Cartas de los lectores

Tanmateix, després d'haver transcorregut un temps raonable, des de la meva perspectiva de ciutadà, i per experiència personal, puc afirmar que res o poc ha baratat amb el canvi de govern. Concretament, conec la realitat de Cala en Bosc, i allà l'actuació de l'Ajuntament ha estat decebedora en tots els sentits. Aquella zona turística pot ser catalogada com una ciutat sense llei, on l'aplicació de la legislació sobre llicències d'activitat, ròtuls, contaminació acústica i urbanisme, brilla per la seva absència, amb totes les molèsties que això provoca a aquelles persones que hi resideixen.

Els veïns d'aquesta urbanització, hem de suportar com es porten a terme activitats contràries al Pla General de Ciutadella (PGOU) i al Pla Territorial Insular (PTI). O per exemple, hem pogut constatar que la legislació en matèria de protecció contra la contaminació acústica simplement no s'aplica, amb els inconvenients que lògicament açò porta aparellats, haguent de suportar fins a tres concerts simultanis de música en directe, en funció de la programació diària dels establiments hostelers o de restauració.

Tampoc l'ordenació de l'espai públic és prioritària pel nou govern, que segueix permetent, de forma totalment conscient, ocupacions indegudes de places i aceres, que es pengin ròtuls i cartells sense cap tipus de llicència, i que es col·loquin toldos i terrasses ignorant les obligacions de posar-ho en coneixement de l'administració i legalitzar les instal·lacions.

El consistori, i especialment les regidories de Via Pública, Urbanisme, Governació, i en darrer terme, la pròpia Batlesa, saben de primera mà totes aquestes irregularitats. És de suposar que tal problemàtica no és endèmica de Cala en Bosc, i que per tant, s'estén a tot el nostre municipi, perjudicant als ciutadellencs que aquí hi viuen, i creant una imatge de "República Bananera" als nombrosos visitants que rebem.

És decisió de l'actual equip municipal prendre cartes en aquests assumptes, assumir responsabilitats, i aturar d'una vegada per totes aquesta xacra que arrosseguem des de fa molts anys. L'Ajuntament no ha de centrar els seus esforços en defensar-se davant jutjats i tribunals, sinó en servir al seu poble.

Però per açò, fa falta valentia i determinació, i no disputes internes on els regidors de vàlua es veuen obligats a renunciar a les seves responsabilitats per la forta oposició dins del seu propi partit. Sra. Carbonero, l'any que ve hi ha eleccions. Se li acaba el temps per actuar.

F. Javier Cañizares
Cala en Bosc / Ciutadella

Lothar
Pabst
Diumenge va caure definitivament el teló posant punt i final a la vida de Lothar Pabst. El darrer acte va ser a la seva estimada illa d'adopció. Acabada ja l'obra i després dels minuts inicials d'amarga sorpresa, el públic, especialment tots aquells de d'alguna manera han tingut relació amb el sector turístic de l'illa haurien de guardar un respectuós minut de silenci o posar-se dempeus i aplaudir, sense esperar a que ell, el protagonista, surti ja a saludar.

En Lothar ha estat un exemple de professional. Un home sòlid, complicat, caparrut, amb un ben curiós sentit de l'humor, de riure franc, ulleres de permanent viatge entre el front i el nas, amb aspecte de baríton wagnerià, noble i lleial, sobre tot lleial, a una illa que ell va descobrir ja fa molts anys i a la que ha servit amb passió total.

En anys ben complicats i diferents va fer feina, molta i bona feina per defensar els interessos de Menorca en el seu país d'origen: Alemanya. Els qui vam tenir oportunitat de col·laborar amb ell sabem de la seva implacable exigència, de la seva incondicional dedicació per donar a conèixer i defensar Menorca.

El seu nom, n'estic ben segur, quedarà gravat per sempre a les pàgines de la petita història del turisme de Menorca. Descansi en pau.

Emili de Balanzó
Maó

Sí a la Escola
d'Adults
Quiero romper una lanza en favor de la gran labor social que hace la Escola d'Adults de Mahón, porque en este centro sí que de verdad se está haciendo política social, que es ofrecer formación a las personas que no tienen o mejorarla para aquellas que quieren aspirar a un mejor sueldo o simplemente porque tienen el loable deseo de aprender toda la vida.

Es cierto que todos los maestros y profesores hacen una gran labor que es enseñar. Pero en el caso de la Escola d'Adults se les debería dar una medalla pues están realizando este trabajo con grandes problemas de espacio.

Por ello emplazo a los partidos con posibilidades reales de gobernar, PP y PSOE, a que se pongan de acuerdo, que aparquen sus diferencias, y que trabajen codo a codo para que la Escola d'Adults pueda seguir ofreciendo una enseñanza de calidad en lugar de calidad

No pido grandes sumas de dinero. Sólo pido algo gratuito: colaboración y entendimiento. Sólo con estos ya se pueden empezar a poner las bases de grandes proyectos.

Un mahonés amante de la cultura y la educación.

Pedro Orfila carreras
Maó

Ayuda para un ecuatoriano herido
La presente nota es para pedir ayuda para un joven ecuatoriano de 36 años, Juan Aparicio Cueva Caminos, nacido en la ciudad de Paccha, provincia del Oro, que vivió 8 años aquí, en Maó. Por causas de la crisis tuvo que regresar a su país ya hace un año al no encontrar trabajo en la isla.

Al cabo de un tiempo encontró trabajo en una explotadora de oro, en unas minas de la zona minera de Cerro Azul, cantón Atahualpa, provincia del Oro.

Fue en este lugar de trabajo donde sufrió un terrible accidente al explotar dinamita junto a él y afectarle directamente sus piernas. Juan Cueva se encuentra muy grave, es por eso que sus familiares y amigos queremos hacer una llamada de solidaridad para conseguir una ayuda económica de acuerdo con sus posibilidades. Queremos llegar a su corazón generoso para que Juan Cueva pueda tener una adecuada atención médica, porque necesita diariamente curas y pintas de sangre. Los médicos del hospital donde está ingresado hacen todo lo que pueden por su vida, pero nos comunican que tienen que practicarle varias intervenciones quirúrgicas, injertos de piel, ya que sus extremidades inferiores están destrozadas y temen que las pueda perder por la gravedad de sus heridas.

La familia no podemos afrontar todos los gastos médicos que necesita su gravedad. Juan no tiene Seguridad Social en su país. En los últimos 8 años ha trabajado aquí, en Menorca.

Agradecemos de antemano todo cuanto puedan hacer por nuestro hermano Juan. Para ofrecer sus ayudas pueden dirigirse a la Parroquia Santa María de Maó y entregarlas personalmente al padre Josep Manguán, que las canalizará en favor de nuestro hermano gravemente herido.

Raúl, Marli y Ermita
Cueva Caminos
Maó