Cas Sastre, de Ferreries, és un d’aquests comerços emblemàtics, de tota la vida, que acumula una llarga trajectòria de 71 anys i que malauradament en un parell de mesos tancarà les portes per sempre, arran de la jubilació de la seva propietària Maria Cardona Allès.
L’origen de Cas Sastre es remunta a principis dels anys cinquanta del passat segle XX quan José Cardona Serra anava a Ciutadella a visitar un germà seu, en Biel, que feia de sastre i amb ell va començar a aprendre l’ofici. Dia 1 d’octubre de 1953 en José es va casar amb Catalina Allès Pons, es van instal·lar en una casa del carrer Fred, a Ferreries, a la qual ja van habilitar un estudi que l’anomenaven es taller per fer costura.
Durant set dècades ha estat un comerç emblemàtic per als ferreriencs.
L’any següent va obrir una petita botiga, que tot d’una va ser coneguda popularment per Cas Sastre. «Mon pare tenia dues germanes, na Maria i na Magdalena, que sabien bastant de cosir i l’ajudaven en aquell estudi de la casa; a més, tenia una tia fadrina, sa tia Anna, que era molt bona modista» afirma na Maria.
Els pares de na Maria, José Cardona Serra i Catalina Allès Pons, van obrir una botiga de roba al carrer Fred de Ferreries.
En José no va deixar mai d’aprendre el seu ofici, ja de casat durant uns mesos anava de tant en tant a fer uns dies a Barcelona per acabar d’ensenyar-se i també estar en contacte amb una acadèmia de la mateixa ciutat que li enviava molts de patrons i altres accessoris. «També tenia un amic ferrerienc que feia de sastre a Barcelona i quan aquest venia a Ferreries es solien veure, li donava molts consells, l’orientava», assenyala.
Un dels mostradors que sa mare feia durant les festes de Sant Bartomeu.
Cas Sastre només feia roba per home, els clients anaven a la botiga i ell prenia les mides que apuntava en una llibreta; a més, solia tenir les mosses, unes jovenetes que hi anaven per aprendre l’ofici. «Si ma mare i jo mateixa volíem un abric, ell ho feia, però no volia fer-ho per ningú més, només es dedicava a la roba d’home. Per la botiga van passar moltes mosses que venien a aprendre i se n’anaven ben ensenyades, perquè mon pare era molt meticulós, fins que no fèien la primera puntada de ver passaven uns quants mesos», recorda.
José Cardona Serra anava a Ciutadella a visitar un germà seu, en Biel, que feia de sastre i amb ell va començar a aprendre l’ofici.
Na Maria, nascuda el 1959, va començar a fer feina amb son pare quan tenia 14 o 15 anys, per la qual cosa durant una dotzena d’anys encara va poder gaudir del mestratge d’un autèntic sastre d’en primer, fins que son pare es va jubilar el 1986 i sa mare se’n va fer càrrec del comerç familiar, treballant-hi totes dues. En aquells anys, l’activitat tèxtil ja s’havia modernitzat i la confecció es va imposar davant la roba de vestir feta a mida, «compràvem la roba feta, tant per home com per dona, quan vam ampliar el local molts d’anys també solíem vendre juguetes i merceria, gairebé de tot. Quan arribava Nadal buidàvem mitja botiga per posar les juguetes, però al cap d’un ranxo d’anys els vam llevar», recorda amb enyorança na Maria.
Els mostradors de Cas Sastre que eren l’admiració per Sant Bartomeu
Conversar amb na Maria Cardona sobre el comerç familiar és per ella reviure una història viscuda en primera persona que ha deixat la petjada de la feina i l’esforç per oferir un servei als seus clients i, en general, per al poble. Na Maria recorda amb nostàlgia els mostradors que la seva mare feia amb enginy i hores de dedicació per lluir els dies de les festes patronals de Sant Bartomeu, les quals reflectien escenes familiars i festives d’en primer.
Entre es preus incompatibles de sa fabricació al 3er mon i que vestir amb una mica de classe ja no es un habit... pràcticament tots es sastres tanquen. a Mao, en LLufriu, Fortuny, Obrador...
Una pena.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Gran familia Es carrer fred per un altre senya de identitat,,,,, Muy buenos recuerdos
Entre es preus incompatibles de sa fabricació al 3er mon i que vestir amb una mica de classe ja no es un habit... pràcticament tots es sastres tanquen. a Mao, en LLufriu, Fortuny, Obrador... Una pena.
Que lástima. !