L’Ateneu Pere Mascaró, a l’Illa

Pel que fa a l'entitat manifestà que l'Ateneu Pere Mascaró va néixer amb l'objecte de la promoció, el foment i aprofundiment en l'estudi i recerca de les ciències polítiques i socials.

Així mateix, promourà accions i projectes de defensa dels drets humans, foment de la cooperació al desenvolupament, promoció de l'acció social i política transformadora, dels drets dels immigrants i de les persones amb discapacitats, defensa dels valors de l'ecologisme, promoció dels principis democràtics, foment de la tolerància i solidaritat entre els pobles, defensa dels drets educatius i culturals, foment de la investigació i l'estudi sobre la recuperació de la memòria històrica, promoció dels valors de la igualtat de gènere.

A més de Rosselló, intervingueren Joan López Casanovas i Miquel Àngel Maria. El primer, va glossar la figura de Pere Mascaró des del seu vessant d'home d'idees i d'acció social i política, tot un testimoni vàlid especialment en els temps actuals de crisi econòmica i pèrdua de pes del pensament crític i alternatiu.

Casanovas considerà simptomàtic que en els moments actuals surtin llibres com "Indigneu-vos", de Stefan Hessel, o que es reeditin clàssics del pensament d'esquerres com "Odio a los indiferentes", de l'italià Antonio Gramsci. Açò significa que la gent no està adormida, que hi ha necessitat d'idees alternatives al discurs dominant i a les polítiques que s'estan executant, i que fan pagar la factura de la crisi a les seves víctimes. El llegat de Pere Mascaró és especialment vàlid en aquest sentit: un home de diàleg, positiu, engrescador, que recollia les aportacions de tothom per potenciar-les i sumar esforços.

Per acabar, Miquel Àngel Maria, a partir del títol "Més enllà de la cançó neoliberal: cap a una 'caixa de ressonància' alternativa", va analitzar per què aquesta crisi, que ha estat provocada per la desregulació i les males pràctiques de les grans corporacions financeres, la banca i les multinacionals, al final l'acaben pagant tots els ciutadans, i s'incrementa el descrèdit de la política i els governs, predominant el discurs neoliberal, que significa aplicar la mateixa medicina que justament ha conduït a la crisi.

Va seguir el fil de la novel·la, recentment adaptada al cinema, "Atlas Shrugged", de l'escriptora nord-americana d'origen rus Ayn Rand, que Maria considera la metàfora màxima del mite neoliberal. Amb el terme 'caixa de ressonància alternativa', Maria ressegueix el discurs del politòleg William Connolly, que explica que el discurs neoliberal és tan ampli i potent perquè funciona com una maquinària perfecta: les accions dels distints actors ressonen i s'amplifiquen mútuament.

Connolly reclama que l'esquerra i els sectors progressistes de la societat aprenguin d'aquesta lliçó i siguin capaços de construir una nova caixa de ressonància, capaç d'amplificar i fer créixer un discurs alternatiu. Allà on el neoliberalisme predica la revolució individual, el campi qui pugui i la desrregulació, el pensament progressista ha de treballar per la recuperació de la solidaritat, l'ajuda mútua i l'establiment d'unes noves regles de joc que compensin les desigualtats i construeixin un futur de justícia.

Tot plegat, la presentació de l'Ateneu Pere Mascaró, a més de reivindicar la seva figura, fou la guia per seguir burxant en l'actualitat política i social, des dels paràmetres d'una esquerra no conforme amb les receptes que se'ns estan donant per combatre les desigualtats i com a projecte de futur.