El Col·lectiu Folklòric Ciutadella treu a la llum pública el número 98 del Quaderns de Folklore dedicat a la glosa menorquina. Un treball de recerca social i documental realitzat per la dramaturga i escriptora maonesa Aina Tur. La investigació s'ha duit a terme a través de testimonis i de la literatura que es conserva sobre l'art del vers improvisat d'aquesta herència centenària que encara guarda la nostra illa amb bona salut i revifada durant els darrers anys.
L'encomana feta a Tur fou de l'Associació Soca de Mots, l'entitat protagonista de revitalitzar aquesta forma cultural pròpia i característica de la poesia popular conreada a Menorca. El resultat del treball serà l'edició a través dels Quaderns de Folklore. El nou llibret d'aquesta col·lecció es posarà a la venda dia 17 d'aquest mes, Diada de Sant Antoni, a la ja tradicional parada del mercat de dàtils, garballons i taronges que s'instal·larà davant mateix de l'Hospital Municipal Ciutadella, i on també hi ha l'exposició de les publicacions del Col·lectiu Folklòric.
Tanmateix, el treball de recerca duit a terme per Aina Tur es podrà conèixer més a fons en la presentació que se'n farà de "La Glosa Menorquina" aquest proper divendres dia 11 a les 20 hores a la Sala Jeroni Marquès de Cercle Artístic. Després de la presentació, membres glosadors de Soca de Mots oferiran un glosat a la mateixa sala per al públic.
La glosa és un distintiu cultural que es manté viu a la memòria i que els menorquins coneixen des de segles enrere. A més, forma part de la tradició oral transmesa a través de les generacions i que últimament ha agafat força.
Aina Tur emprengué la tasca d'investigar la glosa menorquina el mes d'abril de 2011. Una feina en la que pretenia informar-se amb testimonis vius d'aquesta forma popular de música i cant. Més de vint entrevistes a persones experimentades que han estat sonadors o glosadors, o bé que han viscut d'aprop la glosa menorquina com a familiars i amics d'alguns ja desapareguts i mítics glosadors. Són els casos de Vivetes, Antoni Olives, Biel s'Arader o en Josep Triay, entre d'altres.
La glosa ha viscut tot tipus de vicissituds, fins al punt de fregar la seva desaparició com a expressió popular antiga. Una època de revifament d'aquest expressió popular s'esdevingué l'any 1976, "en el marc del Congrés de Cultura Catalana, quan Joan F. López Casasnovas i Gustau Juan organitzen una trobada de glosadors. Un fet que va contribuir a la recuperació de la glosa de Menorca", segons va explicar a aquest diari Aina Tur. L'autora destacà la forma idiosincràtica de viure la glosa. "El seu enginy romania en la forma diària de ser i de fer dels glosadors". El treball també inclou l'opinió de glosadors veterans actuals com Esteve Barceló "es Verderol", Bep Coll o Miquel Ametller.
Un recull que pretén ser un document que resumeix la història de la glosa de Menorca.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.