"Trobar la pròpia veu és el gran enigma"

Ve a Menorca a presentar la seva darrera obra, "Sense alè" (avui, 2o hores, Biblioteca Rubió). Les dones han estat sempre molt presents als seus escrits. Reivindicació feminista?
Sempre dic que parlo més de les dones que dels homes, perquè dins de la complexitat humana, entre desconcert i intuïció, em queda més proper el comportament de les dones -amb totes les limitacions degudes- que el dels homes.

"Sense alè" és un llibre fronterer entre la prosa i la poesia, entre ficció i records. Per què jugar amb aquests límits?
Sempre m'ha agradat estirar al màxim les possibilitats de dir alguna cosa, sigui en poesia o en prosa, i de dir-la d'una manera "diferent". La poesia és, "per se", pur experimentalisme; la narrativa pot ser contemplada des de tots els angles, segons la voluntat del narrador. Jo trio l'experimentació, tant a nivell de fil narratiu, com d'estil, tant en el fons com en la forma. I si ho he triat és per necessitat personal. No sabria com fer-ho d'una manera més convencional.

Podem parlar de literatura feminista? En què es diferencia?
Aquesta pregunta només se'ns fa a les dones. Mai no he vist que es fes a cap home-escriptor, i això sol ja vol dir una certa minimització respecte la dona-escriptora: se l'ha d'encasellar. Jo sóc una dona escriptora d'esperit feminista; això només parla de mi com a persona; ara, no diu res de mi com a escriptora. D'altra banda, no es diferencia l'escriptura d'una dona o la d'un home: hi ha narrativa bona, narrativa mediocre i narrativa dolenta. La resta és fer volar coloms.

Vostè ha tocat diferents estils: poesia, narrativa, assaig, teatre, traduccions... L'elecció de l'estil sorgeix naturalment o té a veure amb moments concrets de la seva vida, d'allò que vol dir?
L'estil se t'imposa quan has escrit milers de quilòmetres de frases. No sé si la pròpia veu la trobes o ella et tria. Trobar la pròpia veu és el gran enigma. Un cop trobada només pots ser-li fidel, perquè has arribat al fons de tu i has entès que d'aquella manera única sí que et pots atrevir a dir alguna cosa. A "Sense alè" l'estil em va imposar una barreja d'alenada poètica que s'adheria a l'estil narratiu que pretenia. Una mica complicat. Però, a part l'atordiment i el tremolor creatiu, una sempre sap quan l'encerta o quan l'esguerra.