"Hem de fer de l’amor l’essència de la nostra vida"

Faltaven deu minuts per les tres quan el caixer capellà, Francesc Cardona, iniciava la celebració. La multitud dels cavallers i caixers omplí a vessar el presbiteri, que cada any queda més petit degut al creixent nombre de cavallers que el matí participen de la qualcada, destacant d'entre ells els més joves que prenen part a la festa.

Durant la homilia destacà "que Sant Joan Baptista, conegut com el precursor, el qui va davant, va assenyalar a Jesucrist com l'Anyell de Déu que lleva el pecat del món. No hem d'oblidar mai que tots nosaltres som febles i necessitam de la gràcia i de la misericòrdia de Déu per poder tirar endavant. Així idò, no és d'estranyar que el nou Papa Francesc ens hagi recordat des del primer dia del seu Pontificat que Déu no es cansa de perdonar".

Més endavant el prevere afegí que "qui pot rebutjar per tant a Jesucrist, qui no pot voler la seva companyia, qui es pot cansar de tanta bellesa, alegria i serenitat? Només ho podria fer un desagraït, és a dir, un qui no te gràcia, un qui no té amor. Estem condemnats a ser estimats per Déu i a estimar als germans, quina sort, quin goig, quina alegria, quina dolça condemna. Avui se'ns dóna l'oportunitat de manifestar aquest amor, de fer festa i estar contents, de cercar la reconciliació amb Déu i amb els germans. No desaprofitem aquesta oportunitat i passem a l'acció fent de l'amor l'essència de la nostra vida."

Al final de l'Eucaristia es repartiren les estampes que cada any edita l'Ajuntament i que aquest any recull la poesia de Francesca Morro Salom i el dibuix Llorenç Pons Moll.

Després de la celebració, els caixers i cavallers i els convidats participaren a la Beguda que la capellana oferí al Seminari. Fou un moment de descans, de repòs i de recuperar forces abans del capvespre, en una de les estampes més característiques i peculiars de la festa amb els tovallons sobre les cames i degustant els productes típics d'aquestes festes.