Cartas de los lectores

Il·lustríssim Batlle des Migjorn Gran. Benvolgut Sr Moll:En primer lloc vull felicitar-lo, públicament, i desitjar-li molta salut i força per poder fer realitat totes les propostes, que en el seu moment va presentar al nostre estimat poble des Migjorn Gran.Aquesta carta és de caire personal i no polític, vull que això quedi ben clar des de la primera lletra fins a la darrera, i que tampoc (en el suposat de que vostè la respongui) li contestaré, ja que per la meva part, donaré el tema per tancat.

Emprant les seves pròpies paraules publicades en el bolletí d'informació municipal 07/2011, no vull crear crispació entre nosaltres, sinó que el que vull, és fer saber a tota la gent com realment me sent. Repeteixo, com me sent, essent una ciutadana que ha respectat i respecta totes les normes tant urbanístiques, (vostè ho pot comprovar, cap expedient urbanístic), d'urbanitat (vostè coneix, i si no ho sap, li recordaré el meu talant dialogant i mai ofensiu cap a la seva persona ), i deixo per darrera la de convivència ciutadana (vostè ho pot verificar, sempre disposada a donar el meu temps a les institucions, sense ànim de lucre, culturals escolars, eclesiàstiques... respectant les ordenances municipals, incloses les de recollida de residus).

Dit això Paso a expressar-li la meva tristesa particular, quan llegeixo en el seu bolletí d'informació municipal en el punt 7, Múltiple material comprat sense haver-ho pressupostat, prestatgeries per a la nostra biblioteca, llibres culturals referents a persones del nostre poble... Per a mi personalment, i penso que no som l'única, els temes relacionats amb la cultura són enriquidors i no motiu de controvèrsia. És deplorable que hagi hagut de treure informacions amb caire negatiu, quan tenim tantíssimes coses positives per treure. Les despeses amb cultura són, i seran sempre una bona inversió, estiguin pressupostades o no.
Vull explicar-li que la comunicació que vostè publica en el punt 7-C, referent a la compra del vestuari als caixers batlle, l'escrit diu textualment "Vestuaris als caixers batlle que difícilment podrà emprar un altre caixer". El meu home, en Joan Marqués Pelegrí (conegut per en Joan de Ses Païsses ), disposa del seu propi vestuari com a caixer, ja que fa més de trenta anys, que amb molt d'orgull, participa en les nostres estimades festes, tant les de Sant Cristòfol, com de la resta de pobles. Vostè, i tots els menorquins que el coneixen, saben de la seva passió, coneixement i respecte envers tot allò relacionat amb aquest món. En Joan, té un prestigi i una honradesa personal que molts voldrien, però de la que desgraciadament, no tothom pot dir que la té. És per això que vull fer-li arribar la meva pena particular envers l'informe referent a aquest tema, ja que ha sigut motiu de comentaris de mal gust, dels quals ell és desmereixedor.

Aprofito per recordar-li que el Sr Marqués, no va cobrar ni un euro per representar el càrrec de caixer batlle el passat bienni, (2009 – 2010 ). Tot el contrari, totes les despeses derivades d'aquesta honorable i sentida representació, com vostè ja sap, per haver-lo desenvolupat amb anys anteriors, varen ésser pagades de la seva butxaca. Ho tornaria a fer, ja que si estimes les festes i el poble, no és una despesa, sinó que són unes vivències i uns moments que sempre tindrem dintre dels cors. Tenir a tots els caixers a casa teva acompanyats dels teus familiars i amics, no té preu, tenir a la banda de música berenant al teu pati, i tocant per a tots els teus, no té preu, viure la festa intensament amb, i per tot el poble, no té preu. El Consistori es va estalviar unes despeses com poden ésser el cavall, beguda,etc,... Això no es reflecteix en el seu informe, tampoc el pitral que segurament està sense pagar, (ho estava el passat dia 07/06/2011 a les 11.00 hores), que amb molt d'orgull per a tots els Migjorners va lluir per primera vegada el cavall del batlle, amb l'escut del nostre poble i la imatge de Sant Cristòfol. Aquest és el llegat que en Joan va deixar al poble, desitjant que els cavalls dels futurs caixers batlles el poguessin fer resplendir any rere any, deixant una peça memorable i representativa,i no presentant, ell cap despesa personal a l'Ajuntament. Desitjo que vostè faci el mateix amb el seu cavall i begudes, ja que així tots hi guanyarem.
Sr Moll, realment penso com vostè, vull que siguem grans com a comunitat, amb unió i germanor, amb complicitat i respecte, tal com manifesta a la seva salutació de la batllia. Segurament si reflexiona abans de xerrar, o escriure, veurà, que realment vostè també és un membre d'aquest poble (el que ens ha de donar exemple ) i creurà oportú fer-ne un ús responsable de la informaciò que ens fa arribar.

