fachadas ni paredes. Hemos ganado en estética.

Una de las características de la democracia es que las personas pueden expresar sus preferencias políticas mostrando los rostros de aquellos candidatos a quienes apoyan, y los carteles cumplen esta misión. Hacen llegar al ciudadano la cara de sus líderes, cuya expresión transmite confianza, alegría, seguridad, sensatez o todo cuanto prometen en sus consignas. La ventaja es que uno puede hacerles caso o no, de contemplarlos o de ignorarlos, sin adularlos o faltarles el respeto.

Pero siempre hay algunos incívicos, radicales o ignorantes que no se conforman con pasar de largo ante los carteles de los partidos que no les representan, convirtiendo a los adversarios en enemigos, y se dedican a arrancar los de aquellos a los que no son afines. Y entre que siempre quedan pegados restos del cartel y que dejan en el suelo la parte arrancada, dejan la ciudad llena de basura. ¡Lastimoso!

En Sant Lluís, mi pueblo, hay un grupo de estos desgraciados que se dedica a arrancar carteles, curiosamente todos del mismo partido (lo que da a entender cuál es el suyo), y me gustaría decirles a estos enemigos de la democracia que este no es el sistema, que si pretenden que la gente no vote a un partido político hay otras maneras de convencer a los ciudadanos: la prensa escrita, los mensajes por Internet, los teléfonos móviles, la simple conversación; dando la cara, con valentía. Pero siempre con respeto, sin injuriar al oponente, sin ensuciar la ciudad; lo contrario es puro rencor y huele a podrido.

Francisco Pons Montanari
Maó

Gràcies, Sr. Emili Pons
i Sr. Bernat Joan
n Després de la lectura de dos articles publicats en el 'Menorca' d'avui (2 de novembre de 2011), m'ha semblat que faria bé recomanant-los als lectors habituals dels escrits que en defensa de la grafia 'Mahó' vénen publicant des de ja fa temps el Sr. Pons Montanari i el Sr. Gomila Félix. També aconsell aquests dos articles, és clar, als qui discrepen de les idees dels Srs. Pons Montanari i Gomila Félix sobre el tema. La lectura dels articles de què jo ara parl probablement permetran a molts ciutadans veure la qüestió des d'unes perspectives noves.
Els dos escrits que recoman són 'L'assemblea dels illetrats', del Sr. Emili Pons, i 'Maó', del Sr. Bernat Joan.
He observat que dintre d'alguns sectors d'opinió de la població maonesa hi ha un cert menyspreu per la filologia i els filòlegs. La filologia és una ciència, com la biologia, l'antropologia o qualsevol altra ciència. La societat dedica molts recursos econòmics al progrés de les ciències, i no respectar com es mereixen els científics i el resultat del seu treball és més propi de gent inculta o mal intencionada que de ciutadans instruïts i responsables.
És una llàstima que els maonesos no tinguem més present allò que diuen experts com Francesc de Borja Moll, proclamat 'menorquí il·lustre' el 1962, i voltat ara, penjat en una paret de l'Ajuntament de Maó, de gent que ignora els seus escrits o no en fa cas. Un altre expert a qui els maonesos no hem fet tampoc el cas que es mereix és el qui deu ser el millor entès en toponímia de les terres de parla catalana, el mercadalenc Juli Moll. ¿Qui recorda els escrits que mesos enrere li va publicar 'es Diari'? Per cert, el filòleg mercadalenc va ser entrevistat pel canal televisiu 8tv no fa gaires dies. El tema de l'entrevista, que podem veure per internet, va ser "Maó/Mahó".
Quan algun polític, amb el desig de seduir possibles votants, cau en la temptació de fer consultes a la població sobre qüestions que hauria de deixar en mans d'experts, aquest polític, imprudent, es fica en el terreny fangós del populisme, que és una degeneració de la democràcia. El populisme, per altra banda, és una espasa de dos talls, un arma que pot acabar ferint el qui l'esgrimeix.
La majoria dels ciutadans estem mancats dels coneixements indispensables per a participar en consultes de caràcter filològic, i no hauríem de ser utilitzats com a instrument al servei de forces polítiques. Se'ns hauria de tractar més respectuosament.
Eladi Saura Alonso
Maó