L’Associació de Criadors i Conservadors del Ca de Conills de Menorca ha habilitat a Ferreries un camp d’ensinistrament per als seus animals. Una estrena que coincideix amb el treball que realitza el col·lectiu per aconseguir el reconeixement oficial com a raça autòctona, ja que han pogut constatar que és única i diferencial d’altres cans parents.
Actualment, el ca de conills ja figura en el catàleg de races autòctones de Balears, però no com a raça pròpiament, sinó com agrupació racial. «És un reconeixement que només té validesa en la comunitat autònoma i és el pas previ per ser inclosa en el catàleg com una raça diferenciada», explica Àgueda L. Pons Barro, cap de producció ramadera de l’Irfap, l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de Balears (abans anomenat Servei de Millora Agrària, Semilla).
Un dels socis de l’entitat, Vicent Pons, ahir, amb uns quants animals seus. | Katerina Pu
És en aquest punt què es troba l’entitat, detalla el seu president, Paco Goñalons. «Fa cinc anys que feim feina per poder reconèixer la raça», fet pel qual estan elaborant un expedient amb estudis de caracterització genètica, morfològica, funcional, reproductiva i històrica, aportant documentació que acrediti l’antiguitat del ca de conills de Menorca. Igualment està en procés el llibre genealògic.
«Els estudis genètics han anat a càrrec del doctor Javier Navas», genetista de la Universidad de Córdoba, i han determinat «la puresa diferencial del ca menorquí de qualsevol altre podenc espanyol o europeu». Així, sostè Goñalons, «és un animal únic», fet que justificaria la seva inclusió en el Catálogo Oficial de Razas de Ganado de España.
Característiques
El treball d’estandardització descriu el de Menorca com un ca d’aspecte rústic, que posseeix musculatura marcada i ossos gruixats. N’hi ha de mida petita (43-53 centímetres) i mitjana (53-63 cm), tenen una capa entre marró (xocolata fosc) i taronja (xocolata clar), a vegades mesclats amb clapes blanques.
La parcel·la té 8 hectàrees i està delimitada amb tanques d’1,8 metres. | Katerina Pu
El seu cap és petit i triangular, amb ulls petits i llavis fins, amb una barra desenvolupada, que mossega en tisora. El ca menorquí presenta orelles llargues i molt mòbils, i quant al tronc, és més llarg que alt, ben musculat i costellam lleugerament arquejat.
La raça s’ha anat seleccionant al llarg del temps, tenint en compte les bones aptituds com a caçador. Per les seves característiques morfològiques s’ha especialitzat en la caça a barres en grup, i destaca pel seu olfacte i per la capacitat per resseguir el rastre de conills.
Població escassa
Com diu el tècnic veterinari de l’Irfap, José Alanzos, en l’actualitat hi ha una població estimada de 264 exemplars, dels quals en té constància l’associació de criadors. Així i tot, possiblement hi hagi més animals encara no registrats. Sobre la tramitació de l’expedient per obtenir el reconeixement com a raça dins del catàleg del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Pons Barro apunta que encara queden uns mesos de feina, ja que s’han de reunir diversitat de documents que provin la particularitat del ca de conill, com a raça única i diferenciada. Sobre aquesta qüestió Goñalons considera justificat, amb els estudis fets per la Universidad de Córdoba, que el ca menorquí té una genètica ben diferent de parents com el xarnego valencià o els podencs portuguesos, andalusos o canaris.
Un camp de 80.000 metres quadrats per córrer i per poder ensenyar els quissons
Actualment, l’associació de criadors de cans de conill de Menorca compta amb mig centenar de membres. Ells mateixos han adequat una parcel·la de 8 hectàrees, entre marina i terres de conreus, que utilitzen per ensenyar els quissons en la tasca de la caça.
Segons el president de l’entitat, Paco Goñalons, el Consell ha autoritzat la instal·lació, la qual suposa un impuls per al col·lectiu, ja que, a més, permet realitzar-hi proves de funcionalitat, necessàries per confeccionar l’expedient per al reconeixement de la raça, i «serveix de zona d’esbarjo, on els cans poden córrer, sobretot fora de temporada».
El recinte està situat a la zona coneguda com el Clot del Rei, a la carretera que va de Ferreries as Migjorn Gran. Allà, han fet una inversió d’uns 7.000 euros, a més del lloguer del solar, per a instal·lar cartelleria i tanques perimetrals d’1,8 metres d’altura.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.