Què suposa per a vostè pronunciar el pregó institucional?
—Fou una autèntica sorpresa rebre la telefonada del president del Consell. «Trobes?», li vaig dir. M’ho he de pensar, perquè jo he estat president del Consell, per tant, no voldria crear un conflicte en un pregó d’unes festes que engloba tota l’illa de Menorca, tots els pensaments i tots els menorquins. Em posava en la tessitura de preparar una intervenció la més asèptica possible políticament parlant, encara que vulgui expressar criteris propis. I vaig acceptar. És un honor i una responsabilitat.
Parlarà d’essència menorquina en un món globalitzat. Quins punts clau tractarà?
—Faré una introducció sobre què suposa la festa de Sant Antoni, patró de Menorca. I abordaré tres parts, una primera de caràcter històric amb un relat de la Conquesta, que no només fou un fet d’armes sinó que marcà un abans i un després en cultura i religió. La segona tractarà els orígens de la institució, del Consell, fent unes reflexions d’assumpció de noves competències per part del Consell en medi ambient, aigua... I, finalment, parlaré sobre quin món vivim i quin és el futur de Menorca. Jo som d’aquells que pensa que el futur no està escrit i, per tant, hem de conèixer d’on venim per planificar i actuar en el present. Faig un cant a l’esperança.
En quin sentit?
—Menorca ho té tot per transitar dins el món de la globalització i ser un referent en polítiques mediambientals, industrials i agroalimentàries, perquè ens les marcam nosaltres i perquè ens les creiem. Menorca té un model econòmic i social que no es repeteix en altres illes de l’arc mediterrani. D’aquí que seria molt beneficiós aconseguir la declaració del sector agrícola i ramader com a estratègic per potenciar la seva activitat i llevar els entrebancs d’unes polítiques erràtiques. Menorca té els mimbres suficients per dur una reinversió de la indústria tradicional i potenciar-ne de noves, sempre amb el compromís d’aquell que ja és el primer sector econòmic i productiu: el turisme.
I què ha fet possible que Menorca mantingui aquesta identitat?
—Un dia em van demanar això a un fòrum internacional. Vaig dir que «el carácter menorquín es muy especial, tiene la flema británica, la elegancia francesa y el coraje español». I em vaig quedar tan ample. Menorca fou Reserva de Biosfera amb l’acord unànime de totes les forces polítiques, tots els ajuntaments, totes les associacions, un fet gairebé impossible de somiar. El mèrit va ser del Consell, però la partida fou de l’IME, fent un reconeixement explícit a Miquel Vidal, Cipriano Marín i Joan Rita i, també, a Miquel Àngel Limón com a cap del gabinet de presidència quan jo era president. Inicialment, no hi havia la percepció de què fos una declaració per a tota l’Illa, però la feina ben feta entre tots va permetre que la Unesco canviés el criteri de la Reserva de Biosfera. És home sobre la terra, l’equilibri entre medi natural i activitat econòmica. Jo no vull que Menorca sigui un parc natural. Aquest equilibri ha permès que avui siguem diferents. Quan analitzam el benestar, no només s’ha de fer des del punt de vista monetari, sinó des d’una qualitat de vida que a Menorca és molt superior a la d’altres llocs.
Creu que l’Illa continua estant protegida 32 anys després?
—Li contestaré amb una altra pregunta. Quina nova urbanització s’ha aprovat des de llavors? Quina nova afectació de costa verge s’ha fet exnovo? Abans de la declaració, Macarella, Macarelleta i Cala en Turqueta estaven per urbanitzar. Damunt Cala Mitjana hi havia un projecte i també damunt el barranc de Santa Maria i de Son Fonoll, a Trebalúger i a Talis. Al nord, des de Fornells fins a Cala Morell no hi ha res urbanitzat i ja s’havien obert carrers als Alocs. I a Binimel·là hi havia una urbanització començada, però que gràcies a una permuta d’edificabilitat va passar de Binimel·là a Coves Noves.
Parlem de llengua, del rallar en pla. Quin rumb creu que duu?
—Mai no s’havia invertit tant a defensar i tractar d’imposar la nostra llengua i mai no hi ha hagut tan poc efecte en la seva protecció. Se sent xerrar en castellà molt més que fa 20 anys perquè tota imposició duu una reacció. La llengua s’ha d’estimar, no imposar. Tu estima i fes el que vulguis. S’ha polititzat la llengua per fer un discurs diferenciador i diferencial dels uns amb els altres. La llengua no ha de tenir ideologia, hi és perquè ens entenguem. No seré jo qui discuteixi que xerram la llengua catalana pròpia de les Illes Balears. Aquí a Menorca hem de dir «es moix és davall sa taula». Quan siguem capaços de fer-ho tant per rallar com per escriure, la llengua sobreviurà. Si volem imposar el català estàndard, morirà, perquè la gent l’avorrirà.
