Andrea Doria, un barri que vol recuperar la cohesió social

La proposta sorgeix de l'Associació de Veïns d'Andrea Doria, amb un passat de molta activitat conjunta als inicis del barri entre les persones que s'hi van instal·lar, unes 300 famílies, i que han vist com aquesta dinàmica s'ha anat diluint i li ha caigut l'estigma de mala convivència o fins i tot de delinqüència.

Serveis Socials de l'Ajuntament de Maó, a través de l'educadora social Sandra Fernández, ha treballat des del passat octubre amb els diferents agents socials del barri, com la mateixa associació de veïns, els centres educatius i l'escola d'adults, així com entitats com Creu Roja o Caritas, que també hi fan feina. El resultat de l'estudi, que fa una radiografia detallada de la zona, és un diagnòstic, que mostra, entre altres, una tendència a la baixa de les intervencions policials i incidències, la majoria, de tràfic, administratives o d'ordre públic, i posa en valor el seu factor multicultural.

Aquí hi ha famílies que duen aproximadament 30 anys vivint al barri, que s'hi van instal·lar amb el boom de la immigració procedent d'altres zones d'Espanya i s'hi han arrelat. Encara que açò ha canviat. Segons el cens de 2022, de les 937 persones que viuen ara a Andrea Doria, la meitat són estrangeres, procedents, majoritàriament, de països com el Marroc o de Sudamèrica, si bé hi ha presència de múltiples nacionalitats. El nucli principal de població el conformen persones de 30 a 67 anys, amb un 21 per cent sense estudis, un 2 per cent que han assolit un grau superior i el mateix percentatge que no sap ni llegir ni escriure.

L'exemple clar de convivència el posen els fillets, que ocupen de forma assídua amb els jocs la zona de vianants, amb pista de futbol, del carrer J.B. Calvi, on es troba el local de l'Associació de Veïns d'Andrea Doria, just al davant. Gemma Giménez, la secretària, filla d'un dels seus primers presidents, Gabriel, explica que els fillets i filletes aquí troben les portes obertes gairebé tots els capvespres, i que el que voldrien és implicar també, per exemple, a les mares d'aquesta comunitat de persones de diferents orígens instal·lada al barri. Ho diu enyorant un passat del qual ella forma part, amb gran dinamisme des de l'epicentre de l'associació de veïns, organitzant fins i tot trobades a la platja i diferents activitats familiars, que era l'adjectiu que el caracteritzava. Precisament, incloure a les famílies i adults en les activitats infantils organitzades des d'aquesta associació de veïns, que presideix actualment Gregorio Lara, és una de les principals propostes. També hi ha millorar la relació intergeneracional, aconseguir l'alfabetització total de la població del barri o la inclusió de la comunitat musulmana, que té un pes important en aquesta zona.

Delimitat amb el carrer de Sant Manuel, part del carrer Campament, Andrea Doria, J.B. Calvi, Sant Felip, part del carrer Sant Andreu i part del Camí des Castell, el barri troba la popularitat especialment durant les festes de la Mare de Déu de Gràcia, a través del programa de l'associació de veïns, i també en esdeveniments com el seu famós «túnel del terror», durant Halloween.

Ara, amb l'ajut de Serveis Socials, volen crear amb el seu local com un potencial, un grup «motor» de persones per a desenvolupar diferents propostes que permetin recuperar el teixit social. A la primera trobada, dilluns, amb cartells escrits també en àrab, ja es van posar damunt la taula algunes de les iniciatives dels veïns, juntament amb les que aporta, després de l'estudi, Serveis Socials. Hi ha millorar la bretxa digital i l'accés a internet, necessari també per fer tràmits telemàtics; el reforç educatiu i fer trobades lúdiques, com balls o menjars del món. També, fer una neteja de cara al paisatge urbà amb accions organitzades d'art o jardineria als balcons. «Donat que els edificis són els que són», comentaven els veïns, fent palès la construcció desordenada de quan es va crear el barri. Troben a faltar, però, més llum a un dels carrers principals, J.B. Calvi, i els hi agradaria que no hi circulassin sempre cotxes a la part que no és de vianants.

Es pot dir que aquesta associació de veïns és exemplar en la seva manera d'obrir les portes i entendre la riquesa multicultural, oferint-se a qualsevol proposta que pugui contribuir a la vida en comunitat. Ho fan superant qualsevol prejudici i amb voluntat de rompre definitivament l'estigma que, segons l'entitat, de forma injusta, recau en el barri. Un dels primers a donar la possibilitat d'habitatge assequible. Un barri destinat ara, amb accions com aquestes, que tindran continuïtat, a ser un exemple de voluntat per a la participació comunitària. Un model, segurament, a seguir de prop, i que podria inspirar en un futur altres zones.