Cartas de los lectores

Segurament moltes persones que llegeixin aquestes retxes, també hauran passat en algun moment de la seva vida, per qualsevol dels agrupaments que hi ha o hi ha hagut a Menorca. Que és molt probable que hagin fet molts d'anys dins unitats o patrulles. Que hagin fet sortides i campaments amb els caps del Cau. Que seguint l'estil de vida compromesa amb la societat que ensenya l'escoltisme, l'hagin fet seu... i podríem seguir i seguir amb moltes més situacions i moments on el moviment escolta és present a les nostres vides.Ara fa 40 anys que a Menorca es va constituir l'Associació Diocesana d'Escoltisme, per tal d'anar tots els agrupaments a una i fer-nos presents dins la societat menorquina, tot i que des de principis del segle passat, ja hi ha presència escolta (boy scouts).El moviment escolta aquest cap de setmana celebra el patró Sant Jordi, un campament amb tendes, motxilles, jocs, vetllades, bons dies i bones nits, missa i molta diversió. Sobretot un moment per retrobar-se tots els fiets, fietes, i adolescents de tots els agrupaments.Enguany és més especial que els anteriors, és un Sant Jordi d'aniversari. Amb aquest esdeveniment, es posa punt de partida a diferents actes amb motiu dels 40 anys de l'associació.

El moviment escolta no és un grup tancat i estancat. Tot el contrari, està sempre en constant renovació i actualització, però això sí, sense perdre l'essència principal, ja que no seria escoltisme.

Perquè no volem perdre el fil, necessitam del passat, de tu que vas ser cap, o llop, o guia o truc, per a construir el futur.

Volem, que els escoltes que ara comencen visquin els grans moments que has viscut dins el moviment, amb l'intensitat que els vas viure i gaudir.

Et vull convidar que participis de qualsevol dels actes de la diada que tindrà lloc dissabte i diumenge a Alaior i Son Putxet. Dissabte a les 16 h. a Sa Plaça es farà el primer acte de benvinguda i a les 17 h. es durà a terme la posada en marxa de les diferents activitats amb motiu del 40 aniversari. Serà a la sala d'exposicions de Sant Diego, on els ex presidents de l'associació han preparat un gran acte. Diumenge a les 10 es celebrarà la missa a Son Putxet (zona acampada) i després a Alaior una visita cultural. Ja al migdia dinarem tots junts (si no t'has apuntat, pots dur el menjar i t'ajuntes a celebrar-ho) abans de l'acte de cloenda.

Durant el matí hi haurà un panell on es podran anar aferrant fotografies que voltros tingueu de la vostra època escolta per així tenir un bon arxiu gràfic del moviment.
Vine a passar-ho bé, vine a retrobar-te amb els teus companys escoltes.

Sempre a punt!
Xavi Llopis Gomila
Maó

--------------------------------

Direcció única a Cala Galdana

No s'entén perquè s'ha suprimit un dels sentits de circulació al final del riu de Cala Galdana. Abans es podia arribar fins el pont peatonal sobre el riu, fins l'hotel Audax i als aparcaments del camí de cavalls, i tornar pel mateix carrer fent menys de 100 metres enrere. Ara un cop has passat la sortida de la Serpentona necessàriament has de donar una volta de 1'3 km. Això representa de mitja una emissió innecessària de 200 gr de CO2, 0,1 litres de benzina, uns 13 cm d'euro per cada vehicle. No sé quants vehicles passen cada any per Cala Galdana, però es fàcil veure que això provoca una gran despesa de doblers i benzina i unes emissions de diòxid de carboni innecessàries. Tampoc crec que els veïns de la Serpentona estiguin molt contents de que tots passem per davant de ca seva, amb el perill, contaminació i renou que això els representa. Crec que haurien de retornar al doble sentit. No crec que les poques places d'aparcament aconseguides amb la supressió d'aquest carril justifiquin aquesta despesa.

Gina Vergés Farreró
Binixíquer/Maó

--------------------------------

Reflejos de un ojo "morado"

Sirva la presente para realizar un análisis de la poca o casi nula participación de los trabajadores de Menorca, Balears y España en las manifestaciones del 1º de Mayo.Desgraciadamente no todos los trabajadores somos liberados (aunque alguna primera dama de la política conservadora española piense que sí ) sindicales, por fortuna algunos mantenemos nuestro empleo y en muchas zonas de España el 1º de Mayo es inicio de campaña laboral para cientos de miles de españoles, ésa no es más que una salida por la tangente. Quien esto suscribe y, pese a no poder asistir a la manifestación por motivos laborales, sí pudo participar brevemente en la reunión que los compañeros de nuestro sindicato celebramos cada año con motivo de dicha efeméride en un lugar de la playa de Son Bou.Vi con tristeza que algunos compañeros (incluso antiguos mentores sindicales de muchos compañeros no asistieron este año al evento), algunos porque desgraciadamente ya no están entre nosotros, otros porque tal vez oyeron o participaron en la llamada de siglas no precisamente sindicales y que también celebraban no sé muy bien qué evento.

