En el transcurso de una solemne ceremonia celebrada en la Catedral de Pamplona, presidida por el cardenal Lluís Martínez-Sistach, fueron nombrados caballeros comendadores el profesor e historiador Gabriel Julià Seguí y el médico Alberto Gil.
Los otros tres menorquines que pertenecen a esta institución de la Iglesia católica creada por Godofredo de Bouillon en 1098, son el abogado Fernando Vivó Truyols, que ejerce hoy como delegado de la Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) en la Isla; Miquel Melià Caules, catedrático jubilado de Lengua y Literatura Catalanas; y el obispo Gerard Villalonga, que es gran oficial de la orden.
Un nutrido grupo de familiares y amigos se desplazó desde Menorca a Pamplona para acompañar al doctor Moya y participar en los actos de investidura de los nuevos caballeros.
Los fines de la Orden Ecuestre del Santo Sepulcro consisten en fortalecer la práctica de la vida cristiana entre sus miembros, con fidelidad al Papa y observando los principios de caridad como medio de ayuda a Tierra Santa. Al mismo tiempo, colaborar con las obras e instituciones culturales, caritativas y sociales de la Iglesia Católica en Tierra Santa.
11 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
ViriatoCom sempre dic, molta gent només sap pensar en termes binaris. Tots és blanc o negre per ells. No saben veure es matisos. En Viriato és un bon exemple de pensament tribal. Li explota es cap quan no sap col·locar una cosa a la “dreta” o a la “esquerra”. Necessita estar a favor o en contra. Necessita fer servir només dues categories on encaixar-ho tot. I quan no pot, treu espuma per sa boca com ara mateix. Jo mai he estat d”esquerres. Que no m’agradin ses religions organitzades o sa monarquia no em fa d’esquerres. Aquestes distincions son obsoletes. Jo podria ser hiper liberal (en es sentit clàssic) per ses coses que dic, encara que tampoc ho som. Jo segueix sa interpretació reptiliana des dadaisme, i es nihilisme optimista. No em descobrirà vostè a n’Angelus Silesius. He estudiat durant anys es misticisme, tant occidental com oriental. Som gran fan d’en Silesius i de sa teologia negativa. En Silesius es un clar exemple de persona mística que es va haver de “disfressar” de cristià per evitar-se problemes, com tants altres. Bones tardes.
Como siempre el sectario anticatólico y radical de izquierdas, Silesius, vomitando odio contra el cristianismo con cualquier excusa y al propio tiempo exculpando de cualquier barbaridad o salvajada a la "religión del amor y la fraternidad": el Islam. Por cierto, es una verdadera indignidad la usurpación por parte de ese recalcitrante comentarista, del nick que utiliza, que corresponde al ilustre poeta, médico y teólogo antiluterano alemán Johann Scheffler, mundialmente conocido por el pseudónimo Angelus Silesius debido a su lugar de nacimiento, Silesia, provincia hoy perteneciente a Polonia, aunque en aquella época formaba parte de los territorios del imperio alemán de los Habsburgo. Este puede ir de la mano con el otro ofensivo odiador anticristo que pulula por este foro, el tal "manu menorca".
Veo una serie en Netflix pronto.....
SilesiusSubjectivismes teus apart, certament tens raó quan escrius al segon comentari "el que s'ha de criticar és es fanatisme i dogmatisme de ses dues parts". Però com al teu primer comentari només en has criticat una, jo he completat i complementat es teu primer comentari per fer lo que dius al segon, ja que de "dogmatisme", "fanatisme" i expansionisme es musulmans anaven ben servits abans i hi van ara, tant que aquests defectes que criticam són, avui en dia, molt més generalitzats entre ells que entre els europeus, mentre es membres d'aquesta respectable Ordre que surt a sa notícia són una minoria hiperminoritaria. Mira't quants imans prediquen la gihad i quans d'estats teocràtics musulmans hi ha. Aquests senyors de la foto semblen un poc anacrònics, però apart exercir es seu dret d'associació, són ben pacífics i basta llegir es final de sa notícia per comprovar-ho.
CafèEn formaran part, però no crec que en condició de “cavallers”. En qualsevol cas, reconec sa meva ignorància des funcionament intern d’aquestes entitats. Sa meva generalització (inexacta, és cert) pretenia emfatitzar es nul paper de sa dona a sa presa de decisions dins de s’esglèsia catòlica al llarg de sa història. Ses dones son sa meitat de sa població, i mai han pogut, per exemple, escollir un papa (entre moltíssimes altres qüestions). Crec que açò és difícil de negar.
Silesius, en una cosa t'equivoques: a s'ordre de sa que s'està xerrant, sí hi ha dones que en formen part.
Josep PonsMoltes vegades me trob amb defenses d'aquest estil: "és cert que lo nostro va estar un poc malament, però mira els altres, també ho feien"; "jo seré un assasí, però mira aquell altre, és pitjor que jo". Aquest tipus d'afirmacions no desqualifiquen en absolut el que jo dic. Si jo he xerrat de ses Croades és perquè és pertinent en aquesta notícia. Quan els musulmans es posin medalles i facin commemoracions des saquejos de Menorca, jo seré es primer en atacar-los. Lo que no está bé és polaritzar-se, pensar en termes tribals de "els nostros" i "els altres". Molta gent necessita prendre partit per un bàndol o un altre, quan el que s'ha de criticar és es fanatisme i dogmatisme de ses dues parts. És com quan algú critica ses atrocitats de Israel a Gaza. Ràpidament surt gent a tatxar-lo de pro-terrorista, antisemita, etc, etc. Aquestes conclusions no es deriven de ses premises, no ho veis? Son maneres de pensar molt pobres que no promouen es diàleg i s'enteniment, sinó tot el contrari.
Veig que el senyor "Silesius" no explica que l'expansionisme musulmà va ser de tot menys pacífic.
SilesiusEt deixes quan es musulmans i turcs venien per aquí a "exterminar", invadir, incendiar, saquejar, assassinar i esclavitsar ciutadellencs i menorquins, espanyols insulars i espanyols peninsulars.
Commemorant ses Croades. Godofredo de Bouillon va ser un dels primers líders militars que van anar a “Terra Santa” a exterminar musulmans. Els assassinats, violacions i tortures que es van cometre van ser tan desastrosos i fanàtics que, al 1999 el papa Joan Pau II va demanar públicament perdó per totes ses atrocitats comeses. Inclús Joan Pau II s’avergonyia des tema, imagina si va anar gros per allà. Però en es segle XXI encara hi ha homos (dones no n’hi ha perquè a elles no els hi permeten, òbviament) que disfruten posant-se enormes creus i celebrant aquests fets tràgics i sanguinaris.