"L'educació és conversar, no es pot fer amb imposicions"

Arnaiz és psicòleg infantil i exerceix des de fa 25 anys en l'Equip Atenció Primerenca, un dels organismes pioners en la regeneració dels sistemes educatius de Menorca. A més és un reconegut educador fora de la nostra illa i assessor expert en matèria educativa de l'Organització d'Estats Iberoamericans (OEI).

Aquest dies distribuirà a les escoles de Menorca més de 1.000 exemplars del llibre sobre l'educació, del qual n'és l'autor, titulat "Jugant, jugant. L'ofici de créixer".

Ha canviat molt l'educació?
Els processos de l'educació són molt llargs. Pensem que les iniciatives culturals sobre l'educació començaren a finals del segle XIX per passar després als estudis sobre la matèria. Després vingueren persones com Freire, Pieget, Bowly, Decroby... que són els darrers referents teòrics de l'educació. Els models d'ensenyament són de llarga durada, com a mínim d'uns 50 anys".

Per tant cal parlar d'un món complex i molt ampla, no?
L'educació no té un ideari únic, hi influeixen molts factors, però sí té una base comuna i d'aquí surt la filosofia moderna i el fonament científic. Cal reconèixer les capacitats dels fillets i les influències del medi sobre el seu desenvolupament. El fillet creix des de dins seu. Els avenços van dur a implantar els Drets de la Infància i el reconeixement internacional en els models educatius.

Ara vivim un període on es torna a polemitzar amb la llengua. El tema lingüístic i l'educatiu s'han de complementar?
Hi ha una cosa més rellevant, que és la pedagogia. És tota la comunitat la que educa, per tant l'ensenyament depèn de moltes coses i també és el compromís i resultat de la societat. Quan el fet educatiu es polititza es trenca el fet de la participació i el consens. Tenim uns referents científics i socials i els criteris sobre l'educació no poden canviar cada 4 o 8 anys, perquè així estam posant l'educació per sota dels interessos dels partits polítics. Educar és conversar i participar i polititzar-ho provoca una fractura.

I es pot trencar ara el món educatiu pel que està passant amb el tema lingüístic?
Està en risc. Sí, hi ha el risc perquè per imposicions polítiques no és pot educar. L'educació ha d'arribar a acords. Però també cal dir que les desigualtats socials que vivim és un altre perill per a l'educació, de fet, ho és la crisi en general. Els desnonaments de famílies fa molt de mal perquè és una sofrença social que no tan sols hipoteca l'aprenentatge, sinó també les capacitats. És pobresa de capacitats i açò condiciona l'esforç educatiu.

Ens parli de l'educació de Menorca en aquests 30 anys. Com la veu?
Estam molts orgullosos de la comunitat educativa de Menorca. A pesar de tot, funciona molt bé, és generosa i hi tenim moltes esperances amb tota la gent que la formen. A pesar de la confusió en els debats actuals, té molts projectes i és una comunitat educativa amb molts participants, des de famílies fins a mestres.

I sobretot voldríem destacar la bona feina feta pels mitjans de comunicació de la nostra illa perquè sempre han fet visible els valors de la nostra educació, i açò no passa a un altre lloc. En aquest sentit, amb Dolors Oller, la meva esposa, hem de celebrar tots aquests èxits.

A més la satisfacció també és personal. Aquesta distribució del llibre coincideix amb els nostres 40 anys de casats, 30 anys de fer feina els dos en el món educatiu i els 25 anys meus dins l'Equip d'Atenció Primerenca de Menorca. Estam molt contents.