Abordem l’actualitat. Aquest estiu hem viscut accions contra la massificació turística. És ja necessari obrir el debat?
—El debat és bo sempre que es faci des de la racionalitat i no des de la passió. Respect molt que hi hagi preocupació. Una altra cosa serà racionalitzar aquesta preocupació a la realitat existent de si tenim o no saturació. Els elements de comparació seran molt importants. Si ho comparam amb Eivissa, aquí no hi ha saturació. Són dos models diferents. Nosaltres hem optat per un model i hi pot haver puntes que facin saltar les alarmes, però que no qüestionen el resultat final. El gran debat és: com més gent, més infraestructures necessitam. Jo, com a impulsor de la Reserva de Biosfera i autor del llibre dels 25 anys de la Reserva de Biosfera a Menorca, era partidari del desdoblament de la carretera. El temps em dona la raó. No és ni autovia ni autopista, però donaria seguretat. Hi hauria increment de vehicles? Depèn. Creixeria en funció de la capacitat turística. Si no augmentam places, no té per què. Desgraciadament, vivim en un moment en què prevalen les etiquetes que no hi eren abans, quan es tractava d’un bé superior, per exemple, quan es va crear el Consell, els residus sòlids urbans, la Reserva de Biosfera o el patrimoni arqueològic. Em preocupa que la política s’hagi transformat, hem passat de ser adversaris a ser enemics.
Una mica de política. En el Consell governa el PP en minoria i Vox, imprevisible, fa la seva batalla. Està el Consell abocat a la paràlisi?
—La situació actual no m’agrada, perquè una institució vol estabilitat. Si no n’hi ha, arriba el desencís i el desprestigi. Quan un està en minoria ha de fer tots els esforços per arribar a acords, sempre que no suposi renunciar a valors i principis definidors de la seva ideologia. Tot acord requereix cessions. El Consell gaudeix de bona salut, té uns consellers preparats que s’hi dediquen en cos i ànima, amb independència de què sigui una administració farragosa. Jo aplaudesc l’acord PP-Vox perquè és un acord natural. Qui desnaturalitza Vox és qui fa que sembli el dimoni cucarell, amb banyes i coa vermella. La falta d’entesa ens ha de fer reflexionar per on es perd. Perquè la minoria no pot imposar el seu criteri a la majoria minoritària. I aquesta ha de ser conscient que no té majoria absoluta i que haurà de fer cessions.
Aquests acords dels quals vostè parla no es materialitzen. I un exemple és el pressupost insular. Es va aprovar per carambola.
—La pregunta és: per què van faltar dos consellers de l’oposició? Pensaven que el PP no tenia el suport de Vox, per tant, me’n vaig, el condicion, no s’atreviran... Quan la primera obligació teva és ser-hi. Per tant, ben fet per part del PP. M’agradaria saber si realment està d’acord Vox d’aquí amb el que fa aquí. Està condicionat a decisions externes i amb això no estic d’acord.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Caixera senyora de St. JoanEl catalán del valle de Arán, ésto es lo que hablamos, ¿no te jod . ?.
Caixera senyora o Greixera de peu que s´anyora? Del català of course.
... me da en la nariz que cuando hable de la religión de los conquistadores se va a venir arriba, como hará también Manguán por motivos obvios, y aprovechará para hacer apología de esta creencia religiosa extranjera, vinculándola a la lengua, para insinuar que los menorquines debemos serlo siempre que sigamos manteniendo estas dos características, porque si no, no seremos verdaderos menorquines... como si lo viera...
Sr Huguet, ses llengües són molt més que un mitjà per entendre'ns, per açò ens bastaria amb senyals de fum i gesticulacions. Ses llengües són es reflex de com una comunitat entén i interpreta el món , de quins valors té, de com viu, de com es manifesta, de com s'expressa. Sa llengua és com som i vostè ha fet feina per fer que es menorquins no siguem com som amb aquesta idea equivocada d'espanyolitat-castellanització.
La llengua de Menorca és el català. Per tant, la llengua per a entendre's a Menorca és el català. Defensar qualsevol altra opció és voler exterminar la llengua per a entendre's de Menorca.