Assemblea. Els portaveus de l’Assemblea explicaren a la premsa i a alguns mestres i professors les passes fetes fins ara - Cris

TW
0

482 docents de Menorca, de moment, s'han adherit a l'Assemblea de Mestres en Català, un moviment sorgit per defensar el model educatiu en la llengua pròpia de Balears i la immersió lingüística, que s'uneix a altres plataformes crítiques amb la política que està aplicant el Govern balear presidit per José Ramon Bauzá. Els mestres i professors que donen suport a la iniciativa defensen la necessitat de l'educació en català per a mantenir la cohesió social, i s'oposen a la intenció del Govern de possibilitar una educació en castellà als centres de la comunitat, una decisió que, expliquen, s'empara en una decisió judicial produïda a una altra comunitat autònoma i que, a més, ja ha estat derogada pels propis tribunals.

Els portaveus de l'Assemblea explicaren ahir que en el pròxim procés d'inscripció als centres educatius, les escoles estaran obligades a entregar un document als pares on aquests hauran d'especificar si volen que el seu fill sigui educat en català o en castellà. "Entregarem aquest document, però no callarem i explicarem als pares que el model en català funciona, i que és el nostre model", manifestaren ahir els mestres. De fet, l'Assemblea ha redactat un document on s'especifiquen alguns dels arguments que recolzen la seva postura. Així, per exemple, asseguren que "l'escola no vol infants separats per raons de llengua; els vol mesclats i que tots participin de les mateixes experiències i convisquin culturalment enriquits amb les aportacions de tots".

Castellà
En un altre apartat, els mestres recorden que el domini de la llengua castellana està assegurada per la presència constant als mitjans de comunicació i per l'aprenentatge d'aquest idioma a l'escola. En aquest sentit, afegeixen que "elegir l'aprenentatge en català és elegir que aprenguin a llegir i escriure en dues llengües a l'hora. Elegir l'aprenentatge en castellà és escollir que n'aprenguin només una".

Els professors recorden també que una formació en català i en castellà dóna avantatges als alumnes a l'hora de trobar feina quan acabin els estudis, i també expliquen als pares que dominar la llengua pròpia de l'Illa aporta als futurs ciutadans les mateixes oportunitats. "No dominar formalment la llengua del territori els pot restar oportunitats futures", defensen.

L'argumentari demostra també que "estudiar català, per als infants de famílies d'altres cultures, no suposa perdre els seus orígens o la seva identitat. Dins les escoles practicam la integració, no l'assimilació". En darrer terme, els professors constituïts en assemblea conclouen que "separar l'alumnat per raó de llengua és separar la societat en origen. La realitat històrica de les Illes ens demostra que hi ha una comunitat lingüística que no està en igualtat de drets respecte d'altres grups".