"La solució comença per un mateix"

Fent un pas més, el proper divendres dia 19 coprotagonitzarà al Cercle Artístic de Ciutadella el Foro Menorca d'Economia promogut conjuntament amb Editorial Menorca per tal d'aportar propostes de valor per sortir endavant.

Conversem, doncs avui, amb Lluís Hernández, director del Cercle d'Economia de Menorca per tal de fer balanç d'aquest any i escaig de feina. Lluís Hernández és enginyer industrial, màster en Gestió Gerencial per EADA i màster en Direcció i Administració d'Empreses per la UPC. Ha estat professor del Seminari de la Càtedra d'Electrònica de la ETSIIB i professor d'Electrònica Industrial i membre del claustre de professors d'EADA (Barcelona). Després d'exercir com a enginyer industrial en diverses indústries electròniques, ingressà a la Caixa el 1981, on ha exercit diversos càrrecs directius, relacionats amb tecnologia, organització i administració d'empreses, tant a l'entitat financera com a l'Obra Social i a diverses filials. Ha estat també vocal de Ciència i Tecnologia de l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó. Tot i el seu càrrec actual, la prudència el fa avançar-me que les seves opinions són personals malgrat parlar com a representant del Cercle.

Quin balanç fan del seu primer any com a Cercle d'Economia?
Estem molt satisfets perquè pensem que hem estat ben acollits per la societat menorquina i això s'ha traduït en un increment molt notable de socis. Tenim una vocació de servei que verbalitzem a través de les notes que fem públiques i en què generem una opinió, raonada i raonable sobre temes que considerem cabdals. Però també hem protagonitzat diversos encontres de profit amb persones destacades de la vida empresarial com el notari i articulista Juan José López Burniol, el senyor Pere Durán, director general de Turisme de Barcelona, José Luis Zoreda, vicepresident executiu d'EXCELTUR, el director general d'Air Berlin, Alvaro Middelman o recentment, l'empresari i polític Joaquim Molins. Actualment som 36 socis i tenim quatre entitats col·laboradores.

Què en pensen de la diferenciació a la qual apuntava Joaquim Molins amb l'exemple dels camps de golf?
No ens correspon pronunciar-nos sobre les seves opinions i està clar que Menorca té un patrimoni natural que hem de preservar però crec que podem debatre si un camp de golf és consumir territori o no. No crec que haguem de ser dogmàtics en aquestes coses perquè si tinguéssim un paradís on tothom es morís de gana, tampoc ens serviria. Crec que aquests temes s'han d'analitzar i estudiar a través del concepte de la sostenibilitat del territori.

Quins altres temes han volgut focalitzar com a Cercle?
A banda del turisme, que pensem ha de seguir sent la font més important de riquesa, hem volgut focalitzar i estem focalitzant la problemàtica del transport aeri, de la qual properament també emetrem una nota d'opinió. Ens preocupen d'altres temes com el creixement a Menorca, l'aprofitament del gran patrimoni cultural que té Menorca o també com podem emprar aquesta avantatge competitiva de la Reserva de Biosfera respecte d'altres territoris.

Quina és la prioritat?
Prioritàriament volem insistir amb el tema del transport aeri però també volem parlar del problema de l'aigua a Menorca amb malaurats exemples com una dessaladora que no està en marxa o un municipi com es Castell, que no disposa d'aigua potable però que la paga com a tal. D'altres temes com el port de Maó o el patrimoni talaiòtic de l'Illa, que també ens importen donat que el Cercle també està interessat en temes socials i culturals. En el fons, el que ens motiva és que la nostra opinió serveixi a millorar l'economia menorquina i la qualitat de vida dels menorquins.

Creu que els faran cas?
Bé, no tenim cap afany de protagonisme ni de paternitat de les idees però, per exemple, aquesta notícia de fusió de les fundacions de turisme de Menorca que ha aparegut recentment ens alegra perquè forma part del que dèiem al mes de febrer. En aquest sentit, som una entitat que advoquem pel consens i és aquesta la nostra manera de procedir. En el propi Cercle d'Economia de Menorca, no tots tenim el mateix punt de vista i precisament, aquesta es la seva riquesa.

