"He viscut la professió de policia i de bomber de forma molt entregada"

Viure una sortida real per primera vegada impacta una mica, però el pensament que corre pel cap d'un dels bombers amb més experiència és sempre el mateix, "que no sigui res greu". Anotarà cada detall al seu paper, "és important controlar el temps de resposta, quan arribin avisaran i diran si necessiten més ajuda, esperarem. Tot d'una arribarà el relleu". Si s'haguessin de depurar responsabilitats en un cas complicat tot estaria detalladament anotat.

Així de responsable i meticulós, Franch no acaba de desenganxar-se d'una professió que viu amb la màxima passió tot i haver-se jubilat el passat dia 5, com a cap de la Policia Local de Maó.

De petit a que jugava a policies o a bombers?
De petit jugava a futbol i volia ser mecànic, de fet és el primer que vaig fer. Vaig néixer a Maó, a la plaça Reial, però la infància la vaig passar entre Barcelona i Girona. Després vam tornar i em vaig dedicar a la mecànica.

Com va ser la seva formació de policia local i bomber?
Un company de Transports Menorca va entrar a fer feina a l'administració on aquell moment no hi havia un equip de bombers organitzat. Miquel Camps em va animar a fer feina a l'Ajuntament i va a ser així com faig començar a fer de policia, una feina que prest em va engrescar i he viscut des de llavors de forma molt entregada. M'ha agradat sempre poder fer una labor social tan diversa. Primer teníem poques competències, més endavant hem anat assumint més responsabilitats. La formació primer va ser a l'edifici Can Tàpera de Palma, on estàvem interns, i després a l'Escola de Policia també de Palma, on fem el reciclatge cada any. Superats els cursos he arribat a inspector.

Com s'inicià en la faceta de bomber?
Com et deia no hi havia un equip de bombers tal com l'entenem avui, aquest és un camp que hem anat treballant durant molts d'anys. En aquells primers temps quan hi havia una emergència agafàvem una moto-bomba que havíem recuperat i les mànigues d'aigua dels jardiners per anar a apagar un incendi. Després tornàvem al servei a ocupar el nostre lloc que algú havia substituït. Encara record els primers cascs de bombers que ens van comprar. Les botes, però, encara eren de goma, no coneixíem, com és evident, res del material preparat que s'utilitza avui en dia i no hi havia normes de seguretat com les que regeixen ara.

Recorda la primera sortida d'emergència? Com va anar?
Va ser per un incendi a un taller de bijuteria que es coneixia com "Can Roters". L'incendi va ser important, va durar tota la nit fins la matinada. Per a mi també és una data marcada perquè just era la nit del dia que havia mort el meu pare. A vegades venien els mariners de la Base a ajudar-nos, però ara no record si en aquesta ocasió hi van acudir. Després record un altre incendi a una fàbrica des Castell, hi vam anar amb la moto-bomba remolcada per un 4L d'un company i ens va tombar. A la moto-bomba després li vam canviar les rodes de carro per rodes de cotxe i va anar millor.

En 43 anys que ha exercit com a policia i com a bomber els canvis que haurà viscut han de ser molts.
Sí, jo diria que el punt d'inflexió important és a partir de la Constitució, que dóna entrada a la creació de la Llei Orgànica de Cossos i Forces de Seguretat que defineix les competències assignades com a pròpies i les compartides amb altres cossos. I després també hi ha la Llei de Bases de Règim Local que regula l'administració local. Com a bombers una data clau és la de juny de 1989, de quan és la primera promoció de bombers professionals del Consell. El parc llavors estava al Polígon de Maó. Bé, hi havia quatre bombers a Maó i quatre a Ciutadella més dos bombers as Mercadal.

Pel que fa a canvis materials, han estat molt, des de millores d'infraestructures fins el parc que tenim ara. El vestuari, també en el cas de bombers és important i els vehicles que tenim ara no tenen res a veure amb els anteriors.

Quins, entre tots els casos especials, són els que més l'han motivat com a professional?
Els accidents de trànsit són els cassos que més et permeten investigar sobre el que ha passat. Quan analitzes les causes et vas adonant de la part de responsabilitat de cadascun i també altres condicionants com l'estat de la via, que pot tenir el paviment inadequat o una mala senyalització i moltes vegades no es té en compte. Llavors s'envia un part estadístic a Trànsit i quan hi ha un punt negre es tracta d'estudiar com solucionar-lo.

