Cada 17 de gener celebram a Menorca la conquesta catalana de l’Illa el 1287 per ser d’on provenen les nostres arrels com a poble. Però aquesta data té una altra cara que és la derrota (expulsió, esclavització i extermini) del poble islàmic que vivia aquí abans de la bona gent catalana i que probablement també al mateix temps van fer quelcom semblant amb els habitants anteriors a la seva arribada.
D’aquest període islàmic poc conegut en general s’ocupa el magnífic llibre de Bartomeu Obrador Cursach (Ciutadella, 1990) titulat La pupil·la de la mar. Un assaig sobre el dàtil, la taronja i el garballó, títol amb el qual s’estrena amb molt bon peu Edicions Cuc.
L’assaig comença recordant com l’any 2005 es va trobar una maqbara (enterrament islàmic) a les obres d’ampliació del polígon industrial de Maó a Cornia Nou. L’estudi que es va fer es limità a marcar-ne la situació en una memòria i en la base de dates del Consell. «I avui, -explica l’autor- sense que cap element hi faci referència, aquesta necròpoli colga o ha desaparegut sota les parcel·lacions plenes, una altra vega d’herbam».
Obrador posa aquesta i altres troballes similars com a exemple del poc cas que, en general, es fa a les restes del nostre passat islàmic, en contrast amb el gran interès que suscita tot el que fa referència al món talaiòtic, tot i que, també cal dir-ho, aquest presenta una extraordinària singularitat reconeguda internacionalment.
A partir de l’anècdota de Cornia Nou va desplegant els coneixements que avui es tenen sobre el període musulmà.
Si a la novel·la es parla d’un tipus de narrador anomenat omniscient perquè sap tot el que passa i passarà, es podria dir que Obrador és una mesa d’assagista omniscient donat que opina a tort i dret de qualsevol qüestió col·lateral del tema principal. Per exemple, només en les dues primeres pàgines de La pupil·la de la mar fa referències a la nova avinguda des Mercadal, a la «mal anomenada Transició», al dic de Son Blanc, a la carretera, als adolescents mallorquins als «qui han regalat unes gestes de Sant Joan» o al francès que compra una finca per a gaudi o deport (encara que sigui deport financer)».
Parlar una mica de tot és la seva marca d’estil i cal dir que se’n surt molt bé perquè ho fa amb gràcia i humor i a més no perd el fil del tema principal de l’assaig. Amb una estrena com aquesta, encara que ja havia publicat un poemari, hem d’esperar que a no molt tardar podrem gaudir de més llibres d’aquest jove escriptor.
La pupil·la de la mar. Un assaig sobre el dàtil, la taronja i el garballó
Bartomeu Obrador Cursach
Edicions Cuc
191 pàgines
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.