Presència terrorista a Menorca: la història del campament as Canutells de l'Organització Armada Secreta

La data de la reunió era el dia 18 de juny de 1964, en el campament de l’OAS (Organització Armada Secreta) cobert parcialment per un espaiós envelat ben enllumenat (en aquells temps també feia calor)    per a protegir l’emplaçament del sol i la humitat. Es tractava d’un terreny espaiós    amb aspecte acollidor i ben organitzat, amb llargues taules i banquets de pi i discrets bungalows repartits per tot el terreny, ubicats a la cornisa sud de la cala.

A l’acta del deslinde  els representants de l’Ajuntament Srs. Seguí Pons i Adrián Mancas, feren constar que la rampa que accedeix a la platja i l’escala tallada en la roca que condueix a la platja des de temps immemorial eren utilitzades per pescadors i usuaris, per tant eren considerades de caràcter públic.

L’Organització Armada Secreta (OAS) implantà el seu campament temporal as Canutells, un lloc discret i aïllat, emmascarat com a club de vela France Voile. Disposaven d’una  furgoneta tipus DKV amb l’anagrama pintat de la suposada activitat, la qual podíem observar circulant pel poble.

L’Illa en aquells anys possiblement seria considerada com un refugi adient, una espècie d’illa del Carib. Encara eren incipients els objectius d’implantació de plans d’urbanització dels seus indrets més atractius.

L’Organització Armada Secreta es creà a Madrid l’11 de febrer de 1961, l’amfitrió de la reunió fou el «cuñadísimo» de Franco, Ramón Serrano Suñer,  i naixia com a un moviment clandestí emergit de militars de l’exercit francès que pretenien impedir l’objectiu de De Gaulle respecte a la política interior així com a l’exterior, especialment pretenien obstruir de forma radical la independència d’Algèria que consideraven indissoluble de França. Anteriorment, el 8 de gener de 1961 els francesos votaren favorablement en referèndum per acordar la independència d’Algèria, resultant un dels punts de partida de l’activitat terrorista de l’OAS.

L’OAS fou considerada durant la dècada dels 60 una de les primeres organitzacions polític militar terroristes modernes d’extrema dreta i nacionalistes d’Europa. Les seves activitats inicials i persistents consistien en robatoris, imposts revolucionaris i tot tipus d’atemptats terroristes i sanguinàries campanyes de terror que  estremien França, provocant fins a un total de 2.000 morts, molts més que ETA o qualsevol altre grup terrorista europeu.

Aquí, a l’Illa i a Espanya, disposaven de prou informació de l’OAS, perquè d’11 a 12 de la nit diàriament escoltàvem Radio París «Ici París» (l’emissora d’OM que millor es sintonitzava des de Menorca) on la veu femenina reiteradament oferia notícies respecte a les activitats terroristes de l’organització.

Resulta dificultós localitzar informació relativa a la presència de l’organització a l’illa de Menorca. Únicament, mitjançant la IA ha resultat possible localitzar algunes referències respecte al refugi de membres de l’OAS. Explica que fou una organització paramilitar d’extrema dreta formada a Algèria l’any 1961 en oposició al govern de Charles de Gaulle.

La relació de l’OAS amb Menorca està vinculada principalment a la presència de membres que es refugiaren a l’Illa després de la dissolució de l'organització l’any 1962, superada la independència d’Algèria. Menorca fou un dels principals destins, atès que en aquells moments les autoritats espanyoles eren favorables als exiliats degut a les afinitats polítiques contra el govern de Gaulle. Espanya es convertí en santuari per als terroristes refugiats.

Alguns membres de l’OAS perseguits s’establiren a l’Illa, a on podien gaudir d’una vida tranquil·la, si més no la presència d’aquests grups fou un tema delicat en les relacions diplomàtiques entre França i Espanya. Aquests refugiats s’instal·laren principalment en zones aïllades i la seva presència fou un secret durant molt de temps. L’illa de Menorca, per tant, va tenir un paper prou significatiu com a refugi dels membres de l’OAS, protegits per Franco, que fugien de la persecució posterior a la independència d’Algèria.

Desconeixem el nombre de membres refugiats a l’Illa, però per l’extensió i capacitat del campament des Canutells, podien ser més d’una cinquantena entre homes i dones.

«Chacal», la novel·la de Frederick Forsyth, posteriorment convertida en pel·lícula, del gènere d’espionatge, ofereix una visió històrica i de ficció de la França de 1963, referida a un assassí professional contractat pel grup terrorista OAS amb l’objectiu d’exterminar Charles de Gaulle.

El que m’ha sorprès del seguiment d’aquesta història és que tots els terroristes, malgrat que molts eren militars de la màxima graduació i estar condemnats a penes de mort, o a llargues penes de presó, per atemptar contra la República, les autoritats i la població, tots foren amnistiats al cap de pocs anys, gaudint de llibertat plena. Algo huele a podrido en Dinamarca.

La història de l’OAS és extensa, amb nombroses ramificacions i derivacions. Un dels darrers episodis fou el 21 de maig de 2013. Dominique Venner, un dels principals ideòlegs de l’OAS, se suïcidà davant l’altar de la Catedral de Notre-Dame de París en un acte de rebuig a la legalització del matrimoni homosexual i la immigració a França.

Esperem que Abascal no faci el mateix.