Els lectors voldran conèixer quina ha estat l'aventura més important de la seva vida.

Et contaré com va anar un dels cassos més m'ha impactat personalment. Un barco amb bandera panamenya va arribar a Menorca, va entrar al port de Maó perquè havia patit un accident i portaven un mariner mort i altres dos que suposadament també hi estaven. Quan vam arribar el metge de la Base es trobava a la passarel·la de l'embarcació i donava ordre de no deixar passar ningú tot explicant que s'ensumaven gasos etílics radicals que suposarien la mort de qui s'hi apropés. A la bodega de l'embarcació s'hi transportava vi i oli de cacau i suposadament s'hi trobaven dos mariners que s'havien de rescatar. No teníem equips preparats, el perill era real i la solució la va tenir el regidor Guillermo Gardés, que va contactar amb el seu cunyat Matías Montañés qui disposava d'uns equips especials a la fàbrica de "El Caserío". En el moment de baixar a la bodega, quan jo ja duia la corda fermada, molt nerviós, com el que més, perquè per moltes actuacions que portis sobre les espatlles això no és fàcil de controlar, el meu superior Miquel Camps va dir que me desfermessin la corda i li col·locassin a ell, un gest que sempre m'ha semblat molt noble. Al final vam treure els dos cadàvers de la bodega.

El més dur sempre deu ser quan han perillat vides humanes?
Si és clar, i comprovar com a determinats punts es reprodueixen accidents successivament és també molt dur. Abans de construir la rotonda d'entrada a Maó vam veure massa vegades famílies senceres accidentades. Fins que va quedar clar que el creuament fallava i la via no era correcta va passar un temps.

És aficionat a les pel·lícules policíaques?
Bé, m'agrada veure'n alguna de tant en tant, sobretot les que passen per la televisió. T'he de dir que a vegades fins i tot aprens coses, d'altres critiques els falls o simplement saps que no és real el que t'estan mostrant. M'agrada molt una que es diu "Llamaradas", aquesta l'hauré vist unes quantes vegades.

El sacrifici personal té un elevat cost?
Més diria el sacrifici familiar. Durant molt de temps lliuràvem un dia a la setmana i tot i així estàvem localitzables. Els meus fills sabien que anàvem a la platja, però que podíem haver de tornar just donassin avís d'un accident. Hi estàvem tots acostumats i pens que malament no s'ho van passar. Un dels meus fills és bomber, un altre fill i una filla són policies i el quart també fa feina per a l'Ajuntament en la brigada.

Troba que la feina de policia està ben reconeguda en la societat?
Sí, però la gent no acaba de poder imaginar-se el que pot arribar a passar durant un dia. Pos per cas el part d'un diumenge, real, només les primeres hores del matí. De matinada vam acompanyar una jove que tenia por que la perseguissin. Una hora més tard trobam un al·lot de peus damunt el nostre cotxe perquè volia que el portéssim a casa seva, el vam dur a l'Hospital, clar. Poc després ens avisen que un altra persona s'ha tirat pel penyal, i açò només quan havia començat el dia! Estem presents al carrer per ajudar a tothom que ens requereix, ajudam a les persones majors que, per exemple, han caigut a casa seva i no poden aixecar, fem un treball d'ajuda social important, a més tenim assignades moltes altres tasques com obrir i tancar pàrquings, parcs, i un llarg etcètera. Davant les emergències participam controlant el trànsit, desallotjant habitatges, ajudant a la gent i tantes altres coses.

Tanta gent que el coneix de tractar amb vostè cada dia pel carrer, ara on el trobaran?
Ara pens que ha arribat el temps dedicat a la família. He estat molt ocupat al llarg de molts d'anys i sempre he tingut la meva dona al meu costat, na Fina, que m'ha donat total suport, ara li toca a ella tenir-me a mi. També està ma mare que té noranta anys i vull estar més al seu costat. I ajudar amb tot el que pugui, aquí al parc de bombers, encara em queden estris, materials antics per restaurar a més de tots els que ja s'exhibeixen a l'entrada del nou parc que hem anat arreplegant al llarg de tots aquests anys.