A principis del mes de setembre de 1915, arribava en vaixell al port de Maó César Luis de Montalbán (Sepúlveda, 1876-Tánger, 1971), un explorador i arqueòleg segovià que va donar dues conferències al Teatre Principal i a l’Ateneu de Maó. Durant els deu anys anteriors s’havia dedicat a recórrer en vaixell i ferrocarril la majoria dels continents del món, però amb l’inici de la Primera Guerra Mundial el 28 de juliol de 1914 es va veure obligat a tornar a Espanya.
El 15 de setembre de 1915, el diari «La Voz de Menorca» informava que el dia anterior César Luis de Montalbán havia visitat la redacció del rotatiu maonès, informant que el dia 1 de gener de 1904 va iniciar la seva volta al món per fer exploracions geològiques i arqueològiques, «el señor Montalbán lleva recorrido Europa, Asia Menor, África, América del Sur, Central, Norte, Canadá, Alaska, Estrecho de Bering, China, Japón, Filipinas, Madagascar y una pequeña parte de Australia. Posee los certificados de los países recorridos, con firmas de Reyes, Presidentes y autoridades», afegint que es finançava els viatges amb els recursos econòmics procedents de les seves cròniques periodístiques i les conferències que celebrava en ateneus i entitats culturals.
Conferències
El divendres dia 17 de setembre, De Montalbán va donar la conferència al Teatre Principal de Maó, en què va parlar sobre les civilitzacions prehistòriques indígenes d’Amèrica, els coneixements que tenien de les matemàtiques, les incidències dels seus viatges i una ascensió a les muntanyes dels Andes, emprant un discurs erudit i, a la vegada, instructiu, segons «La Voz de Menorca». Durant aquests anys, l’explorador i arqueòleg rodamon lluïa una llarga cabellera i una barba ben poblada, que en una conferència el 15 de febrer de 1912 a San Juan de Puerto Rico va justificar perquè li servia per evitar les picades dels mosquits a les muntanyes i les insolacions.
Ateneu de Maó.
Quinze dies després, De Montalbán va ocupar la tribuna de l’Ateneu de Maó, quan l’entitat presidida pel militar, polític i intel·lectual Antoni Victory tenia la seu a la plaça del Príncep, en un acte organitzat per la secció d’Arts del Dibuix i Arqueologia, de la que era responsable el professor, historiador i arqueòleg Francesc Hernández Sanz. En aquesta ocasió, la conferència va tenir un interès més local, donat que va parlar sobre «Los talayots, las nauetas [sic] y las taulas» i, per altra banda, «Los exploradores españoles ante la ciencia», però, malauradament, cap dels dos diaris maonesos -«La Voz de Menorca» i «El Bien Público»- van publicar la ressenya periodística de la conferència.
Després de recórrer diferents continents entre 1904 i 1914, a partir de 1918 César Luis de Montalbán va dedicar la seva vida a les excavacions arqueològiques en el Protectorat del Marroc.
A part de les dues conferències pronunciades al Teatre Principal i a l’Ateneu, no sabem què va fer durant les més de tres setmanes que va estar a Menorca. L’entrega que va fer al museu de l’Ateneu de Maó d’una sèrie d’objectes, concretament un llagostí, un calàpet i dues monedes d’època prehistòrica, com queda reflectit en el «Butlletí de la Revista de Menorca» del dia 1 d’octubre de 1915, deixa entreveure que va aprofitar alguns dies per fer excursions i explorar un territori que desconeixia.
Poblat de Trepucó.
Segurament, va visitar els poblats talaiòtics de Trepucó i Talatí de Dalt, tots dos a Maó, i tal vegada la mateixa naveta des Tudons, a Ciutadella.
Montalbán va estar a l’Illa fins al dilluns dia 4 d’octubre, quan el vespre va embarcar en el vapor «Mahón» cap a Palma, on va continuar amb el seu periple balear.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.