"Arrels i festa són ben vives"

"Com marca la tradició, venim a demanar les vostres pregàries per als Jocs des Pla. Enguany demanam que siguin tant efectives com les de l'any passat, que van ser-ho al cent per cent". Amb aquesta intervenció breu Simón d'Olivar deixà pas a les paraules de l'abadessa, mentre al pati es feia el silenci.

"La pregària de cada una de les nostres germanes us té sempre presents, maldant mantenir sempre el cor obert a Déu i al nostre poble", introduí sor Carme. Amb la seva veu serena i balsàmica, l'abadessa volgué recordar el dur hivern que han passat molts ciutadellencs i menorquins. "Ha estat un hivern llarg i dur, com una tramuntanada que semblava que s'ho havia d'endur tot, la identitat, les il·lusions, les alegries i les esperances. Però com les alzines del camp de Menorca es fan més forts amb els embats, les nostres arrels, com la nostra festa, estan encara ben vives", digué l'abadessa.

Amb una veu lleugerament emocionada, sor Carme també recordà les persones que enguany no poden gaudir de les festes. "Sant Joan és una festa de records i enyorança de persones molt estimada que ja celebren la festa per sempre més al cel", pronuncià. Al seu cor, l'abadessa tenia el record d'una persona molt propera a ella i molt especial, desapareguda aquest mateix any.

Sor Carme Mesquida tancà la seva intervenció recollint la petició del caixer senyor i assegurant que "amb molta il·lusió us acompanyarem amb la vostra pregària. Déu us beneeix".

La comitiva i la gentada a poc a poc anaren abandonant el Monestir, que recuperà el seu silenci màgic. A l'interior del convent, les germanes clarisses pregaren per uns Jocs des Pla segurs i nets com els de l'any passat. A fora, la festa i la bulla es traslladaren fins a Baixamar.