Enguany, el títol de Llucmaçaner de s’Any, que es va donar a conèixer el passat diumenge, ha servit per reivindicar la figura de Noelia Gomila, Deli Pons i Ester Parpal, les tres caixeres batlesses que al llarg dels anys han presidit la qualcada de les festes de Sant Gaietà.
En referència a aquesta elecció, el president de l’Associació de Veïns de Llucmaçanes, Miquel Carreras, va explicar que amb aquest reconeixement «s’ha volgut fer un homenatge a la dona, sobretot a les primeres que van sortir a la qualcada».
«Avui dia les dones tenen un pes important dins les festes, tot i que hi ha llocs on encara no les deixen sortir, però anys enrere açò no era tan habitual i encara ho era menys que presidissin les festes», va destacar Carreras.
Noelia Gomila, caixera batlessa 1989-90
L’any 1989, Noelia Gomila es va convertir en la primera llucmaçanera a sortir a les festes de Sant Gaietà exercint el càrrec de caixera batlessa. En aquell moment, ella tenia quinze anys i practicava doma clàssica, i açò va cridar l’atenció de l’anterior caixer batle, Lluís Mir, qui li va proposar que fos ella qui comandés la qualcada.
Després de fer un curs de doma menorquina amb Pito Costa, Gomila recorda que el dia del seu debut va ploure molt i fins al darrer moment no van saber si podrien fer el jaleo. A més, aquell primer any no va acabar d’anar bé, perquè algú va estirar les regnes del seu cavall i li va fer un tall a la llengua, i en entrar a la plaça l’animal va començar a botar de manera descontrolada.
En canvi, el seu segon any al capdavant de la qualcada, que va coincidir amb el centenari de les festes de Maó, va ser tot un èxit. Va sortir amb un cavall de nom Terry, que era llogat, i la connexió entre tots dos va ser tan gran, que dos anys després els seus pares el van comprar per donar-li una sorpresa. Des de llavors, es van convertir en companys inseparables i quan en Terry va morir es va tatuar el seu estel per recordar-lo.
En referència al fet de ser dona, Gomila assenyala que en aquell moment no li va donar gaire importància i no recorda que rebés cap tracte diferent. El que sí que té molt present és l’acompanyament i el suport que li van donar tots.
Deli Pons, caixera batlessa 1995-96
Deli Pons va sortir com a caixera batlessa el bienni 1995-96, convertint-se, amb només dinou anys, en la segona dona que presidia la Junta de Caixers de Sant Gaietà. A més, aquell any era la primera vegada que sortia a les festes, i a la il·lusió del debut es va sumar la responsabilitat de comandar la qualcada.
«Jo havia començat a qualcar feia dos anys i em vaig comprar un cavall jove, i com que Llucmaçanes és un poble petit i ens coneixem tots, em van demanar si volia sortir com a caixera batlessa i vaig acceptar ràpidament. Va ser molt emocionant, però també vaig passar molts de nirvis», recorda.
També destaca com en aquella època les dones començaven a obrir-se pas a les festes. «Quan nosaltres vam començar a sortir, tant na Noelia com jo, ja hi havia al·lotes dins la qualcada, però no n’hi havia tantes com ara, que ja s’ha convertit en un fet totalment normal», afirma.
Respecte a aquella primera experiència, explica que va ser molt positiva i que es va sentir molt estalonada per tot el poble. Després del debut van venir dotze participacions més, fins que es va quedar sense cavall propi i per circumstàncies personals va deixar de qualcar.
Ester Parpal, caixera batlessa 2017-18
Ester Parpal és aficionada als cavalls de tota la vida, i a casa ha viscut sempre l’ambient de festa, perquè quan ella era petita els seus germans ja sortien a qualcar. Ara ella també té llarga una experiència a les festes de Sant Gaietà, ja que ha sortit 26 vegades en la qualcada.
El bienni 2017-18 va presidir la junta com a caixera batlessa, una experiència que recorda amb emoció. «El 2017 per mi ja era un any especial, perquè era la meva vintena participació en la qualcada, i el fet de sortir com a caixera batlessa encara ho va fer més inoblidable i ho vaig gaudir moltíssim», rememora.
Sobre el paper de la dona en les festes, Parpal creu que ha evolucionat molt i avui dia està totalment normalitzat. «La veritat és que jo quan surt a Sant Gaietà som una més i no he percebut mai cap tracte diferent per ser dona», no dubta a afirmar.
Per a ella, les festes d’enguany seran una mica estranyes, perquè no podrà sortir, ja que ha hagut de deixar el seu cavall, en Vespre, al seu marit, Manel Linares, que presidirà la qualcada.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.