Petitó meu, avui el teu cosí major fa anys. A partir d'ara, quan escrigui la seva edat, haurà de posar un nombre de dues xifres. Segurament avui bufarà espelmes, i tots li estirarem les orelles. Fluixet, però les hi estirarem, que un aniversari com aquest no se celebra cada dia!
Fer anys és molt divertit, sobretot quan ets petit. De cop, d'un dia per l'altre, sembla que ets més gros, i quan algú et demana quants anys tens, has d'aixecar un dit més quan obres la mà i mostres als demés que et vas fent gran. Quan tornam grossos, ja no ens agrada tant açò d'haver d'afegir nombres a la nostra edat, però és una mania tonta, petitó, perquè sumar nombres suposa sumar experiències, i les experiències pesen més que qualsevol arruga.
Tornem, però, al teu cosí. Avui n'Aleix serà el centre d'atenció. Segur que quan el felicitem, ell acotarà el cap i riurà tímidament, com si no volgués que sabéssim que li agrada que aquells que l'estimam el felicitem i ens preocupem per ell. Ell és així, un tros de pa que t'estima molt, i a qui t'ho també estimes moltíssim. Amb aquells ulls blaus verdosos que té, segur que te mirarà mentre et fa sonar aquell telèfon que tant t'agrada, i tu veuràs el mateix cosí de sempre, encara que tengui un any més. Criatureta, més d'una vegada t'he dit que per tu, n'Aleix és el teu ídol. És veure'l, i et poses content. Te'n recordes quan te cantava aquella versió tant particular del waka-waka de na Shakira, aquella que deia que li agradava el cafè? És un artista!
Tens molta sort de tenir uns cosins com els que tens. N'Aleix és el major, però darrera ell en vénen onze més, repartits per diferents pobles. Tenir molts cosins és molt divertit, i t'ho diu un que ja ha perdut el compte de quants en té! Quasi quaranta, crec! Amb uns et duràs millor, amb altres no tant, açò és inevitable, però el dia que us juntau i començau a explicar coses i riure, t'ho passes realment bé. Algun dia te contaré algun sopar dels cosins de ton pare, o alguna sortideta per Sant Bartomeu.
Tornam a n'Aleix. Ja te deia que avui toca celebració. Res de grans festes, però. En aquests dies, el més important no és allò material, ni els regals ni els grans pastissos. Avui interessa estar junts, i demostrar com ens estimam, i açò no ho fa cap gran regal ni cap gran festa. És suficient un somriure, i seguir durant tot l'any essent tant amics com sou. No hi ha regal millor. Per molts anys, Aleix!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.