"Quin temporal que ve. No sé si és xaloc o tramuntana", deia un veí de Sant Climent mentre s'apropava a la zona on s'intuïa tempesta. I així va ser. Tal dit, tal fet. Un bon ruixat va caure sobre els santclimenters deixant el poble ben passat per aigua. Les 34 tones que caigueren deixaren basses per tot arreu. Els veïns es disposaren a treure al carrer poals i més poals per arreplegar totes i cadascuna de les gotes que anaven caient, això sí, abillats amb paraigües, salvavides, sabates de goma o impermeables perquè la ruixada no els mullés gaire, un fet gairebé impossible.
I és que ahir Sant Climent va acomiadar les festes amb el tradicional "Temporal de xaloc" que enguany es preveia amb molta mar però amb poc peix.
Eren les dotze del migdia quan dos camions cisterna de l'empresa d'aigua potable Gemleca S.A. de Sant Lluís ocupaven el carrer Sant Miquel amb sis mànegues preparades per disparar aigua a pressió. Encara hi faltava mitja hora perquè comencés l'espectacle però la gent va voler començar a refrescar l'ambient i alguna poalada ja va caure entre raig i raig de sol.
Per tal que aquesta ruixada fos ben profitosa, un veí, cub i esponja en mà, va ensabonar espatlles, colls i tot quant trobava al seu pas entre els crits i les rialles de les seves víctimes. Mentre tot això transcorria, una barqueta, vela inclosa, i timonejada pels joves Pau Cardona, Ernesto López i Luis Beguiristáin va navegar fins la zona de la tempesta.
Hi faltaven cinc minuts per a les dotze i mitja quan les mànegues van començar a disparar. Ningú va poder passar desapercebut. I molt menys, arribar a casa sec. Petits i grans omplien poals, tines, cubs de fems, pistoles d'aigua o qualsevol recipient que servís per banyar i tornar a banyar a qui es disposés a guaitar per un o altre racó del carrer Sant Miquel.
La tèquina no va suportar el temporal i va naufragar. Els mariners portaven salvavides i globus d'aigua però de ben poc els va servir, perquè el ruixat els va caure ben damunt.
Tot i que el missatge santclimenter fos molta mar però poc peix, se'n va veure algun de crustaci. I és que una llagosta va fer acte de presència en aquesta ciclogènesi de festa que va produir-se a Sant Ciment. I també una tortuga de mar.
El caixer Biel Pons va aparèixer muntat en la seva mascota Orbea, una bicicleta amb cap de cavall, floquets inclosos i preparada per viure un tercer jaleo. El cavaller portava guindola, armilla i corbatí, això sí, adaptats per a l'ocasió i que unes gotes no el fessin acomiadar-se de la celebració.
En Xisco decidí portar un flotador, per no ofegar-se, mentre que na Mercedes, na Paula, en Pablo i n'Ivana llençaven una pilota de plàstic per passar-ho d'allò més bé.
Homes amb vestits de dormir, veïns amb malles de neoprè, un monstre i qualque "hippy" també es van congregar al carrer Sant Miquel.
Fou tal el diluvi que va caure que a la via s'hi acumulà un pam d'aigua, que serví per reomplir els poals o per llençar-s'hi amb força i esquitxar qui més a prop es trobés.
Les disset tones que portava cada camió cisterna van durar ben poc. Deu minuts després n'hi havia un que ja havia esgotat les municions mentre que l'altre, va poder perllongar la festa fins les 12.45 hores.
Des de l'Associació de Veïns asseguraven ahir que es tracta d'una festa ben arrelada al poble. Calculaven que deu fer més de trenta anys que es celebra, tot i que inicialment el temporal es localitzava al carrer Sant Jaume. Fou posteriorment, deu fer ara ja una vintena d'anys, que es traslladà en aquest punt del poble per la gran quantitat de gent que arriba a reunir.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.