Aprofito l'ocasió per desitjar-li unes molt bones festes de Sant Cristòfol.

Margarita Esther Triay Barber
Es Migjorn Gran

UPCM contesta al Partido Democrático

El Partit Democràtic de Ciutadella està demostrant en les seves manifestacions públiques del passat dissabte que es mou molt enfora de la veritat.Diu, entre d'altres mentides a la seva carta, que el sector del taxi està sofrint abusos a conseqüència de l'actuació del senyor Triay. Res més enfora de la veritat. La seva ofuscació no els deixa veure la realitat.

En la passada legislatura baix el govern del PP es va aprovar per ple una ordenança per regular el sector del taxi, un sector que no podem oblidar dur a terme un servei públic i per tant l'ajuntament té l'obligació i la responsabilitat de garantir el servei i vetllar perquè les condicions de feina siguin justes i igualitàries per a tots els taxistes. En aquesta línia es va fer feina des de l'Àrea de Governació a partir de març de 2009. Perquè si bé es veritat que es va aprovar l'ordenança més veritat és que molts dels seus articles no s'havien aplicat. El primer que es va detectar, així ens consta a UPCM, va ser que un nombre reduït de taxistes no feien ni una guàrdia nocturna a l'hivern i que la resta havien de suplir les guàrdies i no existia un quadrant de feina ni una emissora única, cosa que lamentam que a dia d'avui encara no sigui una realitat, a fi de garantir que la feina es reparteixi en igualtat de condicions per a tot el col·lectiu. I li hem de dir al Partido Democrático que el taxista que està afiliat a UPCM és precisament dels que feien guàrdies a l'hivern i complia amb el seu deure de servei públic. Per altra banda el fet d'aprovar un quadrant de feina a l'hivern, en el qual s'establia que els taxis impars sortirien al carrer els dies impars i els taxis pars sortirien al carrer els dies pars va ser a proposta de la gran majoria de taxistes i amb l'informe favorable dels dos oficials de policia que sempre van fer bona feina i li podem assegurar que eren del tot imparcials i objectius.Tot aquest procés es va dur a terme des de l'equip de govern i que noltros sapiguem el nostre regidor no hi formava part.
Des de UPCM li podem assegurar que el nostre regidor no va assistir ni a una sola reunió convocada des de l'Àrea de Governació i ens consta que van ser van ser nombroses. (Tot açò que exposem és fàcilment comprovable).

És lamentable que s'atreveixin a treure rèdit polític amb falsedats. Vostès van tenir el suport de 80 persones a les passades eleccions, per respecta als seus votants argumentin els fets i reivindiquin la seva postura sempre des de la veritat.
Ah! A la seva carta diuen que són defensors dels interessos del poble, els interessos d'un poble passen per tenir un concepte global, objectiu i realista del mateix i aplicar aquella decisió que afavoreixi a la majoria. I cregui si li diem al Partido Democrático que la majoria de vegades els que es senten perjudicats per una decisió política objectiva són aquelles persones i col·lectius que veuen perillar els seus privilegis, que no els seus drets.

Unió des poble de ciutadella
de Menorca. UPCM

"La isla blanca
y azul"

En un artículo publicado este pasado sábado el Sr. Francisco Anglada Anglada comentaba que "alguien, con más o menos acierto, "inventó" un día ese lema turístico de Menorca como "la isla blanca y azul".

Me permito recordar que este lema lo "inventó" mi abuelo Juan Gomila Borrás a raíz de ser elegido y nombrado primer Presidente Fundador del Fomento de Turismo de Menorca allá por los primeros años treinta del siglo pasado.

Junto con su amigo Juan Vives Llull también imprimieron y promocionaron un póster con la imagen (pintada por el mismo Vives Llull) de un "lloc" de la zona de Sa Roca del cual lamento no recordar el nombre. La citada pintura mostraba también un altísimo y orgulloso "fasser" (una palmera) integrante habitual de la estética de muchos "llocs" menorquines. El póster también se editó en francés (L' îlle blanche et bleu").

Espero haber ayudado a aclarar quien promocionó ese lema turístico que, pasados setenta y cinco años, creo que, para nuestra suerte, puede seguir estando suficientemente vigente.

Juan José Gomila Félix
Binixica