Laura BañónCiutadella15/10/11 0:00
TW
0

Autofitxa
El proper dia 8 compliré els 65 anys i serà el moment de jubilar-me. Durant 40 anys he fet de barber a l'emblemàtica Perruqueria Joan Gener, ubicada al carrer 9 de Juliol de Ciutadella. Tenc dues filles i un fill, i tres néts i una néta. Seguesc la tradició colombòfila de mon pare i els concos i tenc coloms, som soci de la Sociedad de Palomos Deportivos la San Clementina. M'estiren molt els cavalls i col·labor amb l'Hipòdrom Torre del Ram. També m'agrada pescar i anar al camp.

És un dels darrers barbers de Ciutadella, quan va començar?
Mon pare, Joan Gener Benejam, fundà la perruqueria el 1956 al carrer 9 de Juliol. El seu conco, mestre Marc, el va ensenyar a ell i el seu germà Miquel. Jo vaig començar de mosso quan tenia dotze anys. Quan tenia vacances d'escola ajudava mon pare a ensabonar caps, garnar, espolsar els cabells i... passar la mà per a les propines! (riu) El relleu el vaig agafar després de la 'mili', quan mon pare es va retirar, el 1971. De llavors ençà, no m'he mogut d'aquí. He vist passar moltes generacions.

Com ha viscut l'evolució de l'ofici?
Ha canviat moltíssim. Temps enrere s'afaitava els dimecres, dissabtes i diumenges. Abans era una feina artesanal i ara es fa a màquina. Era l'època de la navalla i als homes els agradava anar ben arregladets, amb el cabell curt. Hi havia clients que pagaven cada mes, cada mig any o cada any. Després va venir l'època dels 'hippies', quan els joves duien els cabells molt llargs; quasi no tallàvem, només era arreglar. El regal del barber a qui s'havia de casar era afaitar-lo, tallar-li els cabells, pentinar-lo i posar colònia o massatge. No se li cobrava res, era un gest de gratitud del barber.

Açò avui dia ja no es veu!
No, què va! Ara hi ha les perruqueries unisex, però els clients de sempre continuen fidels a la barberia, i me diuen, "on anirem ara?"

Mentre fem l'entrevista, no atura d'entrar gent, és molt popular!
És el que tenim els barbers de tota la vida, tothom ens coneix! Saben que d'aquí a no-res me retiraré...

També haurà tallat els cabells a molts cavallers de Sant Joan, a la qualcada no estan ben vists els cabells llargs...
Sí, a molts. Sant Joan és època de molta feina. En el temps de mon pare, sa somereta ja havia sortit i encara feia feina. Aquest Sant Joan vam tenir la Vetlla des Be ben davant la barberia. Vaig obrir i vaig convidar tots els clients. Vam fer una bona bulla i vaig aprofitar per fer el comiat amb la clientela.

Abans treballaven a tota hora i diumenges i festius, ho recorda?
Ara les condicions de feina i l'horari són millors. Abans els pagesos venien els diumenges abans o després de missa. També venien cada quinze dies els calciners, caraboners i ramers a afaitar-se i tallar-se els cabells. Arribaven amb unes barbes! N'hi havia que venien de tard, després del cine, i de bon matí, com els pescadors. Record quan me demanaven "ficapelo" o me deien "posa'm Floyd o Varon Dandy".

Com a barber haurà estat al corrent de totes les notícies del poble!
Quan un client entra, circolen les novetats. Ara hi ha els diaris, però abans funcionava el boca a boca. La barberia era el punt de reunió. També he escoltat confidències i he hagut de donar algun consell.

I ara, què farà? Enyorarà l'ofici?
Un poquet... Els matins aniré a l'hipòdrom i els capvespres em dedicaré als coloms. No tindré temps d'avorrir-me!