La respuesta en la calle de la sociedad civil y laboral española da que pensar y mucho sobre el futuro de los sindicatos de clase y los clásicos de nuestro país. Hemos asistido recientemente a manifestaciones laborales y sociales en más de medio mundo en contra de recortes sociales y laborales (en España la respuesta fue muy precaria).

Uno se pregunta si es mejor una guerra de carteles (a ver quien es el que lo lleva más grande, más alto y más visible) de griterío de cuatro señores que manejan la manifestación con sus modernos megáfonos y nos dan una gran charla pública cual viejos oradores griegos o romanos., o, por el contrario, intentar volver al foco del problema, ver en el interior de nuestra sociedad (con más alto índice de paro cada vez) cuáles son las maneras más eficientes para solucionar los problemas de las familias españolas en lo laboral y ayudar al máximo a solucionar vía diálogo y si es menester otras formas más contundentes (si nadie quiere oír) para solventar la crisis.

Los sindicatos deberíamos hacer en España como los empresarios y políticos japoneses, pedir disculpas por nuestros errores e intentar mejorar la situación por el bien colectivo, como decía mi tutor espiritual en mi época de estudiante en los jesuitas no hay que parecer bueno también hay que serlo, y estudiar más a fondo las soluciones que tiene nuestro país, y gastar mejor esos cientos de millones de euros (yo no sé donde van ni esos ni los que pago yo con mi cuota sindical cada mes) en dar luz a una sociedad mejor más justa y competitiva

Vienen tiempos de elecciones sindicales, locales y ,pronto generales los españoles deberíamos ser más críticos, pero también participar más, con los brazos cruzados y la callada por respuesta no se consigue nada.

La corrupción política, el excesivo gasto que ella representa en tiempos de crisis da que pensar sobre todo a quien nada tiene para alimentar a los suyos tras meses sin trabajo. Participemos y votemos todos en conciencia, yo creo que este país todavía tiene arreglo (aunque no sea precisamente gracias a todos nuestros políticos) hay otras formas de participación social mejores, aunque en ocasiones menos protegidas.
Colaboremos todos en sacar esto adelante.

JOSÉ ASSENS VIDAL
Delegado Sindical
UGT-AENA Menorca

--------------------------------

Reflexions desde la societat civil

Durant els darrers mesos, el Centre d'Estudis Locals va debatre entorn a "Lô pervenir". L'objectiu era dibuixar el camí que ha de seguir Alaior cap el futur. Els resultats, publicats a la revista, ajudaran els polítics a prendre decisions adequades per al poble.

Com a ciutadà que treballa en una entitat cultural, em vull referir a alguns aspectes que s'han de resoldre al llarg dels pròxims quatre anys.

S'ha de recuperar la il·lusió i la confiança. L'altruisme dels ciutadans i entitats i l'empenta dels empresaris necessiten ser escoltats, atesos com cal, i s'ha d'abandonar una certa prepotència dels ciutadans que ens governen.

En el món de la cultura, s'ha de confiar en les entitats. Avui, qui ens governa ens té com a simples acompanyants per participar en allò que els interessa. És urgent un canvi d'actitud dels polítics i una autèntica millora del funcionament de l'administració pública.
Hem d'aprofitar les (poques) dinàmiques existents al poble. L'Ajuntament, comerços i indústries, entitats socials i culturals hem de treballar de veritat junts per recórrer el mateix camí i aprofitar el que sap fer cadascú per avançar. Avui Alaior, tot i la potencialitat que atresora, és un poble adormit i mancat d'empenta.

A nivell insular, demanar als polítics una posició clara sobre el transport, les energies i el deute econòmic. Mentre no es resolgui el problema del transport (aeri i marítim) ofegarem les oportunitats econòmiques i socials dels menorquins. Les energies netes (fotovoltaica i eòlica) s'han d'impulsar de veritat i fer possible que els ciutadans se'n beneficiïn de la seva producció.

Quant al deute econòmic, no és de rebut que s'hagi generat per la mala gestió dels ciutadans polítics, ens ofegui a les entitats i que, des de l'altruisme o les feines mal pagades, haguem de posar doblers de la nostra butxaca. Si al CEL l'any 2008 l'Ajuntament d'Alaior, el Govern Balear i, en menor mesura, el Consell ens devien 43.000 €, avui ens en deuen 65.000 €. Han d'eliminar deutes i gestionar amb seny. No hem de ser els ciutadans i les entitats els que financem el deute de l'administració pública.
Tots els polítics tindran quatre anys per fer-ho, però ho han de resoldre i treballar des del primer dia. No valen les promeses d'ara per, d'aquí a quatre anys, tornar a parlar del mateix.

Escoltar i creure en el ciutadà, ésser transparents en la gestió pública i recuperar la confiança del ciutadà són objectius que han d'assolir els que gestionin la cosa pública. Els beneficis vindran des de la vertadera participació ciutadana, el canvi d'actitud i la confiança. Sense açò, és difícil que avancem com la societat moderna que volem ésser.

Miquel À. Marquès
Maó