TW
1

Empraré sa intel·ligència,

que només serà animal,

per fer un breu mot anual

d’aquest any, del vint-i-quatre.

Dins un got pèl·lets vol batre

una mèrlera estudiant,

i amb s’examen fascinant

suspèn es PISA.

Una mosca que no frissa

amb berlina va al revés

i es radars més migjorners

a li posen una munta.

Una truja cul en punta

ja fa estona que va a peu,

que no vol pagar es correu

ni sa benzina.

En sa guerra d’Ucraïna

un llagost malalt no pensa,

vol pescar amb mitja llença

una base de l’OTAN.

Un boc piula amb accent blan

«a Menorca som cent mil!»

i no veuen cap civil

en carretera.

Una lloca vironera

només sent renou as port

i legal vol es seu hort

per sembrar males idees.

«Ses eleccions europees

else guanya s’abstenció»,

diu ben clar un ou de dragó

de s’antic nucli.

I encara que un re es manyucli

es dallons per compromís,

no té sort de trobar pis

mal que s’illa faixi vasa.

I tot d’una tendran casa

es mardans rics estrangers

que en tot l’any vendran només

sols una estona.

Un tudó mos promociona,

que tothom vengui en s’estiu,

agafem un sacardiu

i envelem sa gran empasta.

«Ve més gent i manco gasta»

diu un sarg tot emprenyat,

quan ho veu massificat

de tant turisme.

Una aranya amb poc civisme

que treu macs d’un pou de torn

vol llevar es cotxos des Born

carregats damunt s’espatla.

En sortir a ponent nou batle

perd ses ungles un quissó

i s’encén s’opoció

a sa serena.

Cada platja perd arena

en fer es càlcul un moscard

perquè diu que ja està fart

que no plogui damunt s’illa.

Una serp d’una plantilla

que maneja dos clotells

un gargall tira a Fornells

i és tot qui vessa.

Una oblada se confessa,

té llogat un cor il·legal,

i se’n va a l’hospital

on no troba especialistes.

Tretze agrons capitalistes

una llengua han triat

i fracturen s’alumnat

que va a s’escola.

Una càntara que vola,

immigrant i en femení

fa lo que no fa es d’aquí

sa feina de desadora.

Una gamba sols fitora,

vol llaurar un solar ben sec

i, de cop, crida «m’ofeg»

dins una DANA.

«Menorquina o valenciana?»

s’interessa un caragol,

ben sadoll de posar as sol

caramulls gegants de plaques.

M’explicaven setze vaques

que ara van millor es molins,

però que han de ser marins

davant la Terra.

Un pop sense cama esquerra

diu que enyora un ametller

que cantava bastant bé

de manera improvisada.

Una fura envernissada

fa rovell de Sant Joan

que es costums canviaran

per posar límits.

Vint-i-quatre moixos tímids

s’han casat dins un convent

i fan mig apartament

a deu zones inundables.

Un mostel té dos estables

i ha perdut es seus sentits

perquè diu que a Estats Units

guanya s’alarma.

Un serrà coix amb una arma

vol anar cap a Israel,

diu que així es guanyarà el cel

si va contra Palestina.

Una fura amb roba fina

de salives fa un bon munt,

una roca hi cau damunt

i el fa cinc trossos.

Una oruga amb es ulls grossos

llepa s’aigua amb es nitrats

i as vesins no els ha avisats

perquè beure a ningú importa.

«No funciona es porta a porta»

diu un cranc fora de temps,

que tothom vol tirar es fems

allà onsevulla.

Amb remelsa fa una juia

que amb fusell surt a pescar

«quant de peix hi ha a la mar

que no entra dins sa xerxa!».

Una vespa que és ben guerxa

des consell fa es pressupost,

i, en tenir s’ingrés i es cost,

va de viatge.

Un poriol sense habitatge

a sa coa es fa renclins

compra un dècim a n’Es Pins

i no treu sa loteria.

Un vitrac llig tot lo dia

i amb es nas fot un estem

perquè no hi ha es betlem

de Santa Clara.

Una ruca sense cara

no fa feina i té doblers,

amb ses illes té interès

perquè tot ho veu possible.

Una grívia poc sentible

amb cervell se fa un coixí,

sense cable submarí

fins a l’any trenta.

Un cabot amb poca empenta

es passeja pes carrer

i du escrit a mig paper:

hem perdut el vint-i-quatre.

I un conill assegut a un catre

fa unes gloses d’un intrinc

es nou any prest idolatra:

bon vint-i-cinc!