La trajectòria vital d'Ignàsia Domènech Pons (Maó, 1946), que el pròxim mes d'agost farà 78 anys, està farcida d'un seguit d'iniciatives i compromisos amb la societat, majoritàriament amb la ciutat d'Alaior, en què s'hi va establir quan es va casar el 1970, però sense oblidar la seva ciutat natal. La seva implicació social l'ha duita a terme en diferents projectes des de l'àmbit privat, però amb vocació ciutadana, i també des de l'àmbit polític com a regidora de l'Ajuntament d'Alaior.
El pròxim dilluns dia 4 de març, a les 20 hores, tindrà lloc a la Sala Sant Diego, d'Alaior, el lliurament del Premi Donasses 2024 a Ignàsia Domènech, que en paraules d'Acció Ciutadana d'Alaior, organitzadora del Premi, és «una dona que ha incidit sobre la qüestió social al nostre poble. Una dona propera, valenta i amb iniciativa, que ha fet una feina callada i sostinguda en el temps».
Ha estat guardonada amb el Premi Donasses 2024, què representa per vostè aquest premi?
—Aquest premi, que me ve gran, fa vuit anys que el don. Tant de bo que algun dia no es doni premis, ni per donasses, ni per homenots ni per res, perquè haguem aconseguit la plena igualtat en justícia i en oportunitats entre homes i dones. Com que evidentment d'alguna manera encara no hi és, en molts aspectes s'ha avançat molt, però encara no hi ha la plena igualtat.
Quina va ser la seva reacció quan li van dir?
—Quan m'ho van proposar la meva resposta va ser que no, però després com que he estat mesclada en moltes activitats del poble i la meva família em va convèncer que havia d'acceptar-lo... Pens que represent a dones normals i corrents del poble, que d'alguna manera estan implicades en moltes iniciatives per ajudar i per fer poble. Crec que aquest premi hauria de fer-lo trossets i repartir-los entre moltes altres dones. I ho dic sincerament, no per quedar bé.
Vostè va ser regidora entre els anys 1999 i 2007.
—Sí, vaig entrar en política amb la candidatura del PSOE liderada per Antoni Gómez Arbona, va ser durant el segon mandat seu com a batle, vaig seguir en el següent en què a partir de 2004 i fins a 2007 ho va ser Pau Morlà.
Per què s'hi va presentar?
—Va venir a cercar-me en Toni Gómez i em va explicar que tenia un projecte per muntar l'àrea social. En aquell moment, a l'Ajuntament només hi havia una treballadora social a mitja jornada. Jo no vaig ser més que una persona dins un engranatge que prioritzava l'àrea social. Sempre que m'he implicat en alguna acció ho he fet en equip.
Com van dur a terme aquest projecte?
—Primer de tot vam fer un estudi per saber la situació en què es trobava Alaior i les seves necessitats. Vam elaborar un projecte acompanyat d'un pressupost per fer-lo realitat. Sabien que l'àrea social era el meu tema preferit, a més de la cultura, i vaig encaixar dins un equip de persones per fer-lo realitat. Sempre que m'he implicat en alguna acció ho he fet en equip.
Fa cinquanta anys la societat menorquina tenia moltes mancances.
—L'Alaior que jo vaig conèixer l'any 1970, com també passava en els altres pobles de l'Illa, anava canviant i, per tant, les necessitats també eren canviants. Durant aquests anys m'hi he trobat molt a gust amb la gent que he tractat.
Els vuit anys com a regidora de l'Ajuntament van ser positius, no?
—Sí, ho van ser encara que no vaig voler seguir en la política, donat que no era allò prioritari, durant aquests anys he format part d'altres iniciatives. Sí que és ver, que estant a l'Ajuntament és una forma d'arribar a les necessitats de persones determinades del poble i dels teus vesins.
Entre aquestes iniciatives hi ha el Grup de Lectura.
—Jo som llegidora de sempre, des de molt petita i fins ara que encara ho som. Amb la lectura un es torna més tolerant, és una finestra oberta al món i coneixes altres maneres de pensar, cultures diferents de la teva; en poques paraules, som una enamorada de la lectura.
Però fer-ho conjuntament amb altres persones és una experiència diferent.
—Llegir en grup és un afegit importantíssim, és la riquesa de compartir tant el que t'agrada com el que no t'agrada, el que descobreixes a través dels altres i aquest aspecte té molt de valor.
Quan va començar?
—Deu fer uns deu anys al Club de Jubilats, hi havia dos grups, però llavors va venir la pandèmia, van tancar el Club de Jubilats, mentre que la Biblioteca no i ens va oferir un espai. Hi anàvem amb la mascareta posada evidentment i d'aquesta manera no vam perdre un any. Després s'han incorporat jubilades més joves i hem continuat a la Biblioteca, on hi ha dos grups, un amb periodicitat setmanal i un altre que és mensual, jo form part de tots dos.
També va ser membre de la Comissió de Patrimoni i Rehabilitació de l'església de Santa Eulàlia, com va ser l'experiència?
—Sí, l'església estava molt deteriorada, les teulades en un estat molt deficient i vaig creure convenient implicar-me. És l'única de l'Illa que s'ha rehabilitat amb la voluntat i l'aportació econòmica del poble, hi van participar persones creients i no-creients, és molt important subratllar-ho. I tots ens sentim orgullosos de tenir l'església rehabilitada com a patrimoni del poble, es va fer d'una manera que la gent s'ho va sentir com a seu, és molt important que els projectes d'un poble es sentin com a propis.
I mai ha deixat d'aprendre en l'àmbit personal.
—Fa molts anys que vaig a les classes de la UOM, és un punt de trobada de gent, molts jubilats, els temes que tracten són variats, la veritat és que és molt agradable. Per exemple, enguany a Alaior hi ha hagut gent que no ha pogut assistir per falta de places.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.