La cabeza de vaca que asoma entre la basura muestra el rastro de un tiro en la frente disparado con una pistola aturdidora, la que se utiliza en los mataderos antes de desangrar al animal. Asimismo, entre la montaña de basura, se puede observar en varias instantáneas la presencia de una saca de vísceras de las que se usan para el transporte de los restos no aprovechables para el consumo humano hasta Milà, básicamente por el Matadero Municipal de Maó, según confirmaron este sábado desde la cooperativa que lo gestiona. En el matadero de Ciutadella solo envían a Milà las cabezas de ganado, y el resto de subproductos de sacrificio lo trasladan congelado para su revalorización en la Península.
Solo entran empresas de transporte autorizadas
El volumen y presumible peso de los sacos de residuos (alrededor de 400 kilos) con vísceras y otras partes de multitud de animales que aparecen en las fotografías hacen también descartar que hayan podido ser traslados por particulares, ni tan siquiera con una camioneta. Además el acceso a la zona de Milà está restringido a las pocas empresas de transporte autorizadas para tal fin en la Isla. Conclusión preliminar: los restos de animales se originaron tras el sacrificio ordinario en un matadero, todo parece indicar que al menos parte de ellos en el de Maó. El problema se produjo una vez dentro del recinto del Área de Gestión de Milà.
Resulta prácticamente imposible pensar que esos restos de animales muertos hayan terminado en el vertedero procedentes de los contenedores de recogida selectiva, ni de los de cartón, vidrio y plástico, ni de los de la fracción resto, la basura normal –por así llamarla–. No es que sea inaudita la aparición de animales muertos en bolsas de basura, pero de un tiempo a esta parte pasan por un considerablemente estricto cribado y son supuestamente retirados para su incineración. Hay que tener en cuenta el enorme peso y volumen de la saca de con subproducto de sacrificio, de muy difícil manejo
La cuestión clave en estos momentos estaría por lo dicho planteada sobre lo ocurrido –no se puede afirmar en estos momentos si de forma puntual o continuada– con los restos de animales una vez cruzaron el umbral de la puerta de acceso al recinto de Milà, con una altísima probabilidad cargados en un camión de transporte autorizado.
8 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Blas de LezoSe propuso en su día a Susana Mora una inversión de 22 millones de Euros para la instalación de la Meriolisis, donde esta máquina consumiría los residuos generados por la población y además los residuos ya enterrados hasta dejar a Es Mila en 3 hectáreas de las actuales que tiene. Todavía seguimos esperando a que digan algo. El coste de generar un MW/h de electricidad con los residuos es de 26 a 28 €... y no se hace... sin razón alguna, pero.... Menorca es Reserva de la Biosfera....
SoluciónCon la técnica de www.landfillsolutions.eu el gas estaría barato y nos quitaríamos todos los residuos
ya tengo mis s erias dudas sobre el tema de reciclar , cuando visdto lo visto, que todo va al mismo agujero , pues incomprensible la incompetencia y la gran tomadura de pelo a los ciudadanos.
Senzillament genial s'article de Miquel Fàlix a es Diari d'avui, fent sa feina que, desgraciadament, es polítics no faran : No fa falta que ningú vengui a explicar-nos el que és un abocador de fems. Fins fa poc més d’un any, el 99 per cent dels residus que la gent tirava al contenidor gris sense separar acabaven enterrats en una muntanya a Milà. Ara aquest percentatge s’ha reduït al 26 per cent, d’acord amb les xifres oficials, gràcies a la posada en marxa d’una planta que tria gran part del que es pot reciclar i que ha costat 20 milions d’euros d’inversió. Semblava que, per fi, la gestió dels residus a Menorca havia entrat al segle XXI. Encara que, no ho oblidem, una quarta part dels fems s’acaba enterrant ben igual. El fet de tenir una nova empresa gestora i el gran esforç econòmic realitzat permetia encarar amb optimisme aquesta nova etapa. Però l’aparició de les fotografies que demostren que a Milà s’estan tirant restes d’animals de qualsevol manera, vaques i porcs procedents dels escorxadors, ha fet saltar totes les alarmes. Hi ha moltes preguntes que el Consell, com administració responsable en aquest cas, ha de respondre. Com és possible que un camió carregat de restes animals pugui entrar dins el recinte de Milà i dipositar-les com si res enmig de l’abocador? Quin tipus de control es fa a l’entrada? La incineració i el tractament separat d’aquest residu és obligatori i es cobra una petita fortuna per a la seva gestió: mil euros per tona. Quants còmplices té aquest frau? El govern insular ens haurà d’explicar si l’escorxador d’on venen aquestes restes havia pagat el seu tractament i, si no és així, com han aconseguit que ningú a la planta els aturés els peus. No s’accepta la resposta que «ha estat un treballador pel seu compte» ni que «som davant un cas puntual». És lamentable que, per culpa d’aquestes pràctiques tercermundistes, es torni a generar la desconfiança entre les famílies de Menorca que separen els seus residus a casa sobre la gestió que se’n fa després.
El gas esta muy caro
Quina vergonya amb sa doblerada que cobren per incinerar. Sa realitat està retratada a ses fotos de es Diari, restos d'animals abocats, ni enterrats ni incinerats. Consell i s'Ajuntament de Ciutadella (es contribuents de Ciutadella són es que més han pagat per incinerar) actuaran o miraran cap una altra banda com sempre?
Una estafa en tota regla perquè cobren un preu altíssim per incinerar. Molt bé per es Diari. El Consell té la obligació d'aturar-ho, denunciar-ho al jutjat i responsabilitat "in vigilando".
Suposo que s'equip de govern de s'ajuntament de Ciutadela i sa oposició posaran es crit en el cel, ja que durant molts anys a Ciutadella hem pagat més des 80 % des subproductes animals no destinats al consum humà (SANDACH) que s'haurien d'incinerar i ens cobren com a incinerats. L'any 2016 es va passar d'enterrar-los (suposadament) a incinerar-los (suposadament), amb un aument des costos pagats amb es impostos de tots es ciutadellencs de més des DOS MIL PER CENT (més des 2.000 per cent), passant llavors d'un preu d'una mica menys de 40 euros per tona de SANDACH suposadament enterrada a més de 800 euros per tona de SANDACH suposadament incinerada. Quan es veu que, tot o almenys en una part considerable ni ho enterren ni ho cremen, senzillament ho aboquen. Esperem que es polítics locals no siguin tan inútils com de costum i denunciïn judicialment aquest evident frau i demanin al concessionari i subsidiariament al consorci i al Consell que compensin als contribuents de Ciutadella per lo pagat per incinerar i no incinerar. O fins i tot açò és massa feina per es polítics que hi ha dalt la Sala avui en dia?