Discorria el mes de novembre de 1985 quan el plenari del Consell aprovava el projecte d'estatuts d'un organisme que pretenia reagrupar la intel·lectualitat activa de l'època. Fou dia 13 de gener de 1986 quan el plenari anomenava, per unanimitat i ampli consens polític, els membres fundadors d'aquella entitat. Sis mesos després es constituïa el Consell Executiu i s'aprovava el seu primer pressupost xifrat en quatre milions de pessetes.
Vint-i cinc anys després, l'Institut Menorquí d'Estudis no només s'ha consolidat com a òrgan consultiu, tal i com es preveia en els seus orígens, sinó que ha enfortit les seves arrels com a organisme d'investigació, recerca, promoció, recuperació i divulgació de la ciència i la cultura. I així en deixen constància les 250 publicacions pròpies, el centenar de coedicions, els prop de 400 treballs d'investigació i els 200 seminaris, congressos i jornades que ha organitzat l'IME al llarg de la seva densa trajectòria.
La seu del Consell va acollir l'acte commemoratiu d'un quart de segle de cultura amb una nodrida representació política i intel·lectual que ha esdevingut cabdal per a la consolidació de l'òrgan autònom del Consell. No hi van faltar a l'acte presidents anteriors del Consell i de l'IME que es van voler sumar a tan notòria efemèride.
El coordinador científic de l'IME, Josep Miquel Vidal, es va remuntar a la "prehistòria de l'organisme" tot exhibint les ànsies de la societat més intel·lectual de desenvolupar un projecte ambiciós, que en els seus primers intents no va arribar a consolidar-se.
Per la seva banda, Joan F. López Casasnovas, conseller de Cultura (1983-1989) del govern que aconseguí impulsar definitivament al projecte, va voler compartir amb els assistents aquells records i moments que, com a conseller, va poder viure entorn a la constitució de l'IME. Així és com López Casasnovas va parlar del nom de l'organisme que va invertir-se per tal que més que un institut d'estudis menorquins fos un institut d'origen menorquí però amb una visió més globalitzada i és que, segon López, i prenent una frase de Torga, "allò universal és allò local sense parets". El filòleg no va voler deixar de nomenar Francesc de Borja Moll, únic president d'honor que ha tingut l'IME, així com Jordi Carbonell, primer membre honorari. El professor remarcà així "l'encert d'haver teixit prou complicitats" com a motiu per que l'IME hagi arribat a complir 25 anys d'història.
Per la seva banda, el president del Consell Científic de l'IME, Jaume Mascaró, deixà de banda fets i efemèrides per enaltir aquelles persones que han estat part indestriable de l'organisme. Per a Mascaró, la fusió entre absència i presència, llunyania i proximitat dels intel·lectuals que conformen l'entitat, sempre ha acompanyat l'essència de l'organisme. I és que "la ciència és universal, es pot aportar cultura des de Menorca però també des de qualsevol altre lloc". Exaltà la vessant intergeneracional de l'entitat prenent com a exemple els seus orígens i citant el membre fundador més gran, Miquel Coll Carreras de 71 anys i el més jove, Josep Serra Colomer de 26 anys. Per al president del Consell Científic, "la lleialtat institucional" ha estat un dels pilars més importants per a la consolidació de la investigació i la cultura i va concloure que ha estat "el vertader fonament de fer real el somni de construir ponts de cultura prou amplis i sòlids com per convertir una illa en un continent sencer".
El president del Consell, Santiago Tadeo, va voler reconèixer la densa i frenètica activitat de l'IME i l'orgull, "no ja com a president sinó com a menorquí", de poder comptar amb un organisme de difusió de la cultura i la ciència més nostra.
L'acte va incloure una projecció de fotografies sobre la trajectòria de l'Institut des de la seva fundació, així com una exposició de les seves publicacions.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.