Liberto callejas, l'anarquista (I)

Callejas. Qüestió de procedència
Liberto Callejas va néixer a Maó el 1884, i va morir a l'exili mexicà el 1969, un any després dels tràgics successos de la Plaça de les Tres Cultures. No obstant, no hi ha unanimitat entre els autors que s'han referit a ell. Per a uns, seria el pseudònim d'Alexandre o Joan Callejas Pons, encara que altres afirmen que correspondria a Alexandre Perelló Sintes. Per als primers, Callejas Pons seria menorquí. Per als segons, Perelló Sintes seria nat a Palma de Mallorca. Crec que aquests darrers parteixen de les memòries de Joan García Oliver, que va ser un dels ministres anarquistes durant la Segona República, i que es refereix a Liberto comel mallorquí. Entre els primers ens trobem amb el record de l'anarquista menorquí, Fernando Ferrer (1), que diu que era nat a Sant Lluís i que vivia a la península. No obstant, la versió més fidedigne la podem trobar de la veu de Florià Cardona Pons, que el va conèixer prou bé:

"Liberto Callejas havia nascut a Menorca, creiem que fou el tercer fill d'una família molt coneguda a l'illa, i de la qual a Maó encara hi viu un bon nombre de components de la jove generació que porten el llinatge Callejas. Segons van saber més tard per un cosí seu anomenat Alexandre Callejas, més o menys de la mateixa edat que Liberto, en quedar aquest orfe de mare, i amb l'objectiu de millorar la situació econòmica de la família, son pare decidí traslladar-se a Mallorca amb els fills majors, i essent Liberto el menor i encara petit, el deixà sota la cura d'uns parents". (2)

Així, segons sembla, era fill de republicà i maçó maonès. En quedar-se sol a Maó, els seus parents volien que seguís estudis religiosos al Seminari de Ciutadella. Segons diu Cardona, Liberto tindria un cosí capellà. Sense anomenar-lo, aquest podria ser José Callejas que viu la mateixa època i que, sorprenentment, és un dels fundadors de l'associacióLa Nostra Parla, en 1923, juntament amb Mir i Mir, Hernández Sanz, Marçal Pascuchi i altres intel·lectuals de l'època. Pareix que Liberto va aconseguir fugir de la promoció religiosa i passà part de la seva infantesa i joventut a Mallorca.

L'aparició a Barcelona
No se sap amb exactitud quan és que el protagonista passa de Mallorca a Barcelona. En 1917 ja li localitzem, és a Barcelona i participa en activitats dels grups anarquistes catalans per les quals fou empresonat en diverses ocasions. Precisament és a la presó, en 1919, quan coneix Juan García Oliver. Es troben a la Presó Model, de Barcelona. García Oliver el recorda:

"Perelló Sintes, o Liberto Callejas, que es como él quería ser llamado, fue un problema desde el momento de su llegada, porque no pertenecía a ningún sindicato y manifestaba gran repugnancia por toda forma de organización comunitaria. Él se proclamaba anarquista puro, individualista, y enemigo de todo gregarismo. Sentado en su petate, se pasaba el tiempo leyendo cuanto libro caía en sus manos. Era lo único que le interesaba, leer. Estaba siempre enfermo, según decía, y de hacerle caso se iba a morir en cualquier momento. Nunca nos dijo cuál era su enfermedad ni se apuntaba para ir a la visita del médico. Pese a no pertenecer a ningún sindicato, logré que el Comité de Propresos del exterior se hiciese cargo de él, lo que suponía asistencia jurídica y económica. En aquellos venturosos tiempos, la Organización confederal de Barcelona pagaba el salario semanal como si estuviese trabajando". (3)

Liberto va visitar la presó en moltes ocasions, experiència que va compartir amb personatges de l'anarquisme com Josep Viadiu, Marcos Alcón o Felipe Alaiz. Sens dubte, la progressió del nouvingut en el moviment llibertari va ser ràpida, ja que dos anys després dirigia la revistaLos Galeotes. El subtítol, propi del temps de repressió que es viu, serà el deSetmanari d'Estudis Socials. És a partir d'aquesta incorporació al món de la premsa anarquista, que Callejas coneix Hermoso Plaja, un altre personatge capital de l'anarquisme català, amb qui mantindrà l'amistat fins la mort.

