Margarita Prats, una voluntària de la societat i la cultura

Margarita, com li agradaria que la recordessin?
—M'agradaria que les persones que m'han conegut i tractat, tinguessin un bon record, un record positiu de la meva manera de ser com jo tenc de la meva família. Avis i àvies, concos i ties, cosins i cosines. I de la meva infància tenc bons records de l'escola de Dalt Vilanova regentada per les Germanes de la Caritat de Sant Vicent de Paul.

Quina era la seva feina a l'Institut?
—A l'Institut la relació meva amb els estudiants era principalment rebre'ls per preparar les matrícules. Jo vaig començar a l'Institut com a meritòria als 15 anys, i mentrestant vaig estudiar el Batxillerat, on els professors em van ajudar molt per enfocar la meva vida professional.

De l’Institut a l’Agència Tributària. Com va ser aquell canvi?
—Jo pertanyia al Cos General administratiu de l’Estat, el que em permetia poder accedir a qualsevol ministeri i va ser així que vaig entrar a l'Agència Tributària dins l’àrea administrativa. A Hisenda vaig viure un cavi radical amb el sistema tributari i fiscal. Com exemple la implantació de l'IVA amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea.

Xerrem de la seva vinculació a la Creu Roja. Quan s’hi apunta com a voluntària?
—Jo vaig començar sent voluntària de la Creu Roja l'any 1974 amb Don Guillermo de Olives. De la Creu Roja en aquella època, jo duia la comptabilitat. Feien cursos, jo per exemple vaig fer dos cursos de «Dama auxiliar» de Creu Roja.

Què es necessitava per ser dama auxiliar de Creu Roja i quina feina podia fer?
—En primer lloc tenir mes de devuit anys i haver aprovat una sèrie de cursos sobre primers auxilis. Una volta superades les proves t´expedien un carnet i podies fer voluntariat com auxiliar a un hospital.

El 2000 continua fent voluntària entrant a formar part de la junta de l'Orfeó Maonès. Com ho va viure?
—a l'Orfeó hi vaig fer quatre anys i tenc la satisfacció que amb la junta que presidia en Pito Costa vàrem lluitar per deixar ben embastat el que avui és el teatre.

Què espera del futur?
—Que pervisqui el seny i sentit comú, per damunt els interessos personals.

Com veu la societat actual?
—Vivim uns moments amb què tot sembla que és un caos, on el que és bo no és notícia. Hi ha, però moltes ONG que es dediquen desinteressadament als altres, entitats culturals, persones amb molts de valors que fan molt de bé dins la societat.