Quin és el diagnòstic que fan de l'economia menorquina?
Fa pocs dies que el Cercle de Recerca Econòmica va presentar un informe econòmic que precisament ens assenyalava que Menorca és l'Illa que acumula pitjors dades en tots els escenaris. Aquesta crua realitat no ens ha d'aturar, al contrari. El que volem és plantejar sortides, volem donar esperança amb camins que ens permetin veure més enllà. El problema l'hem de solucionar i comença per un mateix. Nosaltres som la primera i més immediata solució al problema. Segurament s'hauran de donar més solucions de manera simultània però, insisteixo, comencem per nosaltres mateixos.

Què puc fer jo?
Si tens la sort de treballar, és el moment del més per menys, d'esforçar-se per l'excel·lència, per la superació i la innovació. I si no tens feina, aposta per la formació. Les persones que estan aturades tenen un repte psicològic afegit, un tema de dignitat personal però que han de superar amb el convenciment que cal reciclar-se. Les persones de 45 a 50 anys no han de llençar la tovallola. Fins ara, els llocs de feina que es generaven eren de poca qualitat i això ho podrem canviar tenint gent formada. També estan apareixent noves professions i cal aprofitar-ho.

Com?
Doncs potser ens hauríem de plantejar si el que hem de fer és subsidiar persones a l'atur o seria millor subsidiar llocs de feina, és a dir, si cal crear llocs de treball subsidiats perquè les persones els puguin emprar. Sempre em pregunto perquè va desaparèixer la figura de l'aprenent, una figura de reciprocitat entre una persona que estava disposada a ensenyar i una altre, a aprendre. Hi ha moltes coses que es poden intentar.

Què plantegen amb aquest proper Foro del dia 19?
El propi títol és molt revelador. Volem plantejar estratègies i propostes de creixement. La sort de les persones que hem convidat és que són bons economistes, persones intel·ligents, preparades, amb capacitat intel·lectual per fer propostes. Tant a l'Alfred Pastor, a en Joan Santaló com a en Toni Riera els hem demanat que ens facin un enfocament sobre el que podem esperar des de la Unió Europea respecte el creixement, el que podem esperar de l'Estat Espanyol, el que podem fer nosaltres com a territori balear, i el mes important, el que podem fer nosaltres, com a individus.

Quines són les vies del creixement a Menorca?
El creixement és molt dur, molt difícil. Des del punt de vista públic, parlaríem d'inversió publica i incentius fiscals però sabem que la despesa pública està en retrocés i pretendre incentius fiscals vol dir reduir ingressos a l'Estat per funcionar. Des del punt de vista privat, incrementar el consum d'unes famílies que estan endeutades en què hi ha el factor atur que penalitza el consum també és dur. Crec que la via del creixement ha d'anar per la gent que està activa, en les empreses que estan dedicades a la exportació, que estan buscant ser competitives, diversificant mercats on el seu destí es tot el món, no només Europa. Respecte a les petites i mitjanes empreses, també poden fer moltes coses si disposen d'un mínim de finançament. Els bancs tenen un problema de capitalització que s'està tractant de solucionar... En fi, el Foro ens plantejarà quines poden ser les vies de creixement.

És el moment del cooperativisme, aquest any que celebren el seu any internacional?
Quant les coses van malament, la reacció de naturalesa és agrupar-se. Segur que és el moment de creure en les cooperatives o si em permets, d'aplicar la "competència", és a dir, de la cooperació competitiva. En aquests moments, barrejar aquests dos conceptes penso que és una eina elemental. Consorciar coses en moments difícils, en moments com aquests, vol dir reforçar, vol dir utilitzar molt bé els pocs recursos que hi han.

Un exemple és el Plató de Joves Empresaris?
Magnífic exemple que recolzem plenament perquè estem al costat dels emprenedors i els hi desitgem molt d'èxit i molta sort. L'altre col·lectiu que també ens agrada és el de Menorca [a] Debat, gent jove , la majoria fora de Menorca, que volen fer la reflexió del moment que els toca viure per tractar de buscar solucions per Menorca. La gent jove, que tant es critica, com veieu és font d'esperança.

I la notícia de l'endarreriment del Parc Bit d'Alaior?
El Parc Bit es una cosa que s'ha de fer. Està clar que hi ha un greuge amb una inversió compromesa que no ha arribat, però no oblidem que els edificis són el continent i el que és important és que mentrestant, el contingut estigui a punt. El Plató de Joves és un exemple d'aquesta filosofia. Treballem amb el capital humà mentre no puguem fer altra cosa!