Los solidarios
El 1922 es traslladà a València amb la missió de refer la publicació deSolidaridad Obrera, el periòdic que havia estat tancat a Barcelona. Al poc temps torna i s'instal·la en una habitació de la taverna d'un anarquista al carrer Cadena. En la mateixa cambra viuen Callejas, Diarot i el propi García Oliver. Callejas i Diarot eren llavors redactors deSolidaridad. En aquella taverna van viure de molt a prop la mort del Noi del Sucre. Aquell any participa en l'assemblea del Sindicat de la Fusta a Barcelona, i és l'encarregat de donar a conèixer els sindicalistes assassinats pel pistolerisme. En aquest ambient procliu, el mateix 1922 és un dels creadors del grup anarquistaLos Solidarios, a partir del qual creen la revistaCrisol, d'idees llibertàries i de format i contingut revolucionari.

"Por primera vez, un periódico anarquista exponía ideas y tácticas revolucionarias sin rendir pleitesía a las concepciones del pasado, ni ser empalagosos como los periódicos que llenaban sus páginas con biografías y hechos del príncipe Kropotkin o del conde Bakunin. En las columnas de Crisol el anarquismo se hacía revolucionario porqué vivía con el latido del proletariado". (4)

Liberto Callejas i Felipe Alaiz eren els directors i redactors principals d'aquella revista. (5)

Los Solidariosvan ser constituïts inicialment per Durruti i Ascaso amb la missió de realitzar accions de represàlia contra el pistolerisme de la patronal i de recaptar fons mitjançant cops de mà, a més de desenvolupar les estructures de la CNT i de crear una federació anarquista d'àmbit espanyol. De primer moment, Callejas va entrar a aquest reduït nucli d'activistes, en el que també es trobaven García Oliver, Aurelio Fernández i Ricardo Sanz. També va col·laborar amb ells Josep Xena Torrent, que anys més tard, en el curs 1931-1932, va ser mestre de l'Escola Lliure d'Alaior. En 1923,Los Solidariosvan ser acusats de la mort del cardenal Juan Soldevilla, produït com a represàlia a l'assassinat de Salvador Seguí. Aviat, la majoria del grup s'exilia a París. En 1923 se'n van Ascaso i Durruti, en 1924 parteix Liberto Callejas. El 1925, en l'època de la dictadura de Primo de Rivera, el trobem exiliat a Paris, fa de fuster i crea la revistaIberion. A Paris viu al Passatge de Bouchard, i manté el contacte amb García Oliver i altres exiliats. D'aquella època també és la presidència seva a l'Editorial Anarquista Internacionali la fundació deLa Voz Anarquista.

Notes a peu de pàgina:
(1) Ferrer Quesada, Fernando "Sobre la historia contemporánea de Menorca y el Anarquismo" Ed. Menorca 1980.
(2) Cardona Pons, Florià. "Episodis de la Menorca Llibertària" Ed. Ateneu Llibertari Estel Negre. Palma de Mallorca, 2005. (pàgina 36)
(3) García Oliver, Juan. El eco de los pasos. (pàgina 29) Ruedo Ibérico. Barcelona.
(4) García Oliver, Juan. Obra citada, pàgina 121.
(5) Felipe Alaiz de Pablo (Bellver de Cinta, 1887-París, 1959) va iniciar la col·laboració amb Liberto Callejas a través del grupLos Solidarios. Ells dos eren els dos propagandistes del grup. Ells dos són també els que funden, el 1922, la revistaCrisol. Alaiz va ser detingut en 1924 i tancat a la presó Model de Barcelona, que és on va escriure la seva novel·laQuinet. Va tornar coincidir amb Callejas en el període 1931-1932, quan van compartir la direcció deSolidaritat Obrera.